Can Calopa- La Rierada- Can Calopa

Can Calopa

Presentació portada de la web https://parcnaturalcollserola.cat/pla-agropecuari/cataleg-de-productors/lolivera-can-calopa-de-dalt/. Som una cooperativa de treball i d’iniciativa social que cultivem vinyes i oliveres i elaborem vins i olis ecològics incorporant persones amb dificultats en tot el procés, posant les nostres capacitats al servei d’un projecte comú. Des del 2010 estem a la masia Can Calopa de Dalt, a Collserola, cultivant l’única vinya que hi ha al municipi de Barcelona i elaborant el Vinyes de Barcelona, l’únic vi de la ciutat. Ho fem, replicant el model que L’Olivera té a Vallbona de les Monges, a Lleida, on va néixer el projecte l’any 1974. Des dels seus inicis, l’eix social està en el nucli del projecte productiu, una experiència d’agricultura social que genera oportunitats d’inclusió social per a joves amb necessitats especials i que reivindica l’activitat agrícola lligada a les grans ciutats. El resultat d’aquesta feina és un ventall de vins i olis diferents que us convidem a descobrir.

Pou a Can Calopa

Al començament del corriol de baixada hi trobem les runes d'aquest pou

Font de la Furriola

Baixant per el que es diu carrer de Can Modollel trobem una petita construcció segurament destinada a recollir l'aigua que cau per la barranquera. Tot sigui per aprofitar els recursos que ens regala la natura.

Retama o ginesta

La ginesta vimenera (Retama sphaerocarpa) és una espècie d'arbust de la família de les fabàcies. És un arbust d'un to grisenc, gairebé sense fulles i amb tiges primes d'1 a 2 mm de diàmetre que fan la fotosíntesi. La floració té lloc entre l'abril i el juliol. Té flors grogues, papilionades, de 4 a 7 mm disposades en densos raïms. El fruit és un llegum ovoide o gairebé esfèric, de 6 a 10 mm de color groc pàl·lid.[1]

Pont sobre la riera de Vallvidrera

Riera de Vallvidrera

La riera de Vallvidrera i els seus afluents formen l'únic curs d'aigua del Parc Natural de Collserola que no queda totalment sec durant l'estiatge. El conjunt format pel torrent de les Tres Serres, el torrent de Can Mallol i l'esmentada riera, aquesta quan ja limita amb els terrenys de Can Balasc, conformen el principal Espai Natural Protegit del Parc de Collserola. Un entorn d'una riquesa que sorprèn fortament qui el visita. En endinsar-s'hi, hom acaba per perdre de vista que ens trobem a tocar d'infraestructures i d'àmbits urbans d'una densitat aclaparadora. La vegetació de ribera és l'element natural més destacat, donant a alguns trams del trajecte una aparença selvàtica que recorda la d'algun país tropical centreamericà. Les perxades de bruc, arboç i alzina, entre d'altres, permeten fer una bona part de la caminada per l'ombra, aspecte important a valorar sobretot a l'estiu. Finalment, no hi falten les bones vistes a tota la serra de Collserola com també a Montserrat, Sant Llorenç del Munt i fins i tot el Montseny i els Pirineus. Font. descobrir.cat

Post indicador del cami de passegada per la riera

Indicador del cami que du a Can Bosquets

Riera Vallvidrera

Ens endinsem per el camí que voreja la riera i es com un túnel amb un cobricel de lianes i de brancades de pins, de roures i pollancres. El caminet va transcurrint en la direcció contrària del corrent de l’aigua de la riera. De tant en tant ens creuem amb altres caminants acompanyats per els seus gossos. De tant en quan deixem un moment el cami i baixem a la riera per veure l'aigua que torontontolla i canta quand cau per alguna pedra. De tant en quant algun pardalet ens acompanya amb el seu cantirol.

Arbre amb múltiples peus i matalobos

Arbre de riera amb uns quants peus. Al seu voltant plantes de doronico. Nombre común catalán: Corona de rei. Nombre común castellano: Dorónico. Falsa Árnica. Matalobos.

Arç blanc (Espino albar)

Nom científic: crataegus monogyna. Família: Rosàcies. Descripció: És un petit arbre caducifoli que molt sovint té forma arbustiva. Les branques tenen fortes espines. L'escorça és de color gris blanquinós i les branques joves són de tonalitat rogenca. Les fulles tenen pecíol curt (1-2 cm) i estan molt dividides en 3-7 lòbuls; són de color verd intens per l'anvers i més apagat pel revers. Floració: Floreix des de l'abril al juny. Les flors són blanques, fan bona olor i estan agrupades en ramells molt nombrosos. Fruit: El fruit (cirereta de pastor) és petit, rodó i de color vermell; té poca polpa i molt os. Reproducció: Es reprodueix per llavors. Hàbitat: Li agraden els llocs humits, ja sigui dins del bosc o a la vora de rius i rierols, tant a la terra baixa com a la muntanya mitjana. Altres informacions: El fruit és molt apreciat pels ocells, que n'escampen les llavors arreu del territori. La fusta s'utilitza per fer mànecs d'eines i per fer carbó vegetal. En català, l'arç blanc té molts noms populars, el Termcat recull 112 designacions: espí blanc, o simplement espí, albespina, vespinal, espinaler, i derivats dobriülls/abriülls (abreülls, abrulls), : agraüller (ant. garaüller), angarguller, garbuller, gaürrer, braguller, bruguller (Conflent), brauller, grabuller, grauller, garguller, gargaller, etc. També és conegut com a cirerer de la Mare de Déu, cirerer de pastor, cirerer del bon pastor, espinalb, albespí, espinal, espinaler, arn o arna.

Riera de Vallvidrera

Travessant la riera

De tant en quand hem de travessar el curs de l'aigua i ho fem en collarets de pedres que els caminants van posssat per fer de passera. D'aigua no es que n'hi hagi molta, un pamet i alguna tolla, pero aixó si, avui molt transparent i cantarina. Amb cuita creuem aquestes passeres de pedres, per no caure al caudal. Si fos estiu segurament hauriem caigut més d'una vegada.

Curs de la riera

La riera ens mira continuament i nosaltres no deixem de mirar-la. Malgrat sembla que sigui el mateix panorama, tot racó té el seu encant. Que si plantes baixes mostrant les seves flors, que si el arç blanc ara en flor blanca nevada i les fulles en verd clorofilic, que si els pollancres alçant la seva presencia damunt dels viburnums o marfulls. I tot fent un batibarull de colors diversos del ver. A sota l'aigua serpenteja plácidament.

Curiosa forma d'un tronc caigut

Jo hi veig el cap d'un cabrit amb la seva cornamenta.

Arbre monumental (Pollancre(?)) de Can Bosquets

Amb una amplada de tronc que dos persones no poden abarcar. Potser es un pollancre pero té les branques inferiors seques i no ho podem determinar. Els caminants es paren a contemplar la seva magnitut i algu diu que de petits ja el coneixeien. Ens parem a contemplarlo i intentar adivinar quina figura representa, que si un gran gegant intentant agafar el bosc amb les seves branques potents, que si un guerrer defensor dels indrets de ribera, que si... Imaginació al poder.

Salt de Can Bosquets

Salt de Can Bosquets

Bassa al cami per recollida d'aigua

Font del Bon Pastor

Descripció: Construcció molt simple on el tub, que raja aigua abundant, està encastat al petit frontal de pedra del marge. Molt a prop hi ha un petit salt d’aigua que forma el torrent de les Tres Serres. Coordenades: 41.4322979ºN 2.0670559ºE Alçada en metres: 135 L’emplaçament és ideal per al repòs i la reflexió, ja que esdevé un indret amagat i perfecte per a romandre-hi una estona. És un espai curiós on sembla que tots els camins possibles hi convergeixin, ja que aixecant el cap, no s’observa cap paisatge més enllà dels turonets que l’envolten i que s’aixequen verticalment. És doncs un espai poc tractat per l’home, digne de perdre’ns-hi una bona estona.

Corriol de pujada a Can Calopa

Enmig del sotabosc seguint un corriol mig amagat anem serpentejant amb pujada constant fins a la part baixa de les vinyes de Can Calopa. Aprofitem l'ocasió per recollir uns pocs esparrecs per acompanyar el dinar d'avui

Can Calopa

Vista inferior de les vinyes de Can Calopa

Final. Aparcament Can Calopa

Punt final de la ruta. Entrada a l'aparcament que porta a la masia de Can Calopa