Can Casadellà-Llabià-Puig de la Font Pasquala-Gualta-Serra de Daró

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Ruta molt agradable i sense cap complicació, que ens permet passar per dos fantàstiques talaies...la que, des de Llabià gaudim de una magnífica panoràmica del antic estany d’Ullastret, ara a la primavera cobert d’una explosió de colors i del modest cim del Puig de la Font Pasquala un fenomenal mirador sobre el Baix Ter.
Avui tocava esmorzar de restaurant i hem triar per fer-lo el de Can Casadellà a Serra de Daró, on deixem els cotxes i comencem ruta seguint la mota del Daró fins el Pont de Serra, travessem la carretera (GI-644) per seguir el camí asfaltat que duu a Llabià. Seguim per aquesta via uns 500 metres on agafem un camí, (dreta) que de seguida ens deixa al Pont Romà de la Roqueta i la font del mateix nom.
Ens trobem davant d'un petit pont que permetia salvar una sèquia de desguàs de l'estany d'Ullastret. Formava part del conegut com "Camí d'Empúries", que anava d'Empúries a Girona, on enllaçava amb la Via Augusta. Per aquest motiu tradicionalment algunes fonts l'han considerat d'època romana, però per les seves característiques sembla més adequat parlar d'un pont medieval. El pont està format per un sol ull de perfil rebaixat. El seu aparell està fet a base de pedres petites sense treballar i lligades amb morter. L'arc té una llum d'uns cinc metres i tres metres d'ample.. Al costat hi ha ubicada la font de la Roqueta que degut a la falta continuada de pluges, no rajava ni gota.
Continuem camí, passant pel davant d’una torre de comunicacions abans de arribar al mas de la Bomba...Degut a la inundació periòdica de l'estany d'Ullastret, l'any 1850 es va acordar fer una sèrie d'obres per desaiguar l'estany, i la constitució d'un sindicat entre els amos dels terrenys afectats. Així es va construir una mena de presa feta amb terra (mota) i un edifici per la ubicació de tota una sèrie de bombes destinada a treure l'aigua de l'estany quan aquest s'omplia. En l'edifici també s'hi va preveure un parell de mòduls destinats a zona residencial pels vigilants de la bomba.
Ara el camí amb lleugera pujada ens porta fins a Llabià, on a l’entrada està la creu de Llabià sobre un plafó de ceràmica amb un poema de mossèn Pere Ribot. Un seguit de escultures de ferro de Josep Coll de Can Pau de Llabià ens donen la benvinguda a la petita vila.
Llabià és un nucli de població situat dalt d'un turó, entre els pobles de Serra de Daró i Gualta. Ja existia l'any 959. El conjunt, dominat per la massissa presència de l'església de Sant Romà, està estructurat en dos eixos principals, el carrer major i el carrer del Mar. La major part de cases han estat restaurades en els darrers anys, respectant la fesomia antiga, això fa que puguem trobar encara diversos portals i finestres dels segles XVI i XVII.
Ens acostem fins l’església de Sant Romà per fotografiar-la i de seguida sortim del llogarret i com a l’entrada, gaudint de la exposició de nombroses escultures d’en Josep Coll, fetes amb ferro extretes d’antigues peces i eines de conreu, les fustes són soques d'olivera i les pedres del riu Fluvià.
Deixem Llabià i seguim, ara un camí en el que anem guanyant alçada passant entre el Puig Vilar i el de la Font Pasquala. En poca estona arribem al modest cim del Puig de la Font Pasquala, cim que amb els 91 metres d’altitud, conforma una esplèndida talaia amb magnífiques vistes de tot el Baix Ter i on l’institut Geogràfic va instal·lar un Vèrtex Geodèsic.
Per la zona, aquí i allà trobem parets de pedra seca, restes de vestigis d’aprofitament per activitat agrària.
A mig camí de baixada fins Gualta, unes rasses obertes al mig del camí per instal·lar unes canonades d’aigua, ens fan anar en compte...suposo que l’obra aviat estarà acabada.
Entrem a Gualta, seguint el rec del Molí fins arribar al Molí de Gualta, (antiga fortalesa medieval).
Des de temps immemorial, el municipi de Gualta compta amb una extensa xarxa de canals i recs, dels quals, cal destacar el rec del Molí, el rec Madral o d’en Fonts i la sèquia “el regadiu”. El Molí de Gualta està situat al ben mig del poble. Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, l’edifici conserva restes d’una fortalesa medieval, amb murs de carreuada espitllerats i un matacà, que poden tenir relació amb el castell de Gualta. Va ser construït pels comtes de Peralada al segle XVII, aprofitant el Rec del Molí i l’edifici fortificat preexistent.
Avui es conserva un cos allargat i un cos amb espitlleres recolzat al seu interior, a la banda oest, que és l’estructura de l’antic molí fariner hidràulic, un dels més importants de la comarca. Actualment la major part de l’edifici conservat és del s. XVII. Conserva la turbina, de pales amb rodets verticals dobles i tub d’expulsió central (i absorció), datada del primer quart del s. XX, i també l’alternador, que es pot veure en una de les sales del molí. Es va transformar en central elèctrica (1914-15), promoguda per la Companyia Mundet de Torroella, que va arribar a donar servei a 29 pobles. Posteriorment es va instal·lar la turbina, que encara es conserva, que alimentava un alternador més potent. S’hi va acoblar també un motor de gasoil que movia un segon alternador. Als anys 1930-1935 es va ampliar amb dos alternadors més per abastir les necessitats dels pobles veïns. Es va aprofitar el sobrant de força per fabricar gel. Central hidroelèctrica i molí conviuen durant molts anys. L’activitat hi va cessar vers el 1965, quan va tancar la central.
Seguint pels extrets carrerons de la vila arribem a l’església de Santa Maria que està situada en el sector més enlairat del poble, al bell mig del nucli antic, s’accedeix per una escalinata que connecta amb el carrer Major. El temple parroquial surt esmentat per primera vegada en un document de l’any 1046. Dedicada a Santa Maria, no queda cap mena de rastre de l’església romànica primitiva, de manera que l’edifici actual és d’estil neoclàssic, i s’estructura partint d’una nau central amb capelles laterals i la capçalera carrada. El campanar, de planta quadrada, fou arranjat l’any 1922 amb part de la pedra resultant de l’enderrocament de l’antiga casa de la vila. Més tard, l’any 1961 es col·locà un rellotge a la base del campanar.
Anem sortint del poble direcció el Daró i el Pont Vell, però abans de arribar ens aturem davant la creu en homenatge a la defensa de Gualta en front la guerra contra l’exèrcit de Napoleó.
Tot seguit arribem al Pont Vell sobre el Daró... L’antic Pont Vell (o del Daró), construït als segles XVI-XVII conserva en bon estat les cinc arcades. D’una amplada d’uns 2’20 metres i una llargària de 60 metres, conserva en les seves pedres els senyals dels carros que el travessaren durant segles, fins que anà perdent el seu ús en quedar estret per a les grans màquines agrícoles i els automòbils moderns. La tradició oral conta que aquest pont està assentat sobre un altre de més antic que caigué en desús per un augment del nivell del riu i que li serveix de fonament.
Seguim camí per l’altra riba del Daró, tot prenent la seva mota, un planer camí que ens fa arribar a Serra de Daró en una mitja horeta. A aquesta vila ens adrecem fins la església de Santa Maria, un gran temple de planta basilical amb detalls decorats neoclàssics reconstruïda cap el 1881. i la monumental palmera existent al seu costat.
Tornem a travessar la carretera GI-644 i ens adrecem fins el Daró que creuem per un passadís de formigó, arribant així al aparcament i restaurant de Can Casadellà, tancant el cercle. Ara la segona part de la sortida...l’esmorzar, àpat que hem gaudit amb bons embotits i botifarres, regats amb bon vi i uns cafetons...magnífica cirereta per aquesta interesant ruta.
Salut i bones caminades!!