Can Cuiàs (Montcada) - Collserola (Itinerari de Carena) - Finestrelles (Esplugues)

Faig una nova sortida fins a Can Cuiàs, a tocar de Ciutat Meridiana però ja dins el terme de Montcada, resseguiré de nou la ruta de carena fent la major part dels turons fins a Sant Pere Màrtir. Arribar fins al punt d'inici, en el meu cas, em porta gairebé una hora, amb dos transbordaments i travessar Barcelona de banda a banda. De fet tota la ruta és, amb alguna excepció, una concatenació de Gr i PR, per amples pistes o corriols ben fressats, per tant, no té pèrdua. Només hi ha l'inconvenient que us podeu trobar més trànsit que el desitjat, però el mateix podrien dir els altres de nosaltres mateixos, Collserola és el que és i està envoltada per bé o mal d'una superpoblada conurbació. La ruta comença al final de l'L11, enfilant amunt i entrar ja al Parc, en principi en sentit contrari si es vol passar pel modest Turó de la Qüestió (encara tinc pendent l'Occidental). Des d'aquest ja giro direcció sud fins el Coll de Can Peiró, on faig la marrada cap a l'est per a passar pel Turó de Roquetes i retornant a trobar el camí de carena passant pe Turó Blau. Segueixo fent la, des d'aquesta vessant, modesta pujada al Turó d'en Segarra, des de Canyelles o també des del Velòdrom ja és altra cosa. La prova la té la baixada fins el Coll de la Ventosa, passant pel també modes i inapreciable Turó Sui. Un cop al coll, cal passar el pont i, opcionalment, passar pels dos punts senyalats de Turó d'en Gras, als quals faig u puja baixa evitant passar per la finca de Can Ferrer, o veig han posat més senyals que prohibeixen el pas, així que agafo la pista de baix fins al Forat del Vent. Segueixo ara fent una volta que em permetrà pujar al Turó d'en Fotjà, tot i que aquesta vegada em passo de llarg el punt d'accés i he de recular uns metres. En aquest també tinc pendent accedir per la vessant sud, però millor un dia amb pantalons llargs i sense caçadors per la zona. Passo per l'assador Casa Juaco, zona de les dues rodes per excel·lència, i segueixo ara cap al Mirador de Cerdanyola i travesso el pont del Portell de Valldaura. Uns metres de pista i agafo a la dreta el corriol que puja fins el Turó de Valldaura i, per corriol també, pel Pas del Rei i per l'avui, sorprenentment solitari Turó de la Magarola, només dues noies amb la seva ampolleta de 75cl... Baixo fins la cruïlla i dubtant si baixar per l'esquerra o seguir la pista recte, amb les dues opcions puc passar pel Turó de Sant Cebrià, però em sembla més atractiva la segona opció, uns metrs de pista i el corriol de pujada, que sobre plànol sembla curt, però té una bona pujada. Ja dalt, el turó, amb els sues cagations que ja porten alà una bona temporada. D'aquí cal anar a trobar la pista de pujada cap al Turó de Santa Maria o el de la Font Groga, doncs ja no tinc clar on està un i on està l'altre. Baixo fins el Coll de l'Erola, cruïlla de camins i lloc per a mi important per la seva font, tot i les faunes que corren per allà darrerament. Segueixo, evitant carretera, pel corriol paral·lel a aquesta i pel segon tram més amagat que porta a la mateixa bifurcació de la carretera a Sant Cugat (dreta) amb la que va a Vallvidrera i el Tibidabo (esquerra). creu la bifurcació amb compte i uns metres més endavant agafo el corriol que comença a la dreta que port fins gairebé a tocar del Coll de Vinassa, on faig una nova refrescada en la font abans d'enfilar amunt a l'esquerra ja per sortir a la carretera d'accés al Parc d'Atraccions dels Tibidabo. És un tram curt d'accés restringit per a vehicles (no per bicicletes) i una amplia cera a la dreta de pujada. Doncs bé, sent l'hora que és del dia aquesta acera està implacablement colpejada pel sol i, en conseqüència, un servidor i una bona colla de turistes optem per per pujar més o menys pegats a la paret de l'esquerra, aprofitant l'ombra. I vet aquí, que uns ciclistes fan la guitza al bus que per allà passa que no pot circular amb normalitat, afegint la gent que intentem progressar per l'obra... i que passa? que el senyor conductor del bus aboca tota la seva frustració i estres de treballar en dissabte i evitar ciclistes en el pobre caminant "del país" que és l'únic que va ben pegat a la paret. Conscient que no circulo per on em correspon li demano disculpes, però el seu encabronament no li permet fer el mateix amb la corrua de turistes que van incorrectament pel mateix lloc... en fi... al ciclista que fa estona porta davant tampoc li diu res, però imagino que deu portar tot el matí en la mateixa situació i ja no els diu res. A altra cosa doncs, pujo fins a la placa del comarcal i enfilo cap baix a passar per la Torre de Telecomunicacions i el Turó de Mont. De baixada ja a creuar els carreres, o millor dir carretera que travessa Vallvidrera, on torno a coincidir amb el meu amic conductor. Passada la plaça de Vallvidrera enfilo amunt pel carrer Mont d'Orsà fins el Collet d'Espinagosa i el Mirador del Turó d'en Corts, faig la pujada al turó del mateix nom i ja de baixada a trobar la pista i el corriol de carena fins a la darrera i enèsima pujada a Sant Pere Màrtir. Ja de baixada per cada dia més erosionat corriol, acció a la qual contribueixo, i ja passat Sant Joan de Déu, de trist record, arribo a tocar de l'entrada del Parc Cervantes i més endavant la parada del recentment descobert V1 que em retorna cap a casa. Salutacions i tingueu bon dia.