Can Curreu - Puig d'en Toni Andreu - Es Canar - Cala Pada - S'estanyol 🔄 2020.02 (ibiza) IBP 40

Bona ruta amb es Trota kemins, en Miquel Puet mos ha dut desde can curreu (bar) en direcció a Sant Carles i abans d'arribar hem fet sa pujada a n'és Puig d'en Toni Andreu, que per aquesta banda no havia pujat i no es tan exigent com fer-la desde s'altre costat.
Un petit tram per carretera per anar a buscsr un carrerany que mos ha dut a es canar. Una parada per esmorzar devora la mar, que du uns dies com una bassa d'oli.
Hem seguit per sa costa,
Es Canar, cala Martina, sargamassa, cala Pada i S'estanyol, per a partir d'aquí pujar fins arribar a n'és bar de Can Correu.
Una font nova, sa font de Bonany, arribant a Sant Carles i que no havia vist encara.
Molt ben conservada

Canar, es
1. TOPON Platja d’arena situada a la parròquia de Sant Carles de Peralta , municipi de Santa Eulària des Riu , situada entre cala Nova i ses Pedrisses , al nord, i la punta Arabí , al sud. En els anys del creixement turístic, aquesta platja i els seus voltants han estat objecte d’un intens procés d’urbanització. Davant la costa des Canar hi ha l’illa des Canar i sa Galera, un illot més petit. [ERM]
2. GEO Nucli turístic situat a la vénda des Canar . Juntament amb el nucli de Punta Arabí i cala Nova , forma un important complex turístic que dista quatre quilòmetres del nucli urbà del qual depèn. Tot i que ja existien cases amb una certa tradició, com és el cas de can Vicent Marí i can Perot, a més a més d’una certa activitat pesquera al moll des Canar, va ser entre els anys 1957 i 1960 quan arran de l’arribada massiva del turisme varen començar a aparèixer els primers hostals i les primeres pensions. Així començà un procés urbanitzador accelerat, que fou de màxima importància a partir de l’any 1968, amb la construcció de grans infraestructures hostaleres. El 1996, l’extensió del nucli era de gairebé 40 ha, a les quals es recollien uns quinze hotels, a més d’apartaments i habitatges residencials, que allotgaven 7.500 persones en llits hostalers i unes dues-centes persones residents, de les quals la major part eren provinents de la immigració de l’Estat espanyol i en menor mesura eivissencs i provinents de la immigració estrangera (especialment britànics). En relació a la població turística, és d’origen molt divers, organitzada generalment per operadors turístics. El paisatge urbà des Canar queda definit per un mosaic d’edificis de tot tipus, des de blocs d’hotels amb cinc i sis plantes fins a simples habitatges unifamiliars d’una planta, que molt sovent solen estar més discriminats quant a la seua localització, ja que es troben més allunyats de la costa i sobretot per una manca de mobiliari urbà que la resta del nucli sí que posseeix: ço és, una important xarxa viària, amb carrers pavimentats i voravies, enllumenat públic i numeració d’habitatges i retolació de car-rers, així com bancs, telèfons públics, papereres i l’existència de places. Així, doncs, hi ha un nucli amb una funció plenament turística i, en menor mesura, residencial, amb serveis molt diversificats dins el sector terciari, serveis d’hosteleria, bar i restauració. Cal destacar l’existència d’una agrupació de vesins que organitza cada any una festa popular en honor de sant Cristòfol, patró des Canar. [JcCT]

Font EEIF