Can Maçana - Mirador del Coll de Can Maçana - La Portella - Portell Estret - Sant Pau Vell

Ruta de Can Maçana a Sant Pau Vell (i retorn a Can Maçana) passant per:
- Mirador del Coll de Can Maçana
- Coll de Guirló
- Pas de la Portella
- Portell Estret
- Canal Ampla
- Refugi Vicenç Barbé

Sortida amb uns quants "passos" de grimpada: amb roca on agafar-se, amb corda nuada, amb corda i arrels, algun molt estret...que potser donen sensació de "pati" pel desnivell que salvem en ells. La qualificaió de difícil és per aquests indrets que poden resultar complicats per a persones no acostumades a aquest tipus de grimpades.

Diferents noms que ha tingut aquesta peculiar serralada: els romans la van anomenar “Monts tortus” (muntanya torçada, recargolada). Els àrabs en deien “Carraf” (que porta aigua). En temps de Carlemany (s.VIII) se’n digué “Montsiat” (muntanya senyorial). Finalment, ha quedat el nom de “Montserrat” (muntanya serrada).

L’originalitat morfològica de la muntanya de Montserrat en particular de la seva regió d’Agulles, serveix de prototip de l’anomenat relleu montserratí. Sens dubte, els esvelts monòlits o agulles són les formes més espectaculars i característiques d’aquesta muntanya. Els conglomerats (o pedra pinyolenca) de Montserrat foren dipositats en el fons d’un mar superficial prehistòric que cobria la regió. Fa uns deu milions d’anys aquestes masses de roca emergiren, i l’erosió (aigua i glaç) les va anant esculpint, arrodonint i modelant.
Montserrat és el bressol de l’escalada catalana i una de les zones més importants del país per la seva quantitat de vies (més de 5600).

Les característiques de la muntanya de Montserrat fan que es tracti d’una zona de gran valor ecològic. La vegetació predominant de la muntanya és d’alzina (quercus ilex) que, amb variats sotaboscos i fins a 1250 espècies de plantes, cobreix gran part de la muntanya. La pinassa (pinus nigra) ara només la trobem en petits espais perquè s’ha vist molta afectat pels grans incendis forestals i ha estat substituït pel pi blanc (pinus halepensis). En les roques encarades al nord a l’estatge d’alzinar amb boix, trobem la corona de reina (saxífraga callosa ssp. catalaunica). La presència de rocam arreu, amb multituds de canals o escletxes, ofereix refugi a una flora característica com per exemple l’orella d’ós (ramonda myconi).

La diversitat d’ambients permet la subsistència d’una fauna molt variada, tan vertebrada com invertebrada. Entre els mamífers : l’esquirol (sciurus vulgaris), el gat mesquer (genetta), els rat-penats (chiroptera), el porc senglar (sus scrofa) o les cabres salvatges (capra pirenaica), aquestes reintroduides l’any 1995. Pel que fa a les aus: roquerols (ptyonoprogne rupestres), ballesters (tachymarptis melba), pela-roques (tichodroma muraria), falcó pelegrí (falcó peregrinus) o l’àguila cuabarrada (aquila fasciata). Rèptils com els escurçons ibèrics (vipera latastei) i amfibis com la salamandra (caudata