Can Madoixa - Roca Viera - Pujant d'en Badia - Rocacorba - Puigsou - Foleià

Una manera diferent de pujar a Rocacorba és fer-ho per la ruta que es proposa aquí, que permetrà recórrer tota la cinglera de la muntanya de Rocacorba per dalt i fugir de camins més transitats. El punt de partida és a can Madoixa, on hi ha espai per aparcar, per bé que també es pot deixar el cotxe a Foleià, on també hi ha un aparcament bastant gran.

Es comença a caminar per la pista i cal seguir-la un bon tros. Quan el bosc s'enretira es pot veure tota la muntanya que es reocrrerà en aquesta sortida i és bastant imponent, a més de tenir els dos punts culminants de la jornada, el santuari de Rocacorba i les antenes del Puigsou. Quan la pista remunta uns camps en feixes, serà el moment de girar a l'esquerra per un camí agrícola ben marcat que amb diverses giragonses porta fins al mas Cavaller, que es voreja per sota.

Es travessa un rec i es pren un corriol a l'esquerra que està balisat amb pedres però que pot costar una mica de veure. Aviat, caldrà canviar de direcció a l'esquerra, hi ha un petit indicador de fusta i cal estar atent. Després, el corriol és molt evident. Comença amb una bona pujada, després suavitza una mica i es troba la roca Viera, es voreja per sota i es puja per darrere on s'hi troba un espai amb unes vistes espectaculars tot i no ser a l'alçada màxima de la ruta. Per aquest corriol s'arriba al collet de Cal Rabàs i a partir d'aquí torna la pujada intensa, dura en algun tram, fins que el corriol es posa ben bé a sota la cinglera, planeja una mica i porta fins al pujant de Can Badia, un grau que permet superar la cinglera. És dret, però curt i relativament de bon fer. Això sí, eviteu-lo en dies de pluja o fangosos o fins i tot, fer-lo de baixada.

A partir d'aquí, es gira a la dreta i es va fent la carena. Hi ha algun tram prou exposat, però sense dificultats. El camí està balisat i és sempre clar, però caldrà fer diversos puges i baixes, ara més suaus. En general és un tram boscós i de tant en tant es van trobant diversos miradors que a mesura que s'acosten a l'objectiu, són millors. Es troba una caseta amb una antena i ja pràcticament s'arriba al Santuari, abans, una altra antena des d'on hi ha una bona vista i també des de davant mateix de la construcció. Es poden fer unes fotos molt boniques.

Es passa el Santuari i s'arriba a sota de la Rocacorba. La ruta proposa arribar-se fins al Puigsou, és un anar i tornar bastant fàcil i proper, que val molt la pena per veure les vistes des d'aquest altre cim sobre el Pla de l'Estany i la plana de l'Empordà. També és un lloc molt animat amb ciclistes i gent. I, finalment dir, que és el sostre comarcal del Gironès, per tant, tot d'al·licients que eviten les antenes.

De nou a Rocacorba, la baixada es fa pel camí tradicional amb moltes llaçades que porten fins a un trencall on prendre el camí de la dreta, el camí de Maverd. Per aquí, primer de bastant planer, es veu tota la cinglera per baix, fins que s'arriba al Terme, aquí la baixada s'intensifica i es gira cap a l'esquerra. Després de fer diverses llaçades i d'entrar en una altra vall, s'arriba fins a Foleià, un grup de masies.

A partir d'aquí se segueix la pista cap a la dreta i aviat es troba el punt on s'ha passat a l'anada i des d'aquí arribar fins al cotxe és molt senzill i agradable.

Qualifico la ruta com a moderada per la distància i la duresa de la pujada. Cal dir que és una pujada que si es té un mínim de forma es pot fer sense dificultats, només que cal estar entrenat i evitar portar principiants per aquesta ruta. El pujant d'en Badia no té una dificultat afegida, simplement evitar-la amb el terra moll. Pel que fa a l'orientació, en general es pot seguir bastant bé, els corriols estan ben marcats i nets, a més, com a tot la muntanya de Rocacorba i la Vall del Llémena, hi ha rètols indicadors en tots els punts importants del camí. Ara bé, portar el track sempre és útil i dona molta tranquil·litat.