CAN MONT PER CAN MARGARIT DE BAIX, LA CREU DE CASTELLAR I CAN MARGARIT DE DALT (CALONGE).

LA CREU DEL CASTELLAR I CAN MONT (CALONGE).
La sortida es pot iniciar al Castell de Calonge. Nosaltres hem convingut començar-la al pàrquing del supermercat Eurospar de la carretera de Calonge a La Bisbal. Seguim per la carretera de la Ganga fins la plaça de Sant Nazari que s’ajunta amb el carrer Bitller. En aquest punt ja està ben indicat i ben senyalitzat per anar direcció Can Margarit de Baix. Creuem la riera de Rifred sobre unes pedres que es belluguen d’allò més. Seguim la senyalització groc-blanc fins la masia de Can Margarit de Baix que ha estat restaurada i funciona com a casa de turisme rural.
El camí és molt costerut fins trobar la cruïlla “La Creu del Castellar”. La panoràmica des del mirador és de 180 graus. La xarxa de carreteres i el vial de circumvalació de Platja d’Aro es poden apreciar perfectament. Curiosament, segons d’on ve el vent, el soroll de trànsit se sent com una remor contínua.
Reculem i continuem per la pista forestal, direcció Can Mont. A mig camí hi ha les restes de la casa de can Margarit de Dalt. A la vessant sud de les ruïnes i al bell mig d’una roca hi creix un surolí (híbrid entre una alzina (Quercus ilex) i un suro (Quercus suber).
La masia de can Mont també es coneix com a mas del Forn de Vidre. Aquí s’hi van trobar les restes d’un forn on s’hi coïa la sílice per a obtenir vidre. La seva situación privilegiada permet veure el mar. A prop de la casa emergeix un suro monumental i una Font que brolla d’un marge. Una llegenda sobre el suro conta que dos hisendats es van enfrontar perquè els dos volien tenir la propietat del lloc. A la nit anaven d’amagat a canviar el lloc del terme i l’endemà reclamaven el suro com a seu. La gent de Calonge que veia tan aviat el terme a un costat com a l’altre, van començar a dir-ne el suro Robat.
Al sud d’aquesta zona s’hi troben les restes arqueològiques del poblat ibèric de Castellbarri, a 297 metres sobre el nivel del mar. Des d’aquest punt es pot observar la vall de Ruàs.
Molt a prop, també del mas, hi ha un menhir tombat al mig d’un camp. Possiblement es pot deduir, segons els historiadors, que hi va ser col•locat entre 3000 i 2500 anys a/C.