Can Pipes Vell - ROQUES D'ASE - Can Pipes Vell

Can Pipes Vell – Roques d’Ase- Can Pipes Vell.
La sortida la situem en un corriolet que surt de la vinya del costat de can Pipes Vell. Després d’observar la curiositat botànica del tronc d’un pi que es recargola per terra com una anaconda i que finalment surt reeixit buscant el sol, continuem pel sender fins arribar al barri de Canyelles. Continuem per la pista forestal, creuem la riera de Canyelles ( que prové dels costals de can Roqué) i arribem a una cruïlla amb el rètol “Finca Municipal Mas Gorgoll-Mirador de Roques d’Ase-Ajuntament de Mont-ras”. Cal agafar la pista de l’esquerra. A la dreta aniríem a la platja de Castell per Torre Mirona. Al cap de poca estona un senyal ens indica que podem entrar a la Sureda d’en Gorgoll. Aquesta zona es va cremar l’any 1952. Aleshores s’hi van fer treballs silvícoles per tal de reconvertir-ho en sureda. Una part d’aquesta s’ha desbrossat amb estassada de sotabosc, poda i tractament de restes vora camins. Hi trobem a faltar que no s’hagi fet una poda selectiva deixant exemplars de l’estrat arbustiu i herbaci propis de la sureda. Entenem que per estudiar-ne les seves característiques cal entendre-la com un ecosistema on hi conviuen i es relacionen els diferents estaments de flora i fauna.
El Mirador de Roques d’Ase (130 m sobre el nivell del mar) es troba en l’Espai Natural d’Es Castell-Cap Roig, en una zona boscosa ( de pins, suros i alzines) entre Calella, Palafrugell, Mont-ras i Palamós. Des d’aquest punt ( zona sud) podem entreveure la platja de Castell, la muntanya de Cap Gros, Palamós i Platja d’Aro. I des de la cara nord, Palafrugell, Mont-ras, la muntanya de Quermany, Puig Son Ric i el massís de Montgrí. A la zona est, els contraforts orientals de les Gavarres.
L’Ajuntament de Mont-ras va fer les adequacions necessàries i els condicionaments per impulsar l’increment de visitants. Ara bé, el vandalisme en el mobiliari urbà ha fet que no quedi cap senyal en peu ni cap plafó que permeti identificar els diferents accidents geogràfics de la comarca. De tornada baixem pel corriol que ens porta a Quatre Camins ( davant de la cruïlla de la cala del Crit). Seguim per la pista Oest per agafar el corriolet paral•lel a la pista forestal de cal Gall. Aquí cal explicar les diferents versions de la llegenda de cal Gall Perich. Una de les versions (Viquipèdia) diu així : ” Una nit, cap a les dotze, els pescadors van sentir remor de veus…Una nau mora s’acostava a la cala de Font Morisca (al costat de la cala del Crit). Com que hi havia boira, els pirates van atracar a la platja. Hi ha qui parla de quinze tripulants i n’hi ha que afirmen que el capità era el pirata Amara.
A l’alba, quan ja es disposaven a marxar, van sentir el cant d’un gall i van pensar que hi hauria alguna casa a la vora…i la van trobar. Van lligar el propietari i es van endur tot el que van voler. Alguns diuen, que fins i tot, van cremar el paller del mas.
De cop van sentir un soroll. Era una de les filles de l’amo que estava amagada. Diuen que era molt bonica, de cabells rossos i admirada per tohom. El capità se la va voler emportar al vaixell, però ella es va posar a cridar, es va arrapar a una ginesta, amb totes les seves forces, i va mossegar el dit del capità, cosa que va fer esclatar la seva ràbia i va tallar-li el cap amb el seu alfange. Els crits de la noia són els que donen el nom a la platja i el gall que va atraure els pirates va acabar donant nom al mas, Can Gall Perich .
Una altra versió diu que els pirates van segrestar la pubilla que van decapitar i el seu xisclet, segons la llegenda, va donar nom a la cala del Crit.
Mentre anem pensant si serà veritat, si serà mentida, el cas és que de fets com aquests en van passar i que poden confirmar-se amb documentació històrica. Vet aquí les torres de guaita que servien per albirar i refugiar-s’hi en cas d’invasió i atac de pirates.
Passem per davant de Can Català, Can Niell amb torre de guaita, can Mont, l’Avinguda dels Eucaliptus, Can Casildo i ja som al lloc d’inici.