Can Vinyoles Nou - Montigalar - Els Àngels

Tot i que el track que porto surt de la pista que uneix Els Àngels amb Sant Mateu de Montnegre, gairebé a tocar de la GIV-6703 i va en sentit horari, decideixo començar la ruta a tocar de la casa rural de Can Vinyoles Nou i en sentit anti horari. Vull evitar al màxim les carreteres però la orografia de la zona no ho permet, tant sols al principi baixo aprofitant el desbrossament d'una línia elèctrica, però en sortir de nou a la carretera (GIV-6641) veig que: primer, baixa força, imagino que fins la fondalada havent de tornar a pujar; i segon està molt embardissada, a diferència del primer tram on fins hi tot hi ha roderes de bicicletes. Tornant al principi, surto de Can Vinyoles, primer per la GUV-6641 direcció Santa Maria de Montnegre, al poc surt a l'esquerra la pista ja citada, per on tornaré, i a pocs metres més ja trobo la línia elèctrica també citada per on baixo, l´últim tram una mica dret i avui enfangat, aquí, com he dit abans opto per seguir la carretera. En poc menys d'un kilòmetre deixo la carretera, agafant ja un corriol a ma esquerra, comença el laberint de corriols, pistes i, el que és el pitjor, pistes que ja no ho són, totalment embardissades, corriols ara inexistents... En una hora estic dalt el Montigalar, fotos i avall. Ara baixo per un corriol força dret cap a la dreta, si reculem una mica més pel camí de pujada trobarem el corriol més fressat on anem a parar per on ara baixo. Segueixo el track, però havia vist que en comptes de seguir a la dreta la pista fins el Coll del Portell puc agafar una altra que volta un promontori rocós que en alguns llocs l'anomena com a Balco de les Bruixes, no sé com, perdo la pista (ara ja no ho és) i m'enfilo per la carena, el camí és força clar, on punyetes quedarà el que havia de seguir? Així, potser hauran estat les Bruixes, vaig a petar al seu "balcó", veig lluny... lluny... el meu tercer objectiu del dia, el Santuari dels Àngels. I posats en el dit balcó, allò sembla que és un cul de sac, cal improvisar, un cop més, sé que la pista que havia de seguir i volta el balcó deu ser per allà baix, així que muntanya a través vaig a sortir a aquesta antiga pista, força embardissada, com algunes que em trobaré al llarg de la ruta. Penso que devien ser pistes per a l'explotació de les alzines sureres, la qual, avui, ja no deu sortir a compte i està fent desaparèixer molts camins, colgats per la vegetació. Després de travessar aquest petit tram de jungla surto a la pista, retrobant el track, però vet aquí que aquest em diu que he de girar 90º a l'esquerra, com es veu en el meu track he anat endavant i enrere ja que no veia per on estava aquest corriol així qu en acte de fe decideixo "serà per aquí" més malament que bé vaig resseguint... per on no està tant embardissat, passat un esglaó, a l'esquerra, s'obre més, segueixo... batua! no és per allà, retorno fins a l'esglaó i, si, per allà sembla que puc avançar, surto a un nou tram de pista, ja de baixada fins a creuar un parell de cops un rierol, aquest en el track que segueixo nomena com a "Rissec" (no trobo el topònim a l'ICC) però avui de sec no en te res, porta força aigua, sent fondalada, tot està humit i enfangat. Començo a remuntar cap a l'altra vessant, ja més assolellada, deixo la pista, creuant una cadena, a la dreta, crec que aquí està la pujada forta del dia, només ja a tocar dels Àngels, per una pista emportlanada, el desnivell es suavitza. Tant es suavitza que decideixo retallar muntanya amunt, el bos és obert i es fa bé. Surto a la pista ja asfaltada que mena al Santuari, avui dilluns, tot tancat, una parella en moments baixos per aquí, tres nois amb pinta de poc caminar per allà, un parell de ciclistes...
Cal retornar doncs, calculo que ja he fet dues terceres parts de la ruta i, sens dubte, ara ve la part més avorrida. Baixo per un corriol paral·lel a la carretera, fins a creuar aquest i agafar la indicada pista fins a Sant Mateu de Montnegre, aquí posa cinc kilòmetres, a l'altre extrem posa que sis..
Xino-xano, se