Canapost-ermita de la mare de Déu de Socors-Peratallada-Clots de Sant Julià

Avui hem celebrat l’aniversari d’en Juan amb un esmorzar/dinar dins una barraca situada l’espessor del bosc d’en Torró, entre Canapost i Peratallada.
Així dons, hem fet una ruta pels voltants. Sortint de la barraca, situada molt a prop de de la planta de transvasament de Forallac (deixalleria), caminem fins a Canapost.... Canapost és una entitat de població de Forallac, que formava part de l'antic municipi de Peratallada abans del naixement de Forallac. Al poble s'hi arriba per una carretera que surt de Vulpellac i porta cap a Peratallada i Ullastret. El nucli està format per una dotzena escassa de masies bastides a la vora de l'església parroquial de Sant Esteve, un racó que ningú pot deixar de visitar, és una església romànica situada al centre del nucli de Canapost,. Durant les darreres obres de restauració, van aparèixer restes de pintures murals i un equip d’arqueòlegs van descobrir 18 sarcòfags antropomorfs a peu de l'església, originaris del segle X.
Des de Canapost travessant la carretera ens dirigint fins la enrunada ermita de la Mare de Déu de Socors, (cal pronunciar Socós), a Canapost) situada al cim del Puig de Socors (sobre la granja/escola de Can Pau). De rere la granja surt un camí a l’esquerra amb pujada fins el cim.
Entre els llentiscles que voregen el corriol ens apareix el campanar de l'ermita. Les pedres de la façana de davant han estat fortament erosionades pels elements. El teulat fa anys que va desaparèixer. L'entrada conserva complet el llindar de pedra rossa de Peratallada, probablement extreta de les antigues pedreres que avui conformen els Clots de Sant Julià (i que més tard visitarem), amb forma d'arc de mig punt típic del romànic, tot i que hi ha alguna pedra de la part baixa que gairebé ha desaparegut. Tres graons, també de pedra rossa en un bon estat de conservació li donen accés. Hi ha també una finestra rectangular a l'esquerra de la portalada, i una finestra circular damunt de la portalada amb els vells encaixos d'un enreixat de ferro, ara inexistent. El seu interior és un bosc espès que fan impossible entrar-hi. L'edificació posterior al temple, de forma circular era una torre de guaita adossada a l'edifici principal, tot i que a primer cop d'ull es pot confondre amb un absis, una vegada a dintre sorprèn la seva forma circular. Cal a dir que el seu estat de conservació, com la resta, és molt precari.
Tornem a la carretera i Canapost per agafar el camí que ens porta fins a Peratallada.
Que podem dir de Peratallada ... declarat conjunt històrico-artístic amb moltes mostres d'arquitectura medieval. La vila conserva el seu antic aspecte feudal, amb carrers estrets i tortuosos, on destaca el castell fortificat amb la seva torre de l'Homenatge i el palau, les muralles i l'església de Sant Esteve. Destaca també el gran fossat que envolta la població, excavat a la roca viva... Jo crec que tothom l’ha visitat alguna vegada i nosaltres ens sentim privilegiats de tenir-lo com nostre.
Travessem la població i ens endinsem en el bosc d’en Torró per el camí de les trialeres(la pota negra per els BTT), fins els Clots de Sant julià.
És, sense dubte, un dels elements patrimonials més emblemàtics, misteriosos, interessants i a la vegada desconeguts de Forallac. Es tracta d'unes antigues pedreres formades per un magnífic complexe de cavitats, algunes de fins a 10 m de fondària, excavades a la roca. Es troba situat en uns turons que hi ha a llevant del mas Puig-sec, enmig d'un frondós bosc de pins i alzines.
El seu origen sembla ésser molt antic, ja que s'han fet troballes romanes i preromanes, per bé que encara no s'ha fet cap intervenció arqueològica en profunditat que ajudi a determinar amb certesa quina és la seva història. S'ha especulat, fins i tot, que les muralles de la ciutat preromana del Puig de Sant Andreu d'Ullastret o Empúries podrien haver estat bastides amb la pedra dels clots. També es creu que amb aquesta pedra es va construir el poble de Peratallada.
És possible, doncs, que ja fossin explotats en temps anteriors a la romanització. Però, d'altra banda, cal assenyalar que la majoria d'esglésies i monuments medievals de la rodalia estan construïts amb gres. També hi ha qui diu que en aquests clots hi va haver una població fixa, fugint del poder romà o àrab, dedicada a l'ensenyament de la religió cristiana.
Segons una antiga llegenda, en els Clots de Sant Julià hi van ser martiritzats els primers cristians del país. La capella troglodita coneguda amb el nom de «Sitial» o «Tron de la Reina», que és un dels punts més interessants de l'indret, conté una creu en la seva part interior que sembla que vindria a representar la cristianització d'un lloc pagà. Es tracta d’un aflorament de roca natural que ha estat excavada i presenta un aspecte de cova. El seu interior és de planta ovalada, amb les parets perfectament allisades i amb una amplada de 2,5 m i 2 m d’alçada màxima. No se sap exactament quina era la seva finalitat. Algun autor l’ha identificat com una sepultura megalítica. Crida l’atenció una creu de petites dimensions feta amb incisió a la pedra d’una de les parets. Es creu que podria formar part d’una antiga capella o ermita que hauria pogut tenir una nau d’obra i que es dataria en època altmedieval o anterior.
Visitats els Clots tornem enrere fins el punt de sortida a on fem un bon esmorzar/dinar amb botifarres i xulles a la brasa, regades amb bon cava, xocolata calenta , pastissos de nata i crema i per pair un refrescant “gintònic”...be, un esmorzar per començar a cremar tots els torrons menjats per aquestes festes.