Canapost-Peratallada-Muntanya d'en Torró-Clots de Sant Julià

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els inseparables companys de “quatre potes”.
L’hivern passat m’assabentava de la neteja de la zona dels Clots de Sant Julià i a principis d’Abril amb els companys fèiem una caminada per anar a visitar l’indret, amb la sorpresa de trobat barrat el pas per treballs de neteja forestal amb la qual cosa vàrem modificar la ruta i deixar la visita als Clots per més endavant.
Després de passar un temps prudencial, decidim que seria interesant fer aquella visita que anteriorment no poguérem realitzar i en arribar als Clots de Sant Julià, ens topem amb la sorpresa de que tot continua igual...amb les coses de palau val més asseure's!!, així que aquesta vegada i malgrat l’advertiment de perill, prenem la decisió d’entrar-hi (tantes vegades que hem visitat els Clots i en condicions més feréstecs i mai hem tingut cap ensurt).
Deixem els vehicles a la petita plaça situada al davant de l’església de Sant Esteve de Canapost i agafem el camí vell de Peratallada situat als contraforts del bosc de Les Serres i no gaire allunyat del Puig d’en Torró, i que en vint minuts arribem. Passem per la Torre de les Hores situada al costat del Fossat, la Torre de l’ Homenatge i els bells carrers més allunyats del centre de la vila, impregnats també d’aquest medievalisme que impera en tota la vila.
Sortim pel carrer Bou, un camí d’asfalt que ens torna a acostar a les Serres, bosc que entrem per un corriol no massa definit d’entrada, i que en el seu inici es troba la font d’en Torró, una font que durant un temps la gent del poble de Peratallada anava a buscar aigua. El camí es va enlairant amb un terra on afloren les formacions de roques sorrenques tant habituals per aquesta zona i motiu que es trobin, aquí i allà nombroses canteres (a més dels Clots de Sant Julià).
Un cop travessat les Serres, arribem a un camí asfaltat el qual seguim per la dreta, passant pel costat de la planta de transvasament de Forallac (deixalleria)...l’olor la delata!.
Un xic més enllà, una cruïlla amb un plafó informatiu anunciant el “Camí d’Empúries” i pal indicador, hem de seguir aquest camí que també és part del GR-92-1. Hem de anar amb compte de no passar-nos un desviament cap l’esquerra que ens fa passar pel la cista del Puigsec, després tornem al camí i en poca estona arribem al paratge dels Clots de Sant Julià.
Els Clots de Sant Julià...(per qui no els conegui) diré que sense dubte, son un dels elements patrimonials més emblemàtics, misteriosos, interessants i a la vegada desconeguts de Forallac. Es tracta d'unes antigues canteres formades per un magnífic complex de cavitats, algunes de fins a 10 m de fondària, excavades a la roca, enmig d'un frondós bosc de pins i alzines. Un antiquíssim conjunt arqueològic que des del 2013 és bé cultural d’interès nacional. Les pedres extretes d’aquest singular contorn poblen un bon reguitzell de racons empordanesos: des del poblat ibèric d’Ullastret fins a les mateixes parets d’Empúries. No s’ha acabat de determinar del cert quan va començar tot aquest procés d’extracció. Alguns experts, però, apunten cap al segle VII a.C.
A les parets de les cavitats s’hi poden distingir les marques que els antics picapedrers feren a l’hora d’escodar la roca, les arcades en algunes canteres també són absolutament sorprenents. Hi ha, entre d’altres, el mil·lenari; Seient, Tron de la Reina o Pont de la Bruixa, una cova excavada en un aflorament de roca natural. A l’esquerra d’aquest tron, una superfície plana d’aproximadament un metre de llargada era, segons la tradició, un lloc de sacrificis. La presència d’un canal en forma d’U per recollir la sang confirma aquesta llegenda. La presència de dos petits solcs en forma de mitges esferes a la roca, potser d’origen artificial, recorda elements que apareixen molt sovint a les lloses funeràries megalítiques.
Un cop visitats els Clots ens dirigim fins a Canapost passant pel davant del Mas Gros i Can Ribot. Un cop al llogarret i abans de agafar els cotxes dediquem una estona a la església de Sant Esteve i la Necròpolis Medieval. La església actual presenta diferents estructures que pertanyen a successives etapes constructives. L'església està formada per dos edificis, un de pre-romànic i una altre romànic, juxtaposats, amb una torre-campanar, també romànica. Es conserva amb poques alteracions el temple primitiu d'una nau, que ha estat classificat dins el període pre-romànic II. Aquest magnífic edifici justifica per sí sol una visita a Canapost.
Darrere l’església es troba la Necròpolis. Val la pena realitzar una visita en aquest indret per gaudir de la pau i la tranquil·litat que s'hi respira i observar les restes arqueològiques descobertes ja que es tracta d'una de les necròpolis medievals amb sarcòfags de pedra més espectaculars de tot Catalunya.
Ara si, ens desplacem fins a Ullastret per gaudir d’un bon esmorzar a Can Quel, donant per finalitzada aquesta interesant sortida.
Salut i bones caminades!!