Canet d'Adri, Montcal, Montbó, Adri i Volcà Puig d'Adri

Canet d'Adri

El terme municipal té una extensió de 45 km² i el poble es troba a 217 metres d'altitud, el punt més alt del municipi és el cim de Rocacorba amb 985 m. d'altura, amb els seus contraforts meridionals que separen el pla de Girona de la vall alta de la riera de Llémena, on hi ha el nucli més important de vulcanisme del Gironès, els principals afloraments del qual són els puigs d'Adri, de la Banya del Boc i Moner. Població 730 (2019) • Densitat 16,44 hab/km² (Wiquipedia.org)

Restaurant Can Toscà

Cal Germà

Can Brell

Arbreda de Can Bosc

Santa Cecilia de Montcal

és una església aïllada, d'origen romànic, situada sobre la carretera de Canet d'Adri a Cartellà i pertanyent al veïnat disseminat de Montcal. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local L'esment més antic de Montcal («Locus de Montecaldo»), és del 1017, en la butlla en què el papa Benet VIII confirmà les possessions del monestir de Banyoles. Una altra notícia apareix en el Llibre verd de la catedral de Girona, en un document datable entre el 1051 i el 1057, pel qual la comtessa Ermessenda féu una restitució de béns a la canònica de Girona, entre els quals hi ha aquesta església. En un principi (1378) l'església tenia un sol altar dedicat a santa Cecília però l'any 1447 consta que hi ha dos altars més, un dedicat a la Mare de Déu i un altre a sant Joan. L'edifici fou ampliat amb una nau gòtica al cantó de migjorn i amb una capella i una sagristia a tramuntana. De la parròquia de Montcal depenia l'església de Sant Joan de Montbó. L'any 1698, aquest lloc era reial (Wiquipedia.org)

Can Basiu

Sant Joan de Montbo

és una església situada al nord de Montcal i pertany a Montbó, entitat de població del municipi de Canet d'Adri. L'església de Sant Joan, sufragània de la parròquia de Santa Cecília de Montcal, església del poble veí que també pertany a Canet d’Adri, és esmentada en una donació de terres que tingué lloc el 23 de novembre de 1200. No en sabem res més fins a l'any 1524, quan el visitador pastoral ordenà que el cementiri fos tancat amb una paret. L'església fou visitada també l'any 1602 pel bisbe de Girona Francisco Arévalo de Zuazo, el qual constatà el bon estat en què es trobava l'edifici. I el 1624 el bisbe Francesc de Sentjust i de Castre manà construir un sagrari a l'altar major. L'any 1094 consta la donació d'un mas amb el sagrer que hi havia prop de l'església de Sant Joan de Montbó, la Sagrera de Montbó. La sagrera era un lloc on la població pagesa es podia refugiar de les violències feudals i on podia salvaguardar els fruits de les seves collites; a partir de la dècada de 1030 i, en pocs anys, la sagrera es va institucionalitzar a bona part de la Catalunya Vella. Les esglésies gironines van començar a atreure unes petites construccions que, pel fet d'estar ubicades en l'espai sagrat que les encerclava, rebien el nom de «sagrers». Sembla clar que la base legal de l'ensagrerament es troba en els cànons de diversos concilis visigòtics que definien l'església parroquial i el seu cementiri com a llocs d'asil: el 681, per exemple, es va establir el caràcter sagrat de l'espai englobat dintre d'una circumferència de 30 passes de radi al voltant de l'església, de manera que s'assegurava la protecció de tots els que s'hi refugiaven. (Wiquipedia.org)

Forn

Xalet

Ca N'Eres

Casa documentada des del año 1274, la familia Heras, ha estado la propietaria hasta la actualidad, y su árbol genealógico se puede seguir sin interrupción des del año 1350. La casa actual tiene el origen en el cuerpo, datable del siglo XVI, que encontramos presidido por una puerta forana adintelada de arco de medio punto y de una ventana central con aspillera. Durante el siglo XVIII se efectuaron importantes reformas en el edificio central, de tres plantas y vertiente en la fachada, y se construyó la actual capilla, de una nave rectangular, dedicada a Sant Llorenç y abierta al culto el año 1771. En la segunda mitad del siglo XIX se construyó adosado un nuevo cuerpo de viviendas, de dos plantas y tejado a cuatro vientos, y se reformaron las antiguas habitaciones y la torre. Las fachadas, embellecieron con elementos de estilo neogótico, como diversas ventanas de arco conopial lobulado, y en la torre, de cuatro pisos, se le dio una planta octogonal, con el piso superior claramente destacado, sostenido con todo un seguido de ménsulas y coronado por un tejado a ocho vertientes. Todavía a mediados del siglo XX se efectuaron nuevas construcciones, como el gran porche que precede la era. (Wiquipedia.org)

Moli de Can Bosc

Can Bosc

La Vidella

Sant Llorenç d'Adri

és una església romànica del segle XII situada al poble d'Adri dins del municipi de Canet d'Adri. És un temple rural senzill però amb la porta rica en iconografia religiosa. Església romànica construïda amb pedra volcànica originalment de planta d'una sola nau, capejada per un absis semicircular decorat exteriorment amb un fris dentat. La façana s'obre a ponent i hi destaca una finestra de mig punt al centre i la porta. Aquesta porta està remarcada per dues arquivoltes i suportada per dues columnes amb capitells esculturats un amb un ocell i un cap humà i l'altre amb una figura de bisbe i un dibuix geomètric. Presenta un campanar de torre de planta quadrada, obertures geminades de mig punt i coberta piramidal. Al costat de la façana lateral esquerra, es troben unes escales que pugen cap al teulat i sobresurten de la torre del campanar. La porta d'accés és de fusta revestida amb xapa de ferro i decorada amb unes flors de lis a la part superior. Un seguit de claus van formant quadrats com a elements decoratius més. La porta té un passamà de ferro forjat en forma de serp tot decorat per incisió amb detalls decoratius, on s'hi observa restes de policromies, i una data enmig de l'agafamans, el 1854, any en què es devia refer el xapat en la darrera fase d'arranjaments de l'església. Afectada pels terratrèmols del segle XV, l'església fou refeta posteriorment, en diverses fases que s'allargaren fins al segle XVIII, amb l'alçament de la nau, la construcció de capelles laterals i l'erecció, sobre la nau, del campanar. Entre el 1931 i 1935 va ser reformada i resaturada per Rafael Masó (wiquipedia.org)

Volcà Puig d'Adri

és un volcà al vessant sud de la muntanya de Rocacorba, entre els nuclis de Canet d'Adri i Adri. L'atractiu principal d'aquest volcà a tan sols set quilòmetres de Girona rau en els tres edificis volcànics sobreposats que es van construir al llarg de les diferents fases eruptives. El Puig d'Adri està directament relacionat amb el vulcanisme quaternari de les comarques de Girona, concretament amb el vulcanisme de la Zona Volcànica de la Garrotxa. El seu origen es deu a un magma de tipus bàsic que ha generat tres tipus d'activitats eruptives: l'estromboliana, la freatomagmàtica i l'efusiva. El con d'escòries arriba fins a una altitud de 408 metres sobre el nivell del mar. Pel que fa a la dispersió de materials provinents de l'activitat magmàtica també són de gran rellevància per la seva quantitat i varietat, hi ha afloraments provinents del volcà fins a 5 quilòmetres de distància del cràter. Finalment, l'emissió de lava que es produí en l'estadi final de l'erupció va generar una colada amb una llargada d'uns onze quilòmetres (Wiquipedia.org)

Boques del volcà del Puig d'Adri

Canet d'Adri