Canet d'Adri-Rocacorba-Riera de Rocacorba

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb els companys del equip dels hh, el 16 de Maig de 2009
Ruta circular amb unes vistes impressionants des de dalt de Rocacorba, la majoria del recorregut passa dins de bosc amb corriols molt ombrívols. La ruta no té cap dificultat tècnica, algun tram, esdevé un xic aeri. La primera i última part de la ruta, és un xic perdedora, és aconsellable portar i seguir el GPS.
Aparquem els cotxes dins l’explanada de l’església de Sant Vicenç de Canet, i comencem a caminar per la carretera direcció Adri, aquí tenim una molt bona panoràmica de la muntanya de Rocacorba, a 0,575 km del punt de partida, girem a l’esquerra i agafem un camí que ens porta a una fondalada i que ens fa creuar la riera del Rissec, surtin de la fondalada caminem pel llindar de uns camps de conreu, estem al Pla de Can Pou. Passem sota el Mas de Can Pou i més endavant pel costat de l’abandonat mas de Can Madoixa, portem 4.5 km. Ara ens dirigim al Pla del Mas Verd, per passar per davant de Can Martí i el Mas Verd, una vegada passat el Mas Verd, per darrera, trobem l’indicador (una sageta de color verd clavada a la soca d’una alzina amb l’indicatiu “camí de Rocacorba”), de l’entrada al corriol que ens portarà a dalt de Rocacorba, camí senyalitzat amb marques blanques i grogues.
El corriol esdevé a estones, força costerut i a la part de dalt un xic aeri i molt ombrívol, és perfecte en dies de força sol. A mitja pujada, trobem una cruïlla i un pòster informatiu amb diferents camins de pujada a Rocacorba. El camí passa sota els cingles del Mas Verd i de sobte, quasi per art de màgia, a sobre nostre apareix la impressionant pedra de Rocacorba i damunt seu, l'ermita amb la casa de l'ermità.
Som al Coll de la Creueta i Rocacorba, 912 m. Al coll hi arriba una pista que es desprèn de la que puja al Puig Sou (El cim mateix, 992 m. on hi ha el vèrtex geodèsic, es troba dins les instal·lacions i antenes de telecomunicacions), i que continua sota la roca cap a Serralta i Canet d'Adri. Som a dalt la carena i la vista s'eixampla amb una panoràmica extraordinària. En primer terme tenim Banyoles, amb el seu estany i tot el pla. Més enllà, de NE a SE, el Canigó, les Alberes, tot l'Empordà, la badia de Roses, Girona, les Gavarres i gairebé tot el Gironès...impresionant!!.
Ens dirigim al santuari de la Mare de Déu de Rocacorba, al que accedim per unes escales desprès de obrir i deixat tancat un portal de ferro (ordre expressada en forma de avís, penjat al portal), el recinte en molt bonic amb racons molt ben conservats.
El santuari de la Mare de Déu de Rocacorba està situat en el penyal del massís que porta el mateix nom, a 929 metres d’altitud. El primer document on apareix data és del 1161. Tot i que inicialment va ser l’església del Castell de Rocacorba, (Consta documentat que el 1065 aquí hi havia un castell, que va perdurar alguns segles), posteriorment es va anar obrint al poble. A l’interior s’hi venera una còpia de l’antiga imatge de la Mare de Déu de la Pera, l’original de la qual es conserva al Museu Diocesà de Girona. Si vols visitar-ne l’interior has de demanar la clau al rector de la parròquia de Santa Maria dels Turers de Banyoles, o pujar-hi coincidint amb la missa que s’hi celebra cada primer diumenge de mes, a l’hivern a les 17:00 de la tarda i a l’estiu a les 18:00.
Pugem al rocam sobre l’església, esmorzem, fem fotos a dojo i tot seguit, continuem la marxa. Tornem al Coll de la Creueta i des de aquí surt un corriol senyalitzat amb un pòster informatiu amb l’indicatiu de Granollers de Rocacorba – Olot, seguim amb les marques de pintura blanques i grogues.
Comencem a baixar per un corriol molt ven definit i a uns 6 minuts del coll veiem a mà dreta unes feixes i, a sobre, una petita construcció, on hi ha la font de Rocacorba, amb una aixeta. L'aigua no sembla de gaire confiança. En 2 minuts més, ens topem, també a mà dreta, amb uns indicador que ens informen de la entrada a una cova, rebusquem entre les motxilles una llanterna fins trobar-la i com a nens amb joguina nova, fem una petita descoberta de la cova. Estem a la Cova de la Mare de Déu. A 880, m. d’alçada. Diu la tradició que aquí s'hi va trobar la imatge de la Mare de Déu de Rocacorba.
Seguim camí avall amb les marques de pintura com a guia. El camí per aquesta zona, esdevé per moments difícil i complicat, a causa d’algun arbre caigut que ens complica el pas, (res que no es pugui superar posant a proba els nostres dots de contorsionisme), però sense gaire perir. Poc a poc arribem a Can Vives i Can Mitjà, 741 m. Aquestes dues cases es troben en una vall petita i arrecerada, pertanyent al llogarret de Granollers de Rocacorba. (Granollers de Rocacorba és un poble disseminat del municipi de Sant Martí de Llémena.) Deixem aquestes dues masies a la dreta i seguim per la pista, fins arribar al Clot de Can Vives on trobem la riera de Rocacorba que no abandonarem fins a prop de Canet
El corriol és llarg, ombrívol i molt frondós, a vegades és passa entre parets de roques i el sot de la riera, d’altres la hem de travessar, sempre tenint el sentir comú de seguir la marxa, prenent el curs de la riera de Rocacorba.
Sortim del bosc i després de travessar per darrer cop la riera, arribem a un camí ample i molt fressat, passem davant uns camps de conreu plens de roselles que ens tempta a fer moltes fotos (es nota la primavera), estem al veïnat de Veïnera. Més endavant trobem el masos de Cal Ferriol i Cal Ros, anem seguint la pista que en poca estona en deixa després de 6 hores a Canet d’Adri.
Després de fer un bon dinar al restaurant de Can Joan d’Adri, varen fer una ruta turística a la Font de la Torre i Gorgues de la riera de Canet.... Sortint del paratge de davant de l’església, passem davant del restaurant La Sala i girem a la dreta com ens indica un plafó turístic, en direcció al camí de la Font de la Torre. Baixem per un caminoi arreglat fins a les gorgues de la riera de Canet, úniques a la zona volcànica catalana de tipus alveolars, fruit de l’erosió i la posa al descobert de la seqüència de materials volcànics. S’hi ha construït una sínia, una passera i un circuit que facilita la visita per grups reduïts. Allà vàrem fer l’itinerari senyalitzat fins arribar a la resclosa i travessar la riera, tot reculant passant sobre el pont i tornar a l’inici del caminoi específic, donant així, per finalitzada aquesta llarga però molt interesant, sortida.
Salut i bones caminades!!