Canet de Mar - PedraCastell- La Creu de Canet-Castell de Santa Florentina- Canet Modernista.

Foto

Esquerra corriol

PedraCastell Vertice geodésico

És el punt més alt de la Serra del Puig, una serra situada entre els municipis de Sant Iscle de Vallalta i Canet de Mar. Pedracastell és una muntanya de 309 m que hi ha entre els municipis de Canet de Mar i de Sant Iscle de Vallalta, a la comarca del Maresme. Està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC amb el nom de Pedracastell o Creu de Canet. Des de dalt del cim es pot apreciar tot Canet de Mar, Sant Pol de Mar i una part d'Arenys de Mar. Per la banda del darrere es pot observar tota la Vallalta i les seves valls, el Montnegre, la serra dels Termes, la serra d'en Sala i el Cap de Bou. Més amunt del pla, a la Creu de Pedracastell, hi ha unes roques que pugen cap a la Creu, des d'on es pot gaudir de més perspectives amb el mar de fons.

La Creu de Canet - Creu de Pedracastell - 100 cims

El origen de la cruz de Pedracastell está en el 1901, cuando el Papa León XIII pidió que los pueblos levantaran cruces para conmemorar el nuevo siglo. En 1902 se levantó una cruz diseñada por Lluís Domènech i Montaner y promovida por Marià Serra. Este monumento cayó en 1926 a causa de un fuerte vendaval. La segunda cruz fue una copia de la primera y se erigió un año después. Con la llegada de la guerra, el movimiento anarquista la decidió derribar por julio de 1936. La actual cruz es de 1954 y se construyó con el impulso de un grupo de jóvenes católicos.

Castell de Santa Florentina - Juego de Tronos

Este Castillo ha sido escenario de muchas películas y series televisivas: *Juego de Tronos, 6ª Temporada, capítulo 6, localizado como Colina Cuerno, sede de la casa Tarly vasalla de la casa Tyrell. * Caesar * Legend of the Blue Sea. documentales como: "Jo, Ramon Lluch" Y sports televisivos como "Smart Fortwo 2014 visionarios"

Casa de indianos

Cementerio de Canet

La creación de este cementerio coincidió con la vuelta de los canetenses enriquecidos en las américas que construyeron casas y panteones para poner de manifiesto su fortuna y reforzar su prestigio social. El cementerio de Canet es un buen ejemplo de este tipo de arquitectura monumental, con panteones como los de las familias Pau Font, Domènech i Montaner, Font, Casals Roura, Santiñà, Busquets o Domingo Pascual (actualmente Enric Llauger). Otros edificio destacado es el de la familia Font, una importante estirpe de capitanes de barco. El panteón es una mole pétrea abierta con ventanas en los laterales y una puerta frontal de estilo indefinido, sobre la que se extiende una cornisa con ménsulas y el cabecero ,una corona floral y unas hojas de palmera de hierro forjado. El elemento más destacado es, sin embargo, la figura que lo corona, el Ángel del Juicio. Es una obra del escultor Francesc Pagès Serratosa. Este ángel tiene una curiosa historia, que es parte de la historia reciente de Canet de Mar. En los comienzos de la guerra 1936-1939, los milicianos de la FAI le quitaron una trompeta que llevaba en su mano derecha y las alas. Por esta razón, aunque le llaman el ángel de la FAI.

Villa Soledad

Intersección

Playa

Letras en Playa

Neptuno

Casa Roure

Obra modernista de Lluis Doménech i Montaner. Es una de les més destacades de Canet “gaudiallgaudi.com” Construcció projectada per un jove Lluís Domènech i Montaner per encàrrec de Ricard de Capmany, gendre de Ramon Montaner i primer comte de la vall de Canet i Francesca Roura Carnesoltes, germana de la seva dona. Es va acabar l'any 1889 i era utilitzada com a residència d'estiueig. Edifici més aviat eclèctic, d'aires medievals, a quatre vents. Aquesta disposició va permetre a l'arquitecte idear quatre façanes amb maó vist com a element comú. És una de les construccions més espectaculars de Canet, però malauradament està en un estat de conservació força deplorable, encara que últimament s'han iniciat unes obres de reconstrucció. L'exterior de la casa: Edifici d'aspecte sumptuós amb una façana amb frontó esglaonat dins de l'estil neerlandès i una important torre adossada. Obra de maó vist, mostra un repertori de recursos constructius que ens permet fer-nos càrrec de l'extraordinària capacitat de Domènech i Montaner per extreure el màxim rendiment dels materials i tècniques usades. Les finestres típicament modernistes, sense ornamentació, i la porta d'entrada amb un enquadrament del mateix tipus, són uniformes en tota la construcció, l'excepció es l'imponent torre que s'alça a la part sud-est de l'edifici i que contrasta amb la resta al presentar una aparença de castell medieval, amb les seves gàrgoles ceràmiques. Els motius decoratius no són gaire abundants, es limiten a unes importants mènsules que tenen una funció de suport de la balconada principal a més de la decorativa. La barana del balcó, que recorre bona part del primer pis, és de ferro forjat i presenta una decoració floral. La ceràmica és també present en l'edifici, especialment en la teulada de la torre - actualment quasi bé totalment desapareguda. Es tractava d'una ceràmica vidriada amb dibuixos geomètrics de gran bellesa. A més, uns dracs surten de sota el ràfec ajudant a l'espectacularitat del conjunt. Alguns detalls de ferro forjat al voltant de les obertures de la torre son d'estil Sezession. La porta principal de fusta té uns interessants reforços que també realitzen una funció decorativa. L'exterior es troba en unes condicions de conservació molt precàries, en especial es destacable la caiguda de les teules de porcellana vidriada multicolor de la torre. Això l'ha deixat desprotegida i a més cal mencionar diverses intervencions que n'han modificat aspectes importants.

Ateneu Canetenc

Ajuntament

Esglèsia de Sant Pau i Sant Pere

Colegio Yglesia

El que segueix ha estat copiat de “Coleyglesias.com” : La senyora Leonor Yglesias Horta, (Canet de Mar , 8 de Juny de 1851 + Barcelona , 2 de Febrer de 1928), hereva de la fortuna familiar, no es va casar, i quant l’any 1905 li diagnostiquen una malaltia de difícil curació , a instàncies del pare Bernat de Sarrià, el seu capellà de confiança i mà dreta, juntament amb el rector de Canet li van aconsellar de prometre – que fins i tot ho signa davant de notari – que si es cura farà construir una escola pels nens pobres de Canet, el Canet de l’època amb poc més de 3.400 habitants. Curada de la malaltia, el Juny l’any 1909, comunica a l’Ajuntament de la seva intenció de construir l’escola. És llavors que fa efectiva la compra dels terrenys que ocupava la finca de can Cirés al carrer Rectoria Vella, avui Eusebi Golart, al costat de l’església parroquial i després de dos anys d’obres I’edifici va ser inaugurat. La Diòcesi de Girona i la Parròquia de Canet han concedit l’usdefruit de l’edifici del col·legi fins el 2056 De seguida es fan les gestions per aconseguir que els Germans Maristes siguin els que portin l’escola. Els primers contactes amb els Maristes no van anar gaire bé doncs es van negar, en varies ocasions, d’acceptar l’oferiment. Va esser llavors quan el bon amic de la senyora Yglesias i el pare Bernat, el Pvre. Ferran Roig, va intervenir en el seu nom davant dels Maristes aconseguint l’acceptació del oferiment. El 18 de Setembre del 1911 arriben de Barcelona els Maristes Grimoaldo, Aniceto, Raimundo i Higinio Luís que es faran càrrec de l’escola. Grimoaldo, que era conegut com Hermano Pedro, serà el primer director de l’escola. Va esser molt estimat i deixà una gran empremta entre els seus alumnes i a Canet. La gran inauguració fou el 24 de Setembre del 1911. El poble es va bolcar en la festa acudint a l’estació per a rebre el Bisbe de Girona, Francisco de Pol, i el germà Hipòlito, principal dels Maristes. Els varen rebre els tres fundadors i les autoritats del poble amb l’alcalde José García al cap davant. De l’estació es va anar cap a l’escola en una desfilada amanitzada per la banda militar del “Regimiento Alcántara de Barcelona”. Els cursos varen començar el 2 d’Octubre amb 32 alumnes i els fundadors assistiren a l’entrada dels primers alumnes. Així mateix el 3 de Novembre va començar la classe nocturna amb 75 alumnes, la majoria de classe obrera. El Novembre del 1913 es compra la finca que hi ha al costat i s’amplia el pati i es construeix un nou edifici que servirà de sala d’actes i de teatre. A l’Agost de 1914 s’inaugura. A l’esclat de la guerra civil espanyola l’escola es veu obligada a tancar , per un temps, perquè els germans Maristes marxen. Dos són afusellats a Calella. Durant aquest període l’escola funciona amb el nom de “Escuela Nueva Unificada”. Cap al final de la guerra i amb l’entrada dels nacionals al poble l’escola esdevé el quarter de tropes italianes i presó. A 1 d’Abril del 1939 els germans Ismier i Damaso, en nom dels Maristes, tornen a agafar la direcció de l’escola. Durant trenta-i-cinc anys tot transcorre amb normalitat fins que en el curs 1972-1973 la direcció comunica als pares que al acabar el curs es tanca l’escola. Es pares sorpresos per la notícia es reuneixen amb la direcció i demanen un curs més per a poder tenir ells temps de salvar l’escola. El 30 de novembre de 1974 es funda la Cooperativa que fins avui administra l’escola juntament amb l’equip directiu.

Teatro

Fábrica Jover

El que segueix ha estat copiat de “gaudiallgaudi.com” : Nau industrial dedicada a la fabricació d'articles de gènere de punt, projectada per l'arquitecte Pere Domènech i Roura, se suposa que amb l'ajuda del seu pare Lluís Domènech i Montaner. L'any de construcció se situa als voltants de 1910. Els responsables de la construcció van ser els mestres de cases Salvador Torrus i Josep Cabruja i Feliu. Edifici d'estètica modernista construït bàsicament amb maó vist, amb una considerable projecció vertical que el dota d'una elegància desgraciadament poc habitual en una construcció d'aquest tipus. La façana principal amb tres nivells té una gran rosassa central ceràmica amb el nom de l'empresa en el seu nivell inferior. Al nivell superior s'utilitza abundantment el maó vist i té un cos central amb tres finestres esglaonades típicament modernistes amb persianes que es van empetitint, a banda i banda, en els cossos laterals per seguir la pendent de la teulada. Segueix mantenint-se en força bones condicions. A prop seu s'hi troben edificis de la mateixa època com el Mercat de Canet, obra també de Pere Domènech i Roura, encara que d'estètica Noucentista i la Casa Alsina Roig, també Modernista.

Waypoint

Biblioteca Popular

La biblioteca de Canet va tenir el seu primer emplaçament al passeig de la Misericòrdia, 13, en un edifici inaugurat el 8 de desembre de 1919 . Aquest va ser un edifici construït per Lluís Planas i Calvet quan la Mancomunitat es va proposar crear una Xarxa de Biblioteques Populars als pobles de Catalunya. Des del 1999 la Biblioteca està a l’Ateneu Canetenc

Can Carbonell

Can Carbonell és una obra modernista de Canet de Mar (Maresme) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. El que segueix ha estat copiat de “gaudiallgaudi.com” : Un dels primers estudis sobre el Modernisme a Catalunya Reseña y Catálogo del modernismo en Catalunya obra d'Oriol Bohigas, cita "Forns" com arquitecte. Actualment aquest punt segueix sense aclarir, havent-hi qui l'atribueix a Puig i Cadafalch i qui a Manel Raspall i Mayol. En tot cas, es tracta d'una casa típicament Modernista, la primera que es va construir - als voltats de 1912 - després de l'obertura del Passeig de la Misericòrdia, on està situada. La família Flor, constructors de la casa, era una família de mariners coneguda a la població des del segle XVI. A més d'aquesta casa, al segle XVIII van construir la casa de Can Pou també a Canet. Es calcula que la construcció es va realitzar entre 1909 i 1910. Ara rep el nom dels seus actuals propietaris, la família Carbonell. Es tracta, tal com ja hem dit més amunt, d'una casa amb trets indiscutiblement modernistes, tant en l'estructura com en la decoració de les façanes, amb les típiques finestres esglaonades, elements estructurals d'obra vista i sòbria decoració ceràmica. És una torre unifamiliar d'unes dimensions relativament importants que es troba en un acceptable estat de conservació i que s'aixeca en una zona noble de la població, l'avinguda que porta al Santuari de la Misericòrdia, que contribueix a dignificar. La distribució allargada és gairebé la d'un edifici industrial en què a través d'un passadís central es dona accés a banda i banda a les diverses dependències.

El Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia

El que segueix ha estat copiat del llistat de monuments de Canet de Mar de “ ca.m.wikipèdia.org” El Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia és una ermita promoguda santuari el 1907 que està dedicada a la patrona del Maresme. Està situada en una ampla esplanada ombrejada de pins que domina la vila de Canet de Mar. És un dels primers edificis importants fets a Catalunya en estil medievalitzant neogòtic.És llistat com bé cultural d'interès local (BCIL). Arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó Consagració 1857 Característiques Estat d'ús bo Estil arquitectònic neogòtic Construcció 1853-1857 Aquest Santuari s'alça al nord de la vila, unit a aquesta per un passeig. Des del 1520 és documentada la devoció en aquesta església d'una imatge mariana. Quan fou bastida la nova església de la vila, al 1591, esdevingué santuari i ermita. La Misericòrdia és patrona de la vila des del 1703; el 1732 s'entronitzà una nova imatge i el 1857 es beneí un nou santuari, de l'arquitecte Daniel Molina. El 1853 es col·locà la primera pedra. El temple va patir un incendi l'any 1936 i la imatge es destruí i fou reproduïda a la postguerra