Cantonigròs - Puig d'Urri - Puig del Bac - Montcau - Puig de la Bastida - Pla d'Aiats - Grau de l'Escaleta

Zona: Collsacabra i Serra de Cabrera / Prelitoral Nord.
Comarques: Osona i Garrotxa.
Data de realització: Octubre 2016.

En resum: Ruta de pujada als dos grans altiplans secundaris i gairebé desconeguts de la Serra de Cabrera que s'alcen al costat del Pla d'Aiats: el Puig del Bac (1.160m) i el Montcau (1.167m). De pas, es fa el modest Puig d'Urri (1.066m) i es torna per dos cims clàssics de la zona com són el Puig de la Bastida (1.242m) i Aiats (1.312m) baixant pel Grau de l'Escaleta.

Inici: Al gran aparcament asfaltat que hi ha al costat del restaurant ''Can Puntí'', a Cantonigròs. Es troba a tocar de la carretera C-153, que va de l'Esquirol a Rupit passant per Cantonigròs.

Terreny i Dificultat [Moderada]: Pistes amples, corriols còmodes entre fagedes i algun tram d'asfalt. La dificultat de la ruta es basa, a part dels trams exposats i aeris que es troben durant el recorregut, en l'accés al cim del Montcau. Durant poc menys d'1 km, trobar el camí resulta gairebé impossible i, si es perd, cal pujar fins a la fageda ''carenejant'' i superant diversos obstacles a base de de vegetació, branques i pedres...

Aigua: Les dues fonts que es troben al principi de la caminada, ragen (sobretot la del Rajolí). Això sí, no disposen de garantia sanitària per al consum.




Sortida a la dreta, seguint la carretera C-153 que poc després disposa de vorera. A poc d'abandonar l'asfalt ja es troben les dues fonts: la Font dels Enamorats i la Font del Rajolí. Totes dues ben arranjades, però sense garantia sanitària.

S'arriba al cim del Puig d'Urri sense cap dificultat travessant una extensa fageda. El cim no és gaire evident però es pot intuir en una zona ''rodona'' on hi ha menys arbres. El cim és en zona boscosa i no hi ha vistes.

Al Coll Sesviles, cal seguir la pista que ressegueix els camps i en travessa un per arribar al bosc. Tot just entrar-hi, a la dreta i abans de començar la baixada, cal pujar pel bosc. Hi ha un corriol que al principi costa de trobar, però hi és i puja fins al cim. El camí de pujada no és tan còmode com el del cim anterior però no té pèrdua. El cim del Puig del Bac és encara menys evident que el del Puig de l'Urri; és un gran altiplà amb una extensa fageda. La baixada és forta per un corriol poc marcat però que es pot seguir força bé.

S'arriba de nou a la carretera C-153, que cal seguir només 300 metres abans de desviar-se a la dreta i creuar el filat per seguir pel corriol que entra al bosc. Aquí comença el tram problemàtic de la ruta i el que més dificultat hi aporta. El camí cada cop es fa menys evident i si es perd, s'acaba pujant camp a través superant els obstacles imposats per la vegetació. Això sí, un cop s'arriba a la fageda, tot canvia.



El cim del Montcau torna a ser poc evident, però té a l'esquerre un bon precipici que facilita les vistes, aquest cop sí, cap a Cabrera i Aiats. La baixada és per un corriol molt còmode i ben marcat fins al Collet de Comajoan, on comença el tram més llarg de pista forestal que s'abandona a peus del cim del Puig de la Bastida.

La pujada al cim, seguint les marques de pintura vermella als arbres, és per un corriol que s'intueix força bé. El cim, pelat, deixa gaudir d'extenses i panoràmiques.



La pujada al Pla d'Aiats, l'últim cim de la jornada, és còmode i entretinguda i fins hi tot hi ha algun tram de roques equipat amb algun ganxo. Al cim, a tocar del precipici, hi ha una bandera i les vistes tornen a ser extenses.



Poc després, a l'esquerre i davant de les Cabanyes del Pla d'Aiats, queda el corriol que baixa pel Grau de l'Escaleta fins a la casa d'Aiats. La baixada pel grau, amb algun tram aeri, no té massa dificultat.

S'arriba a la casa d'Aiats i es passa per la pista d'accés a aquesta (amb permís del propietari confirmat) per anar a trobar la pista gran que porta fins a la carretera C-153. Aquest cop només cal creuar-la, ja que s'ha habilitat un camí per a vianants que porta des d'aquest punt fins a l'aparcament.