Canyamars - Pou de Glaç - 6 Masies del Parc del Montnegre - Font i Safareig de n´Homs

EL TEXT ES DEL MEU AMIC I COMPANY D´EXCURSIONS JOSEP CASTELLS josepcastells
Avui amb la Colla dels Excursionistes dels Dilluns que lidera l'amic i company d'excursions Manel Vila del Olmo, encara que siguem un divendres, en Manel ens ha preparat una sortida per la serra de Marina, que sortint de Canyamars, Canyamars és un dels tres nuclis que hi ha al municipi de Dosrius, a la comarca del Maresme. El nucli es troba al fons d'una vall, entre les serres del Corredor i de Montalt. Hi destaquen l'Església de Sant Esteve (gòtica, segle x); el Santuari del Corredor (segle xvi); el Dolmen de Ca l'Arenes i el Pou de glaç de Canyamars. El canyamarenc històric més conegut és Joan de Canyamars, que fou pagès de remença i autor d'un regicidi frustrat contra Ferran el Catòlic l'any 1492, cosa que li costà la vida, ja que l'executaren de la manera més salvatge. El 12 de desembre, el van llevar de la presó i el van portar per la ciutat nu i lligat a un pal, el van mutilar brutalment durant el recorregut i a la fi va ser apedregat i el que restava del seu cos ho van cremar a la foguera. Així ho conta el mateix Bernáldez:

"Primer li van tallar la mà amb què va agredir el rei, i aleshores amb tenalles de ferro en ebullició li van llevar una mama, i després li van llevar un ull, i després li van tallar l'altra mà, i aleshores li van llevar l'altre ull, i llavors l'altra mama, i llavors el nas, i tot el cos li van rompre els ferrers amb tenalles, i van anar tallant-li els peus, i després que tots els membres li fossin tallats, van llevar-li el cor per l'esquena." Vaja una autèntica salvatgina pel pobre Joan.

Després de visitar l'Esglesia de Sant Esteve, L'església parroquial de Sant Esteve de Canyamars és un edifici senzill. Està coronat per un característic campanar d'espadanya amb quatre finestrals allargats. A la mateixa façana hi ha la porta d'entrada, amb llinda i timpà d'arc de mig punt al damunt, amb relleus esculpits, i un òcul rodó. L'absis és poligonal i les finestres que il·luminen l'interior són esbiaixades.

Els murs són de pedra, amb aparell irregular excepte als angles i les obertures, que són fetes amb aparell gran i ben tallat.

El timpà presenta un arc de mig punt, d'onze dovelles, i un fons de carreus. On descansa l'arc, hi ha petits motius esculturats. Són dues cares amb ulls aparentment tancats i emmarcades en cercle en una petita motllura. És curiós d'observar que el tipus de pedra utilitzada per esculpir aquestes dues cares és diferent a la utilitzada per fer la resta del portal, que és de granit. El timpà se situa damunt el portal, d'un estil que sintetitza el prototipus gòtic tardà, abundant al Maresme. La llinda recta està decorada amb feixos de columnetes. L'estat de conservació és notable.
L'edific, senzill i de petites dimensions fou ampliat al segle xvi. Fou sufragània de la parròquia de Dosrius del segle xiv al XVIII.
El 1936 fou destruït el retaule i altres peces valuoses del segle xvi.
Generalment els detalls escultòrics eren realitzats per picapedrers agremiats.

Ara baixarem cap a la Riera i passarem a tocar de l'antic molí fariner el Molinot, situat a prop de la riera.
Cal seguir la pista del camí del Pou de Glaç. En aquest primer tram els plataners acompanyen el camí donant ombra a l'estiu i bonica fullaraca a la tardor. Una ruta que es fa com un suau passeig fins el pou.

El Pou de Glaç el trobareu en un bonic entorn ple de vegetació. L'estructura del pou està força ben conservada i, tant per les dimensions com pels elements que conserva, es nota de la seva importància. A la part superior encara es poden veure les basses a on es formava el gel.

Es una construcció popular dels segles XVII-XVIII formada per un pou circular de pedra i maó (5 m diàmetre X 7 m d'alçada, aprox.). Una part d'aquest pou queda sota terra (entre dos i tres metres) i l'altra sobresurt aprox. 4 m, fins a un sostre en forma de volta (també de pedra i maó). Els murs exteriors estan reforçats amb contraforts i hi ha tres obertures (finestres o portes) de volta de canó.

A la part sud hi ha dues voltes de maó, que se suposa eren els ponts que sustentaven la rampa que comunicava el pou amb una bassa situada més amunt. Des d'aquesta bassa, quan l'aigua es gelava, s'enviaven trossos de gel fins al pou. Dins d'aquest es feien capes de gel i de palla per tal de conservar-lo fins a l'estiu, l'època de l'any que es comercialitzava. L'Ajuntament de Dosrius va comprar el Pou de Glaç l'any 2007 als seus anteriors propietaris privats. La construcció estava enterrada fins a la meitat, però durant les obres de condicionament es va retirar la terra que havia el voltant i la part nord ha quedat completament a la vista.

Ara cal tornar a la pista principal durant uns metres fins que l'abandonem per agafar la pista que condueix a Can Vallalta, a la Serra de Vallalta. Ens trobarem dins un bosc ombrívol i bonic d'alzines.
Seguim caminant, ara en forta pujada, fins arribar a dalt de la Serra de Vallalta on l'ambient és més assolellat. Aquí podreu veure alzines sureres, i seguint la pista passarem a tocar diverses masies com can Cot, can Pau de la Rosa, can Rogent, can Llibre. I finalment tornarem cap al nucli de Canyamars d'on hem sortit.

Informació extreta de la Viquipedia i de l'Ajuntament de Dosrius