Canyamars - Puig Aguilar - Santuari del Corredor - Creu de Rupit - Canyamars

Començarem per les xifres de la sortida que dona el Garmin: recorregut de 15,8 km fets en 4:31 h de les que 0:58h estem parats. Desnivell 670 m.

El confinament comarcal ens segueix ajudant a redescobrir llocs propers on cremar els torrons i els excessos gastronòmics nadalencs .
Em basat la sortida en el track de l’Erill, tot i que li hem tret una volta que feia per dins del poble.
Un cop aparcats els cotxes (uns en el camí del pou de glaç, els altres al carrer nou). Iniciem la ruta pujant pel carrer St. Esteve, passat pel costat de l’església del mateix nom, no ens hi aturem, dons el matí és gèlid i tenim ganes d’escalfar ràpid.
En arribar al carrer de Can Rovira girem a la dreta , després agafarem el trencall a amà dreta, per anar a parar al carrer Real, que és un camí, amb indicadors de la ruta PR-C 216, que ens durà fins el coll de la Creu d’Aguilar.
Seguim la pista una estona i ben aviat agafem un corriol a la dreta que ens passarà prop del Puig Aguilar (tot i que no hi varem anar, aprofiteu per pujar-hi). Aquí ja portem un parell de parades per treure roba, dons el vent no ens apreta i hem sortit del clot de Canyamars.
Caminem uns 500 m per un camí paral•lel a la pista que duu al santuari i agafem un corriol a la dreta que ens durà a l’àrea d’acampada juvenil i finalment a l’Àrea d’Esplai del Corredor on trobem un camí amb escales que ens portarà fins el santuari. Abans us he marcat un parell de punts que també val la pena de visitar : el mirador del Corredor i la font del Grèvol.
En arribar al Santuari, anem cap a l’esplanada del darrera i busquem les roques al sol per a fer esmorzar, amb el reconfortant cafè del Mingo que avui és de la marca Novell. Ens sorprenem de veure tres persones a la pineda propera que, equipats amb un detector de metalls a la pineda i amb un petit pic, van fent cates.
Tornem al santuari per reprendre el camí (abans us podríeu acostar al cim del corredor de 642 m). Ben aviat a gafem un corriol a la dreta que baixa força que ens durà al Coll de Bruc i ja més planer al Coll del Pi de Buac (En Joan ens explica de l’existència, en aquest lloc, d’un pi amb manca de clorofil•la que feia que tingués la copa esgrogueïda i, ja a casa, ens amplia amb la info https://www.raco.cat/index.php/ButlletiICHN/article/view/13600/313484).
En aquest coll agafem el camí cap a la dreta. Una mica més endavant aprofitem per treure el cap per un barri des d’on podem veure la torre del Santuari del Corredor. La pista està ben concorreguda de ciclistes, cosa que fa que agafem tram un camí per evitar-los. Seguim la pista fins arribar-nos a la cruïlla de la Creu de Rupit on la pista baixa per anar ala costat del torrent de Rupit, on seguim veient camps gebrats tot i que ja som prop del migdia. El torrent que prop de can Mateo Ros passa a ser ja el torrent de Canyamars ens segueix acompanyant. Més endavant trobem una “exposició a l’aire lliure” d’atuells de camp, que van des de motocultors, pedres de molí, arades,..... tot d’estris per treballar el camp.
Després d’aquesta raresa, ens arribem a la darrera construcció singular de la sortida que és el pou de glaç i la bassa units per una rampa feta amb trams de volta catalana, per on feien lliscar els blocs de gel.
La pista arriba a Canyamars a l’abandonada fàbrica tèxtil de manufactura Cañamás, amb el seu gran emblema d’una gran tortuga a la façana (símbol expliquen de la durabilitat dels seu productes, encara no s’havia inventat l’obsolescència programada). Aquesta empresa, durant 40 anys fou motor econòmic i dugué la prosperitat a la població de Canyamars.
Ja al costat dels cotxes ens acomiadem fins a la propera sortida que ja serà el 2021.