Canyamars - Turó de Montalt – Santuari del Corredor – Canyamars (Parc del Montnegre i el Corredor)

CANYAMARS – TURÓ DE MONTALT – SANTUARI DEL CORREDOR - CANYAMARS

20-12-20

El punt de sortida d’aquesta circular pel Parc Natural del Montnegre-Corredor és Canyamars, nucli urbà pertanyent al municipi de Dosrius (comarca del Maresme); la població es troba a una petita vall entre les serres del Corredor (nord) i les d’en Gel i de Vallalta (sud), dins de la Serralada Litoral.
Primer ens acostarem al Turó de Montalt des don podrem gaudir de la costa del Maresme central, des de Mataró fins a Arenys de Mar; després baixarem a la Creu de Rupit i remuntarem fins al Santuari del Corredor, el punt més altiu de la seva serra; i finalment, baixarem de nou al punt d’inici, tot passant pel Pou de Glaç, una obra civil del segles XVII-XVIII pertanyent a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

Distància: 16.63 km
Temps total: 4.45 h
Desnivell positiu: 778 m
Desnivell negatiu: 782 m

Comencem a caminar a la plaça de l’Alzina de Canyamars (213 m) en direcció sud. Creuem la riera, dirigint-nos a can Cames. Quant, en un giravolt, la pista queda tancada a l’entrada de la casa, seguim recta per caminoi comunicant amb una altra que ve per la nostra esquerra; girem a la dreta guanyant altura de manera sostinguda. Passem pel nord dels turons Xic i Castellar, enllaçant amb una altra pista forestal (379 m).

Girem a l’esquerra en direcció nord-est, tot resseguint la Serra de Vallalta per terreny planer. Abans de passar a prop de Can Vallalta podrem tenir una visió de la Serra del Corredor i del seu punt culminant que es pot identificar per la seva torre de guaita. Obviem tots els camins que es desvien tant al nord com al sud; a prop de Can Brugueràs la pista es divideix en dos (un indicador ens informa de les opcions). Hem d’anar per la de la dreta (Paratge de Can Brugueràs Zona 3): el camí baixa uns metres, planeja i torna a remuntar fins a la pista forestal que prové de Can Bruguera (Mataró) i que coincideix amb el GR 83 (415m).

Sense canviar d’orientació sud veiem a l’altra banda de la pista un corriol que s’enfila pel bosc del vessant nord del Turó de Montalt; hem d’anar en compta per que trobarem diferents vials: sempre hem d’anar en ascens pel sender més fresat. Al Coll de Paietes girem a l’esquerre seguint el sender més fresat. Una fita ens marca un altre viarany que s’enfila entre alzines fins al Turó de Montalt (596 m). Les vistes al nord són escadusseres per la vegetació, però al sud-est podrem contemplar la costa del Maresme i les seves poblacions: Mataró, Caldes d’Estrac i Arenys de Mar.

Descens al Coll de la Ferradura (514 m) i ascens directe, sense desviar-nos, al Turó del Mig (555 m), un cim arrodonit cobert de vegetació amb un parell de grups de blocs granítics. Tornem a baixar per l’alzinar en direcció nord-oest de forma intuïtiva fins a trobar un sender i més a baix la pista que prové del Coll de la Ferradura. Girem a la dreta. Arribats a un encreuament de camins, deixem la pista per on venim i seguim recta per un corriol que finalitza al GR 83 poc abans de la Creu de Rupit a la que arribem en uns minuts (424 m).

En aquest punt podem retornar a Canyamars pel Camí del Mig. Nosaltres, però, seguirem el GR en sentit nord reprenent suaument l’ascens; arribem a un encreuament de camins on obviem les indicacions per anar al Corredor continuant pel GR. Quan el terreny planeja, el deixem per l’esquerra seguint un sender que baixa fins al Coll del Pi de Buac (509 m), on retrobem la pista que es dirigeix en sentit oest al Corredor. Més endavant ens desviem per un senderó ombrívol paral·lel a ella a la que es torna a ajuntar al Coll del Bruc. Uns metres amunt la deixem de nou per la dreta, continuant per les restes d’un senderó que evita una marrada del camí. Continuem l’ascens i en poca estona veurem un indicador del PR-C 216 que, emboscat, guanya alçada fins al GR 92 just al darrere del Santuari de la Mare de Déu del Corredor (633 m). El conjunt està format pel santuari pròpiament dit (segle XVI) i per una casa de masovers adossada. Es un lloc tradicional de devoció i d’excursions tant des del Vallés com del Maresme amb una àmplia explanada on podem descansar.

Continuem pel GR 92 direcció sud-oest de forma paral·lela a la Carretera del Corredor. Val la pena desviar-nos fins al Mirador del Corredor on tindrem una gran panoràmica de la Serralada Litoral des de Burriac al Turó de Montalt, inclús podem veure, molt lluny el Tibidabo. Retornem al GR, continuem cap a ponent, passem per l’àrea d’esplai del Corredor i més a baix pel Campament Juvenil del Solell. Es deixen de banda un parell de camins i abans que el GR s’ajunta amb la Carretera del Corredor ens desviem pel sud per un ample camí que baixa cap al sud. Quan fa un gir a l’esquerra seguim recta per un corriol que segueix uns pòsters elèctrics fins a situar-nos per damunt de Can Xerrac. Com abans hem vist una senyal de "prohibit el pas, propietat privada" i per evitar passar a prop de la casa sortim del camí i baixem pel bosc de forma directa fins a retrobar el camí d’accés a la masia. Continuem al sud fins a enllaçar amb la pista que enllaça la Creu de Rupit amb Canyamars (245 m). En direcció a ponent ens dirigim a la població, passem pel costat de l’antic Pou de Glaç, on val la pena aturar-se una estona. Més a baix creuarem la Riera de Canyamars i en poca estona arribem al punt d’inici (213 m).