Canyamel- Talaia Cap Vermell- Sa Font de Sa Cala

Ruta que m'ha sorpres i m'ha enganat, ja que pensava seria més fàcil. No és que sigui dificil, però si moderada i a trossos tècnica i altres trossos bastant exigent. És fa també més llarga del que pot paréixer. He posat bastantes fotos del cami perque saber el que ens trobarem. Tot i ser just vorera de mar i a l'estiu, he acabat amb ses cames ben vermelles i encetades, ja que hi ha molt de càrritx!
Hem de dir, que tot el recorregut està ben marcat i no et pots perdre. Quasi cada 5 mts hi ha marques, el que fa que tot i que sigui exigent, sigui bo de seguir.

Començam just passat el golf de Canyamel, on hi ha bastant de lloc per deixar el cotxe.

Just començar trobam un vial que ens durà fins on trobam una senya que ens marcarà ja el cami a agafar.
Ja quan començam a pujar per dins el pinar, ja ens trobam amb trossos de bastant càrritx, i quan arribam a dalt ja tot ho ès.
El tran quan som a dalt fins a la Talaia Vella, és fa un poc complicat, ja que has d'anar caminant entre càrritx i pedres amb puntes, i has d'anar fent equilibris i alerta a no caure ja que ens fariem bastant de mal amb les pedres.
El tram fins arribar a la Talaia Vella no és massa llarg.

De la Talaia Vella, ja no queda res, només un caramull de pedres. Aquesta torre fou construïda el 1577 pel mestre picapedrer Joan Crespí. Està situada a uns 185 m sobre el nivell de la mar. Es diu que fou abandonada quan uns pirates moros feren captius els torrers. Segons una llegenda, un enorme pop agafà els torrers i els arrossegà cap a la mar.
Per les restes trobades a les cabanes, pegellides i cornets, sembla que els torrers baixaven a la mar a la recerca de marisc i, probablement, també per pescar.

Tornam enrera per pujar cap a la Talaia Nova des Cap Vermell.
Pel cami, passam per unes runes del que diuen que era una antiga caserna de la Guàrdia Civil...
La pujada a la Talaia no és dificil i està ben marcada amb les marques blaves.
La talaia nova del Cap Vermell fou aixecada el 1595 en terrenys del predi de l’Heretat, propietat d’Antoni Dameto. A 229 m d’altitud, és de planta circular i té un alçat troncocònic. Té obertura d’accés a la banda de llevant.
Des d'aqui tenim unes bones vistes cap a Cala Ratjada i podem veure on està la Talaia de Son Jaumell.

El cami de baixada torna estar ben marcat. No és dificil però tampoc massa fàcil. Convé anar alerta.
Quan pareix que hem passat el més complicat, és quan es posa amb més desnivell i quan patina mes i hem d'anar posant mans al terra.

Quan arribam al caló de la Cova dels Vells Marins, tornam pujar per cami fàcil per dins pinar fins que arribam a la urbanització de la Font de Sa Cala.
Com moltes d'aquestes urbanitzacions, hi ha uns xalets espectaculars on la majoria son d'estrangers.
Anam per cami asfaltat molt ampla fins que arribam a Sa Font de Sa Cala.
És una platja molt guapa i tranquila. D'aqui anam vorera de mar per un passeig molt agradable fins que arribam a sa Cala de n'Aladern, també una caleta molt tranquila.

Sortim de la cala seguint les marques que ens duen a continuar el recorregut per dins un pinar. Al cap d'un tram curtet, i quan sortim del pinar, aqui la cosa és torna complicar un poc.
El cami fins a s'Espalmador és un tram per damunt pedres. Com sempre, ben marcat però damunt les pedres fa mal caminar i hem d'anar alerta a torçar un peu.
Hi ha un tram que el cami marca anar un poc per dins pinar, però val mes seguir vorera de mar per les pedres, ja que el cami està bastant ple de càrritx.

Just passat s'Espalmador i ben aferrat i ha Es Carregador. Aquets dos trams son molt agradables.
Aqui agafam cami ja si per dins pinar fims que sortim a la carretera.

Feim un tram de carretera fins que tornam a Sa Font de Sa Cala, on agafarem un altre cami de tornada, que ens durà per dins pinar, amb no massa càrritx de moment fins que sortim quasi just davora el cotxe. 3