Canyelles (Garraf) - Puig de l'Àliga (100 cims essencial).

Anem a Canyelles (Garraf) per fer un altre 100 cims essencial de la FEEC.
AVÍS ABANS DE COMENÇAR: La ruta tal com l'hem fet nosaltres, pujant per la zona d'escalada de La Facu, ens la fa qualificar de Moderada, per la pujada per la tartera fins a arribar al penya-segat i passar per sobre del mateix. La RECOMANACIÓ que fem ara per qui no es vulgui complicar la vida i fer una ruta tranquil.la, és la de pujar i baixar pel camí que nosaltres hem baixat. Ara bé, pels amants de l'aventura i si no us fa por passar per camins de tartera, fer alguna petita grimpada i relliscar unes quantes vegades, podeu fer-la com nosaltres.
Dit això comencem.
Hem aparcat a la zona esportiva municipal i hem anat seguint un camí entre pins joves que ens ha pujat suaument fins a Cal Simó. Al costat d'aquesta casa han posat una tanca de fusta i un cartell de "Prohibido el paso", però no en feu cas, s'hi pot passar pel costat.
Seguim per una pista asfaltada uns 150 metres amunt fins a una cruïlla a on hi ha un pal indicador. És en aquest punt que jo recomano tirar cap a l'esquerra i fer l'anada i la tornada al cim pel mateix camí, seguint la indicació del pal.
Nosaltres, però, hem decidit seguir cap a la dreta, cap a La Facu, una zona d'escalada. Segons he llegit La Facu és una zona d'escola d'escalada excel·lent amb pedra calcària adherent i no abrasiva, molt freqüentat. Té 76 vies de dificultat mitjana. Diuen que els equipadors una vegada acabades les vies, contemplaren el seu treball i van dir "això més que una Escola és una Facultat", i d'aquí ve el nom pel qual es coneix aquesta zona.
Així doncs, directes cap a La Facu. Hem passat per la Font del Bosc, que no hem vist, però sí que hem vist en el lloc de la font un parell de pous, tapats.
Una mica més endavant trobem la tanca d'una finca de cria de cavalls i, seguint la tanca arribem a l'inici de la tartera.
De tarteres n'hi ha de moltes menes, aquesta no és especialment dura, però sí força relliscosa, s'ha d'anar alerta perquè la petita grava solta ens ha fet caure un parell de vegades.
El camí no és senyalitzat i tampoc trobem fites a terra, només alguna molt de tant en tant. Anem pujant decidits, direcció a la cinglera fins a arribar al seu peu. Un cop allà només cal seguir cap a l'esquerra seguint la mateixa paret de la cinglera. Un cop arribats al seu extrem trobem la cruïlla d'un altre corriol que també puja fins allà on som i s'ajunten tots dos. Potser hi ha un altre corriol de pujada que no hem vist.
Ara ve una petita grimpada, ajudats per una corda que no ens inspira massa confiança, però que a nosaltres ens ha aguantat i tombem cap a la dreta per posicionar-nos a sobre de la cinglera.
Un cop a dalt veiem alguna fita que ens va indicant un camí pedregós que ens anirà pujant fins al carrer Puig de l'Àliga de la urbanització Daltmar, carrer sense asfaltar.
El seguim cap a l'esquerra uns 200 metres fins a trobar un corriol que s'endinsa a la vegetació, a la dreta, que ens porta fins a una àrea de descans amb bancs i un oratori amb una Verge. Per cert han intentat trencar el vidre de l'oratori, es veuen clarament les marques dels cops de roc. No entenem com pot haver-hi tanta xusma deixada anar per les nostres muntanyes. Estem farts de descobrir monuments trencats als nostres cims (i no només religiosos, també taules d'orientació, piolets, plaques commemoratives, etc.).
Pocs metres més amunt de la zona de descans hi ha la primera part del cim, amb una creu, un parell de pessebres (també esquerdats a cops de roc) i una alta torre de guaita d'incendis amb la base plena de fastigosos graffitis.
Una mica més enllà, seguint la carena, aconseguim el punt més alt del Puig de l'Àliga amb un vèrtex geodèsic i un altre pessebre (el del 2021) que encara no han trencat.
Aquest és un cim essencial del llistat de cims de la FEEC i la panoràmica és de 360 graus.
Ara comencem a baixar i ho farem pel costat contrari, seguint uns 100 metres de pista fins a trobar un corriolet que baixa cap a la dreta i que ens portarà fins a la cruïlla que he mencionat abans amb el pal indicador. Aquesta baixada és molt agradable i gens complicada, insisteixo que és el millor camí per pujar i baixar.
A partir del pal indicador repetim el camí d'anada fins a on tenim el cotxe, a la zona esportiva de Canyelles.