Canyelles - turó d'en Segarra - ps de les aigües - vall d'Hebron

Aprofitant les últimes tardes amb llum decideixo aquest cop pujar des del metro Canyelles al Turó d'en Segarra. En les anteriors ocasions en que he aprofitat el transport públic sempre ha anat de baixada, així que ara ho faig de pujada. No pujo directament ja que vull passar per Can Masdeu I l'Hospital de Sant Llàtzer, des d'on veig la magnitud de l'incendi que va devastar la zona aquest estiu. Faig un petit descens per passar per la Font de Santa Eulàlia, altre cop devastació és la paraula que em ve al cap, no entenc a que ve "pintar", millor dit embrutar aquest lloc. Per sort, salvat de les flames, al menys això. Segueixo el corriol per anar a agafar la directa pujada al Turó d'en Segarra, avui, entre setmana i per la tarda, força solitari, però avui les vistes tampoc acompanyen. Baixo a trobar la pista, per a pujar al turó Blau. Aquí, equivocadament, en comptes d'anar a "girar" pel Turó de Roquetes, decideixo baixar per una traça de camí que indica el plànol, però que es perd, s'endevina un petit torrent que baixa a la pista, el vaig seguint amb algun problema, però acabo sortint a la pista. Així que millor continuar des del Turó Blau al de Roquetes i agafar allà la pista de retorn. Segueixo la pista, passo el pont a sobre de la carretera al Coll de la Ventosa. Avui vull seguir pista, no agafaré cap marrada de les que hi ha a dreta i a esquerra. Passo el forat del Vent, passo a prop del Restaurant Casa Juaco i passo ara pel pont a sobre de la carreta al Portell de Valldaura. Vaig rumiant si baixar al Velòdrom pel Fortí, a Montbau o a Vall d'Hebron. Després de passar la gossera, descartades les dues primeres opcions, segueixo pel costat de la carretera, altra opció seria seguir-la i baixar fins al metro Penitents, però se'm faria llarg, a part de l'avorriment de seguir la carretera. Així que en un ampli camí que surt a ma esquerra decideixo iniciar la baixada. Sembla de recent desbrossat i ampliació, fins una bassa d'incendis. A partir d'aquí l'ample camí es converteix en un corriol pedregós on cal anar amb una mica de compte. Vaig a sortir a un camí, força concorregut per persones que passegen els gossos, arribo a la Pedrera de Montbau. A partir d'aquí ja entro en la trama urbana i només queda baixar fins a la boca del metro de Vall d'Hebron, on acabo la ruta.