Cap de Boumort 100 cims

Més informació a https://els100cims.blogspot.com/2014/10/cap-de-boumort.html

Sortim del refugi i anem seguint el Llau del Prat en direcció al llogaret abandonat de Cuberes. Quan som, aproximadament, a la cota 1450 girem en sentit sud-est per anar a seguir, en pujada, la Llau de l'Avet. En un moment donat el creuem per anar a trobar els dipòsits d'aigua que hi ha a peu de la pista d'accés al refugi. Ens incorporem i la seguim per l'esquerra en sentit nord-est durant una 650 metres. En aquell punt neix, per la dreta, el camí que el guarda del refugi de Cuberes ha fitat perfectament i que ens porta, després de 1000 metres de forta pujada, a assolir la cota 1717, en mig d'un prat boscos a la part alta del Bosc de Cuberes que ens servirà per recuperar l'alè. El camí que seguirem, el fitat, supera la paret que tenim al davant prenent direcció oest. Seguint recte, en direcció al barranc d'Arcalló ( mapa ICC escala 1:10000) tenim una altra possibilitat de continuar el camí. Seguint les fites arribem al prat de l'Orient. Aqui cal abandonar el camí fitat i seguir en sentit sud-est, sense camí, per tal d'iniciar la pujada al roc dels Quatre Alcaldes i seguir en el mateix sentit de la marxa per baixar a la Barrera. Seguirem en busca del nostre objectiu agafant una estona la pista, que abandonarem ràpid per flanquejar, o pujar-lo directament, el Tossal Negre ( en el nostre cas ho flanquegem ) però el que no ens estalviem és el Tossal de Caners tot i que tots dos son evitables fent la pista fins el Prat Montaner, com vam fer de tornada. Aquest Prat és el punt d'inflexió del recorregut ja que és el que ens facilita la pujada al cim. Penso que la pujada s'ha de plantejar en el sentit contrari al reflectit en el track Millor pujar en sentit sud-oest, per la Coma de castells i la Creueta i baixar per la canal de lo Pou de Gel. El camí que porta a la Creueta, passant pel Pas Comptador és espectacular i està perfectament fitat i el trajecte des de la Creueta fins el cim de Boumort i Pou de Gel no ha de comportar dificultats. Les fites ens aniran indicant el camí per trobar la boca de la canal. Si no es vol baixar per aquí es pot desfer el camí fins la Creueta i el Prat Muntaner, però penso que la canal és molt interessant. La sortida de la canal és clara. Quan acaba la pared de la dreta hem de sortir de la tartera i mirar de seguir un corriol molt perdedor que segueix tota la pared, que tindrem a la nostra dreta. So no trobem aquest pas cap problema. La tartera segueix perdent altura fins que mor a la pista que de Hortonada i la Coma d'Orient puja al Prat Montaner i, que per cert, és apta per a tot tipus de vehicle i que seguint-la baixa a Cabó. Pujant al cim per la banda que més us agradi gaudireu de les magnífiques vistes, si el dia és l'adequat. El cim del Cap del Pou de Gel no és tan perfecte com el del Cap de Boumort ja que el primer està envoltat de pins que no permeten gaires vistes, en canvi el de Boumort és per ser-hi una llarga estona. Gaudit el cim hem fet el descens i hem tornat al Prat Muntaner. La tornada la plantegem per la pista, molta pista, que sembla que no s'acaba mai. Fem un tros de camí ja conegut i en la Barrera seguim per la pista en direcció al coll de la Basseta. Seguim per la pista, ara en feixuga pujadeta, amb les cames força carregades a aquestes alçades, i quan som al final de la pujada localitzem, al costat dret de la pista, la fita que ens marca l'inici del camí fitat que en fort descens ens ha de portar de nou a la pista de Gerri de la Sal a Taús, just al trencall que porta la refugi. Cal parar però atenció a un punt força complicat. Quan som a la cota 1600, segons el mapa de Piolet, el camí acaba en un gran salt, antigament, d'aigua. Les fites es desvien a l'esquerra, un pel amagades i el camí es complica força ja es molt dret i pendent, a més a més de relliscós i humit. Superat aquest curt tram, que ens demanarà molta atenció, no tindrem cap més impediment que ens dificulti arribar a la pista Així doncs seguint-la uns 700 metres acabarem el recorregut.