Cap de Boumort des del refugi de Cuberes (100 cim)

Cap de Boumort
15 Dec 2018


El Cap de Boumort, amb els seus 2.076 mts. d’alçada, és el punt més alt de la seva serra homònima, situada al NE de la comarca del Pallars Jussà, tot i que els seus vessants s'estenen cap a les comarques del Pallars Sobirà i l'Alt Urgell. Tot aquest espai d'interès natural forma part de la Reserva Nacional de Caça de Boumort, on hi destaquen, per damunt de la resta d'espècies que s'hi troben, els cèrvids, produint-se la coneguda brama del cérvol, que té lloc de mitjans de setembre fins a mitjans d’octubre.
L'itinerari aquí descrit comença i acaba al refugi de Cuberes, que roman obert de maig a octubre, al que s’hi arriba en cotxe, preferentment en 4x4, per una pista que s’inicia en un encreuament a l’esquerra passat el quilòmetre 24 de la carretera local LV-5134, que va de Noves de Segre a Taús, en el tram que és de terra. Un cop hem aparcat el cotxe a l’esplanada del refugi, tornem sobre els nostres passos per la pista fins a la cruïlla amb la que uneix Gerri amb Taús, on girem a l’esquerra i en pocs metres veurem un corriol a la dreta que s'enfila pel bosc de l'obaga de Matanegra, que agafarem seguint antigues marques verdes (cercles) i també fites de pedres. El camí s'enfila força dret, seguint el torrent emboscat i a estones brut, fins arribar a un esperó de roca, que salvarem cap a la dreta, de forma encara més costeruda, arribant a una collada on entronquem amb una pista, en un indret anomenat Lo Pi Sec. Marxem cara avall fins arribar al coll de la Basseta, on hi ha una bassa d’aigua, marxant a la dreta, seguint la pista fins a l'immens Prat Muntaner, que travessarem en diagonal a la dreta (SE), seguint fites de pedra, fins al punt on obrirem un interessant circuit circular. Cap a l’esquerra, per un senderó fresat i amb fites de pedra, marxarem per sota la cinglera, a estones de forma planera i d’altres més dreta, per El de l’esquerra per l’Espluga de les Ordigues, sobre la vall d’Inglada, fins al clot de la Coma de Castells, on ja tenim a la vista el pas de la Creueta, en el que canviarem de vessant de la muntanya, passant de l’oriental a l’occidental. Veurem un filat pel bestiar, que en el nostre cas no travessarem, marxant en direcció a l'evident altiplà que hi ha sota el Cap de Boumort, descrivint un traçat intuïtiu, que ens durà al mirador que s’ha instal·lat en aquest punt, a 2.077 metres d’alçada, amb una imponent panoràmica sobre un innumerable munt de massissos i relleus.
Seguirem aquesta volta perimetral marxant per la pedregosa carena, d’aspecte càrstic, en direcció NE per atènyer una punta bessona, fins al cim del Cap del Pou de Gel, des d’on comença el tram més perdedor de la ruta, doncs cal trobar l’entrada a la canal del Pou de Gel, per on baixarem.
Seguim per la carena i, en la primera clariana, tombem vers el NW fins arribar al capdamunt d’una cinglera. S’ha de buscar l’accés superior de la canal, marcada amb unes parell de fites grans de pedra. El descens no és molt difícil, però cal parar compte al terreny, que és trencat, força dret i en algun punt exposat, tot i que per l’esquerra, en el punt on hi ha el bosc (l’altra banda està tancada per uns grans murs de pedra), hi ha un corriol que davalla fent giragonses, on els arbres ens ajudaran a assegurar l’avanç. No hem trobat més que un parell de fites, però la direcció és molt evident, havent d’abandonar l’esmicolada canal just en el punt on es troba el final de la paret rocallosa que la tanca per la dreta, on ens caldrà apropar-nos a la base de la muralla, travessant la tartera a flanqueig, fins entrar en un bosc, on seguirem les traces de sender, que a estones va emboscat i en d’altres ho fa flanquejant petites tarteres, que amb restes de neu poden resultar una mica exposades. Finalment, ja de forma còmoda i amb un camí més clar, arribem al lloc on hem iniciat el cercle, a l’alçada del Prat Muntaner, des d’on tornem al punt d’inici seguint els passos de l’anada, tot i que hi ha l’opció de fer una variant per la carena dels tossals de Caners i Negre, fins al coll de la Basseta.

Text de xrs1959