Cap de Boumort i Montpedrós per St Cristófol i els Serrats de Segan, Travessa, Boumort i Banyader des d’Hortoneda

Bonica i solitària ruta en la que desprès de visitar el pintoresc poble d’Hortoneda seguirem un vell cami que tot resseguint el Serrat de Segan ens portarà fins la Borda de Segan, des d’on ens acabarem d’apropar a la Borda de Jaume de Sana, a la petita ermita de Sant Cristófol (s.XII) i al cim del Montpedròs (1614m). Continuarem resseguint el fil de les Serres de la Travessa i de Boumort fins assolir el cim del Cap de Boumort (2077m), punt culminant de la Serra de Boumort i bon mirador de la contrada. Per tancar el cercle davallarem pel Clot de la Dona Morta fins el refugi de Boumort (lliure), des d’on ja per camins “normals” i alguna drecera passarem pel Pletiu dels Roquissos, l’Era del Comú i resseguirem el Serrat del Banyader fins arribar de nou a Hortoneda.

***RECORREGUT: Hortoneda-Veïnat de Segalars-Serrat de Segan-Borda de Manyac (ruïnes)-Els Clots-Borda de Jaume de Sana (ruïnes)-Ermita de Sant Cristòfol-Montpedròs (1614m)-Ermita de Sant Cristòfol-Bony dels Clots (Serrat de la Travessa)-Bony del Comú (Serrat de la Travessa)-Bony del Macià (Serrat de la Travessa)-Serra de Boumort-Coll de Colls-Cap de Boumort (2077m)-Clot de la Dona Morta-Refugi de Boumort (lliure)-Pletiu dels Roquissos-Abeurador de Els Cóms-Pleta de les Barres-Era del Comú-Pas Banyader-Serra del Banyader-Collada de Pueres-Serrat de Fosols-Hortoneda.

***CRONICA: Des de la Pobla de Segur seguim una carretera indicada cap a Aramunt i, en arribar al primer trencall on trobem el nom d’Hortoneda, deixem de seguir les indicacions cap a Aramunt i prenem una carretera estreta i revirada que s’enfila passant al costat de l’espectacular Roc de Santa fins arribar al pintoresc poble d’Hortoneda, deixem el vehicle en un aparcament que hi ha just a l’entrada del poble, al costat d’un safareig. Inicem la caminada fent la volta al poble (evitable) tot seguint el carrer principal al N, que despres continua al NE tot passant entre les cases fins la part alta del poble. Des d’aquest punt prenem un carrer que revolta el poble per darrera i davalla a l’O entre cases fins sortir de nou a la Plaça Major, des d’on desfem uns pocs metres de cami conegut fins l’aparcament. De nou a l’aparcament ara seguim un carrer asfaltat que rapidament s’orienta a l’E i pasa per les cases del petit nucli de Segalars, lleugerament separades del nucli vell d’Hortoneda. Acabades les cases seguim per una pista de terra que continua a l’E/NE i, inmediatament, trobem un indicador, on seguim les indicacions cap al “Coll de la Creu” tot pujant per la pista uns pocs metres a l’E/NE. De seguida trobem una bifurcacio: el cami-pista de la dreta sera el cami de tornada, aixi que ara seguim la pista que portem, que continua a l’E/SE i aviat ens porta a travessar la Llau de Segan. Travessat aquest barranc seguim la pista de pujada uns pocs metres al NE fins que trobem unes fites a la dreta, punt on deixem la pista i prenem a la dreta un corriol (cami vell, fites) que s’enfila una mica fent algunes llaçades i despres continua amb tendencia al SE tot travessant el vessant de la muntanya en una pujada força suau. Travessada la Llau de Lleixier el corriol (fites) puja al S/SO fins doblegar el Serrat de Segan, des d’on continua travessant el vessant S d’aquest serrat amb tendencia al SE i en una pujada suau i directa. Mes endavant sortim a una zona d’antigues feixes on el corriol es dilueix força pero encara es veu un rastre de senda (fites) que continua pujant al SE i ens acaben deixant en les ruïnes de la Borda de Manyac. Des de la borda pugem seguint la senda poc definida (fites) primer fent uns pocs metres mes al SE i tot seguit tombant al NE fins que, alrededor de la cota 1475m (just quan apareix un cami mes ample i clar) deixem el cami mes clar i anem a l’esquerra per un corriol d’inici prou fressat que continua pujant amb tendencia a l’E i es dirigeix cap a la petita ermita de Sant Cristófol, que veiem al capdamunt d’un coll. De seguida aquest corriol es dilueix i anem enllaçant sendes de bestiar per terreny obert d’antigues feixes i clapes de pins tot travessant la raconada dels Clots (tota plena d’antigues feixes), que despres d’un ultim tram al N per terreny obert ens deixa en les ruïnes de la Borda de Jaume de Sana, ubicada en un lloc amb bones vistes. Des de la borda pugem (NE) una mica mes feixes amunt i per terreny obert fins la petita i rustica ermita de Sant Cristófol (s.XII), que resta oberta i esta en prou bon estat. Des de l’ermita fem una “anada-tornada” seguint un rastre de senda que remunta la carena al NO fins els cim del Montpedròs (1614m), on gaudim d’una bona vista, sobretot cap al N i, de nou a l’ermita, rebutgem una pista que hi arriba a l’ermita i seguim remuntant pel fil la carena que se’n va al SE, sense un cami definit (sendes d’animals) pero per terreny facil (herbat i amb algun arbre) fins abastar de seguida la carena del Serrat de la Travessa, on recuperem la pista, que seguim a l’E pujant lleugerament i passant per l’indefinit Bony dels Clots. A partir d’aquí la pista tomba al SE resseguint la carena i, alrededor de la cota 1700m (passada una petita clariana i quan la pista vol deixar la carena), deixem l’ensopida pista i anem a l’esquerra (SE) seguint un corriol força clar que continua remuntant l’emboscada carena de la Serra de la Travessa. Mes amunt la carena s’aplana una mica tot travessant una zona amb clarianes herbades (Bony del Macià) i despres tornem a remuntar (E/SE) seguint sempre la linia carenera del Serrat de la Travessa per un corriol prou clar que s’obre pas enmig de l’espes bosc. Despres travessem una altre clariana i tornem a pujar dins del bosc (E) tot encetant el tram resseguint el Serrat de Boumort fins arribar a una pista, que tal com arribem travessem i seguim a l’altre banda, ara sense senda definida, fent un primer tram planer al NE per un bosc que deixa fer i aviat començem a pujar (NE) tot buscant les clarianes i els millors pasos. Arribats a la zona del Coll de Colls sortim a una zona mes pelada de rascler des d’on seguim pujant a l’E/NE fent un traçat directe, cada vegada per terreny mes obert i passant al costat d’una caseta de guaita forestal fins assolir el cim del Cap de Boumort (2077m), coronat per un vertex geodesic i amb llibre de registres. La vista panoramica es amplia i de 360º. Des del cim rebutgem la pista que hi arriba i baixem uns pocs metres al S passant al costat d’una gran fita cimera i despres davallem a la dreta (SO) i sense cami (terreny obert i herbat amb algunes pedres) cap al fons del Clot de la Dona Morta. Un cop al fons d’aquest clot davallem al S per un corriol clar que fent un traçat directe de seguida ens porta al costat d’un tancat metalic, que resseguim a la dreta (O) fent una lleugera davallada, poc despres travessem el tancat metalic i seguim per un cami herbat que continua a l’O i aviat ens porta al Refugi de Boumort (lliure), en bon estat i equipat amb llar de foc, 2 habitacions-espais i no te matalassos ni lliteres. A fora tambe tenim un parell de taules i bancs. Al costat del refugi trobem una bifurcacio de pistes on seguim la que d’inici davalla a l’O per terreny obert i de pastures. Ben aviat pasem al costat d’una bassa i despres d’un abeurador i tot seguit la pista es redreça al SO i arribem al Pletiu dels Roquissos, des d’on la pista tomba de nou a l’O i continua baixant per terreny obert, passant poc despres per un abeurador (Els Cóms) on trobem un centenar de voltors rentat-se que sobtadament arrenquen a volar. Des d’aquest abeurador seguim uns pocs metres mes a l’O planers fins trobar unes fites a l’esquerra, punt on deixem la pista i davallem a l’esquerra (O) per una senda ben fitada que de seguida ens porta a la Pleta de les Barres. A partir d’aquí la senda es dilueix (alguna fita escadussera) i seguim davallant al SO per terreny obert (sense bosc) i entre matolls que tampoc molesten gaire fent un traçat directe fins el marcat planell de l’Era del Comú, on prenem una pista que continua a l’O/SO fent una pujadeta que ens porta a revoltar pel seu vessant S l’arrodonit turo de la Cogulla. Acabada de revoltar la Cogulla la pista comença a davallar (SO), pasem per la clariana del Pas Banyader i fem una lleugera pujada (O/SO) que de seguida ens porta al poc definit nus de carenes amb la Serra del Banyader, on trobem unes fites. En aquest punt deixem la pista que portem i seguim un cami herbat a la dreta (NO) tot planejant per terreny obert. Mes endavant es defineix una mica mes la carena de la Serra del Banyader i el cami herbat esdeve una pista secundaria que comença a davallar amb tendencia al N tot gaudint de bones vistes i fent un traçat força directe. Arribats a la Collada de Pueres deixem la linia carenera i la pista revolta el Serrat de Fosols pel seu costat O i continua baixant amb tendencia al N i sempre amb Hortoneda a la vista fins arribar de seguida a la cruïlla per on pasavem en l’anada, des d’on desfem el breu tram de cami conegut fins l’inici.

***NOTA: Diverssos trams sense camí definit, en general per terreny obert o per boscos que deixen fer. Hi ha la posibilitat de dividir la ruta en dues etapes pernoctant al refugi de Boumort (lliure) i així fer la ruta més assequible per tothom (el refugi està equipat amb llar de foc pero no te matalassos ni lliteres).