Cap de Boumort per la Vall de Cabó

Des de la Font Vidala pel grau del Mas d’Encamp
Al Boumort s’hi pot anar des de tots els punts cardinals. És freqüent pujar-hi des de ponent partint del Santuari i refugi d’Esplà. O pel nord des de Taús i Cuberes. Però també per sol ixent des de la Vall de Cabó. Des d’aquest costat, nosaltres volíem pujar pel grau de la Roca Roja i baixar pel del mas d’Encamp. La nostra pretensió es va veure frustrada per una parella d’agents rurals que, sense donar-nos més explicacions i amb un secretisme fora de lloc, ens van impedir el pas per la Roca Roja. Sembla que la nostra presència hauria destorbat algun treball que es disposaven a realitzar en aquella zona. Ja que ens impedien el pas, hauríem trobat correcte informar-nos de la naturalesa dels treballs o de l’hora que acabarien per poder adaptar-nos-hi. Si aquest és un bon procediment, que s’ho facin mirar!
Com que no hi havia més remei, vam fer l’excursió íntegrament per l’itinerari inicialment previst de retorn, una ruta prou atractiva per si mateixa.
No és un itinerari difícil, però cal tenir en compte el desnivell i la llargària.
Accés
A Organyà prenem la carretera asfaltada que passant pel Pujal i el Vilar, mena a Cabó. A partir d’aquest bonic poblet continuem per pista apta, amb precaució, per a tota mena de vehicles, creuant per entremig dels masos del Cap de la Vall. Poc més enllà la pista travessa el torrent (1) i, desprès d’una forta marrada, va a passar pel costat del mas d’Encamp (o d’en Camp). És fàcil d’identificar-lo perquè te les parets emblanquinades. Passat el mas continuem fins a l’alçada del segon ramal de la pista que trobem a mà esquerra.
(1)  Riu del Cap de la Vall, habitualment sec. Passat el torrent l’estat de la pista empitjora molt pel que, si no es disposa d’un vehicle tot-terreny, és millor deixar-lo poc abans del torrent on a mà dreta hi ha un espai prou ampli per fer-ho. Caldrà caminar un quilòmetre més.
Font Vidala (1088 m)
La pista continua, a l’altra banda d’una tanca pel bestiar, fins més amunt de la Borda de la Torre. Però nosaltres comencem a caminar pel ramal de l’esquerra, en moderat pendent, vers xaloc (SE).
Camí al grau del Mas d’Encamp (1141 m, 25’)
En una colzada, arribem a una altra cruïlla. Deixem la pista i, guiats per unes fites, comencem a enfilar-nos pel bosc en fort pendent vers garbí (SO). No sembla pas un camí de bosc, més aviat un arrossegador de llenya. Probablement l’antic camí s’hagi perdut o malmès pels treballs forestals. En qualsevol cas el pas és franc, net de brancam i herbei. Més amunt aquest desemboscador ens deixa sobre un corriol ben fressat, sens dubte el camí antic, que seguim vers migdia per pendent més moderat. De sobte comencem a trobar senyals de pintura vermella que seguirem.Dins la pineda el camí ens mena als peus de la cinglera que guanyem per un grau pedregós entre llaçades suportades per alguns contraforts, altre cop en fort pendent, descrivint una marrada en el sentit de les busques del rellotge. Superat el grau continuem vers mestral (NO) propers al fil del cingle. L’horitzó s’eixampla i podem albirar tota la vall.Continuem dins la pineda i rebutgem un corriol a mà dreta (2) quan virem de nou a migdia. Més amunt, desprès d’un gir de 90º que ens mena en direcció a ponent, abastem una clariana (3).Seguim avançant vers ponent per un llom de la carena entre pineda esclarissada fins que el deixem per introduir-nos en una esponerosa obaga de pi roig: som a les Cornasses. Pendent moderat fins que el ben fressat camí ens mena prop d’una torrentera on fem un gir de 180º i ens enfilem obaga amunt. Ara camí i senyals es desdibuixen, però solament ens cal recuperar de nou la propera carena. Sortim a una clariana on hi arriba una pista provinent de Prat Muntaner.
(2)  És el Camí de l’Estimbador, que no hem de seguir. Dit així perquè mena al lloc on s’hi baixava la fusta.
(3)  És el lloc senyalat la Ramera de l’Anell. Dit sigui de pas, aquest mot no te res a veure amb el seu significat en castellà. En català vol dir brancatge. Anell era una important pagesia del Cap de la Vall documentada ja a l’alta edat mitjana. Hi hem passat pel costat en l’aproximació amb vehicle. Unes fites indiquen un poc definit corriol que marxa vers migdia i que, pel pas del Graell, ens retornaria al Cap de la Vall.
Pista a Prat Muntaner (1832 m, 2h 15’)
La seguim entre planerament i lleugera baixada. En una marrada (4) podem albirar a mà esquerra el Cap de la Serra de Ventolano. Val la pena arribar-hi: vers migdia s’allarga la carena anomenada de la Cogomera que separa la Vall de Cabó de la d’Inglada. Podem albirar les cingleres a la capçalera d’aquesta vall i gaudir d’una bona perspectiva de tot el Boumort. Des d’aquesta posició no les podem veure, però als nostres peus s’obren les grans esplugues de Vilenòs i de Coll de Ren.Pista enllà deixem a mà dreta els coms de la Font de Prat Muntaner. Un ramal baixa vers la Vall d’Inglada.
(4)  El mapa indica que aquí ha d’haver-hi la font de les Cornasses, de molt bona aigua segons hem llegit, però nosaltres no aconseguim localitzar-la.
Prat Muntaner (1844 m, 2h 40’)
Ampli esquenall mig herbat, mig rocallós, entre el Tossal de Caners i el Boumort separant la Coma d’Orient de la Vall d’Inglada.Prenem un poc definit corriol, ben senyalitzat amb fites, que marxa vers SW a buscar la base de la cinglera llevantina del Cap del Pou de Gel. Desprès de travessar un caos rocallós entrem a una trinxera natural on hi ha la petita Espluga de les Ordigues, per seguir desprès sobre lleixes de la cinglera abocada a la Vall d’Inglada, fins atènyer el collet de la Creueta (5). Continuem vers ponent pel costat d’una filferrada i desprès d’una tanca prenem una precària pista que, amb algunes giragonses i moderat pendent, ens mena fins al cim.
(5)  Des de Prat Montaner fins aquí hem coincidit amb el curs de la cabanera que passa pel mig del poble de Taús i la veïna serra de Carreu.
Cap de Boumort (2077 m, 3h55’)
És en realitat una lleu protuberància entremig d’un vast peneplà. A gregal, proper i ben visible queda l’altre cim del massís: el Cap del Pou de Gel, de la mateixa alçària. Vèrtex geodèsic i llibre de registre. Formidable panoràmica de 360º que abasta del Turbón al Pedraforca i dels Pirineus a Montserrat. Més propers destaquen el Montsec, Sant Gervàs i la Torreta de l’Orri.
Retornem pel mateix camí esmerçant-hi 2h 35’.

Àlbum d'imatges a: https://photos.app.goo.gl/B7ASg6C7RFiTF7Lr5

Itinerari relacionat:
del Refugi de Cuberes(casa Miró) a Prat Montaner