Cap de Cabristà i Tossalet Roi des de Pujalt, per les Bordes d'Enviny

Moderada pel desnivell. Sense cap dificultat tècnica. Avui, amb boira a la part superior, important el GPS.
Inici al poble de Pujalt del municipi de Sort. Passo a tocar de l’oratori de la M.D. del Roser. Vaig uns cinc-cents metres per la pista que s’enlaira a l’oest fins girar a l’esquerra, a sud, per un sender marcat amb un senyal groc, senyal que trobarem sovint. El sender passa entre prats envoltats de bosc, i protegits per parets de pedra seca. Puja suaument, passa a l’esquerra del Serrat de la Creu fins a desembocar en una pista que seguim uns metres a l’esquerra. Tornem a anar per sender, marcat amb groc, anant a l’esquerra just a tocar d’una finca destinada a la cria d’Alpaca, l’animal andí parent del Guanac, de la Llama i la Vicunya. Amb sort es poden veure.Més endavant el camí es bifurca i hi ha uns indicadors de fusta. A l’esquerra, a Enviny. A la dreta a Sant Roc, aquest és el nostre. Breu pujada més dreta per corriol de rocs fins les ruïnes de l’ermita de Sant Roc, patró dels empestats. Bones vistes cap a Montardit i la seva vall. Més enllà i davant per davant, a l’est, el Massís de l’Orri i a la seva dreta, la Vall de Siarb que s’enlaira cap el Port del Cantó, vorejat a l’oest per la Serra de Freixa i la de Bovet caient cap a la banda de Gerri de la Sal. Al fons,a sud, el Congost de Collegats. Ara, seguim a l’oest, d’entrada pujant una breu estona per un senderó entre parets de pedra seca fins trobar una pista que seguim a l’esquerra. Deixem enrere els arbres. La pista ni la seguim. L’anem tallant per petits corriols, pujant fins els Planells de Vacanera. Seguim per corriol o pista, tant és fins les Bordes d’Enviny, un parell de bordes abandonades i en estat ruinós però que li donen caràcter al paisatge. Al fons, la boira ho tapa tot. Seguim a l’oest, ara per pista, ara tallant per senderons enlairant-nos suament, paral.lels al Barranc de Cabristà, que deixem sota nostre, a la nostra esquerra. El sender, a voltes es perd i torna a aparéixer. Deseguida es torna ben rost. Arribem als extensos Planells de Cabristà, però no deixem de pujar encara que caigui una nevada minsa. Anem a ple oest. Anem a tocar del cingle per terreny fàcil però dreturer fins atènyer el Cap de Cabristà, 2373 m. No m’hi entretinc gaire ja que estic envoltat de boira i no veig ni un borrall. La baixada la faig decantant-me a l’esquerra, potser per l’efecte boira, per l’anomenada Pala Cremada. Després rectifico i vaig a ple est fins la arrodonida Serra dels Fontanals que segueixo fins el segon cim del dia, el Tossalet Roi, 1983 m. És dubtós saber el punt exacte més alt. Baixo pel Serrat dels Plans encara que un pel a l’esquerra, ja que el terreny és franc. Fins que es troben alguns filats i la pista forestal del Barranc de la Font de Llessiu que segueixo fins a Pujalt, punt d’inici.