Cap de Creus - Cala Gentil - Cala Culip - Paratge de Tudela - Punta de Pamperris - Cala d'Agulles - Cala Portaló

03/12/2020 Ruta que combina la bellesa i espectacularitat del Cap de Creus, amb una part més salvatge i aventurera que ens portarà fins a la solitària Cala Portaló, objectiu d'aquesta circular d'unes 4 hores de duració.

Comencem la caminada just al mateix Far del Cap de Creus, on haurem aparcat prèviament al seu aparcament habilitat. Aparcar als vorals de la carretera d'accés està prohibit, pel que us aconsello fer aquesta ruta en temporada baixa per evitar aglomeracions de gent.

Iniciem la caminada seguint les marques del GR 11 que tot passant pel davant del Far i del bar Sa Freu, enllaça amb la mateixa carretera. Anirem seguint-la durant 1,1 km fins que trobem un indicador a la nostra dreta senyalitzat com a "Paratge de Tudela" a la part superior i "Culip" a la inferior.

Prenem aquest corriol que s'endinsa al fons del mateix Torrent de Culip que ens acabarà portant fins a la tranquil·la cala de la Barraca de Culip. Després de fotografiar aquesta petita edificació de pesca, ens enfilarem per unes escales que comencen just al darrere mateix del refugi i que ens porten el capdamunt del turó des d'on podem visualitzar i fotografiar la cala que hem deixat enrere.

Seguim fins a trobar el final (en el nostre cas l'inici) d'un cuidat camí pavimentat, i les senyorials escalinates que davallen fins a la cala Culip. La visitarem i recorrerem el seu embarcador de punta a punta. Aquesta recollida cala i la nitidesa de les seves aigües cristal·lines inviten a fer-hi un bany (si és que és estiu i les temperatures hi acompanyen).

Seguim aquest agradable camí on al llarg del traçat podem observar-hi infinitat de curioses formacions rocoses amb formes capritxoses que l'erosió de la tramuntana ha anat modelant al seu gust. Algunes d'elles sembla que varen servir d'inspiració del gran pintor surrealista Salvador Dalí.

Seguint el traçat, arribarem al Paratge de Tudela, un espai singular on durant els anys 60 s'hi va arribar a construir un complex turístic amb petites edificacions escampades arreu, i que formaven part del Club Mediterranée. Actualment ja no en queda cap rastre, ja que es va fer una curosa demolició per tal de tornar a aquest bonic paratge, el seu aspecte original.

Ens desviem del camí per anar fins a la punta d'en Pau Perris, també coneguda com a "Pamperris". Des d'allà podem albirar tota la costa nord. També hi trobarem una curiosa figura que sembla com si dues pedres es volguessin abraçar.

Retornem enrere i ens desviem fins a un extrem per a poder contemplar l'estreta cala d'Agulles. Llavors seguim per unes cuidades escales de pedra que ens conduiran fins als peus de la mateixa cala. El dia que vàrem fer aquesta sortida, aquest indret era ple d'escuma blanquinosa.

Creuem el rec de la cala d'Agulles i a partir d'aquí comença la part més exposada i perdedora on en algun punt finsitot cal grimpar un pèl. No presenta cap dificultat per a qui està acostumat a fer muntanya. El camí no està senyalitzat, pel que cal orientar-se mínimament o anar seguint la ruta a través d'un aparell GPS.

Arribat a la punta de sa Cabronerola podem visualitzar unes boniques vistes de l'Illa de Portaló. Aprofitarem per a fer fotografies i gaudir de l'indret. Fent un gir de pràcticament 180° anirem a buscar una ampla pista que haurem d'anar seguint. Aquesta pista també ens servirà de camí de tornada.

Aquesta pista solament queda tallada pel rec des Mall des Sac. Haurem de baixar, creuar el rec, i enfilar-nos per a reprendre la pista. La pista finalitza al torrent de Deulovol, i ja des d'aquí, solament ens caldrà baixar per una pronunciada i pedregosa drecera que ens porta directe a la Cala Portaló.

Aquesta cala està envoltada per penya-segats que li serveixen de resguard, i té la curiositat que dos torrents hi conflueixen. El calmat torrent de Portaló, i el Torrent de Deulovol format per grans blocs de pedra i un petit saltant. Aquesta cala és poc freqüentada i conserva encara gran part de la seva essència. Solament unes ruïnes d'una antiga edificació denoten la presència humana d'altres temps que ja no tornaran.

Ara solament ens toca tornar a grimpar pel mateix pedregar per on hem baixat i retornar per la pista per on hem vingut. Aquesta pista ja no l'hem de deixar en cap moment, i ens acabarà enllaçant amb la pista asfaltada que finalitza al Cap de Creus on hem deixat el cotxe.

Nosaltres hem pogut gaudir d'un dia radiant i sense tramuntana, cosa difícil de trobar en aquestes terres empordaneses. Salut i bona caminada!