Cap de Pla Redon des del tarter dels Manairons

Mirant opcions per a fer el Cap de Pla Redon, un dels 100 cims de la FEEC afegit a l'ampliació del 2022, trobem que des de la Guardia d'Ares podem fer una ruta amb diversos al·licients extra:
- Els dos tarters dels Manairons, on trobarem també tot de panells explicant llegendes del Pallars i l'Alt Urgell.
- Els dolmens de Plan Fornesa i de la cabana de Tova
- Els cims del roc de les Gralles, el Picalt i el Tossal de l'Àliga

Per dissenyar aquesta ruta, a part del mapa Piolet del Boumort i els mapes del ICGC de la zona, ens vam inspirar de la ressenya número 11 del llibre "La Serra del Boumort i muntanyes veïnes", de Manuel Cortès Ribelles. El nostre itinerari de pujada correspondria al ressenyat, amb l'excepció que l'autor proposa la sortida des del mateix poble de la Guàrdia d'Ares i nosaltres hem fet el tram de pista fins al segon tarter dels manairons en vehicle. En general la pista està prou bé per transitar, però com sempre millor si anem amb un vehicle altet.

Advertència: com sol passar a les rutes exploratòries, hi ha un parell de trams (evitables) que poden no ser per a tots els gustos. En concret:
- el Picalt: l'accés a aquest cim es fa a través del bosc, prou net. Un cop arribem al cim, o molt a prop d'ell, comença a aparéixer el boix, que es fa una mica més dens al vessant sud del cim fins que retrobem la pista. Per sort és boix relativament baixet, que no ens tapa del tot la visió, i a més sempre podrem trobar un pas o altre obert fent ziga-zagues entre els arbusts. No cal lluitar amb la vegetació, vaja. Però, com deia, això pot no agradar a tothom i en aquest cas recomano que eviteu fer el Picalt rodejant-lo per les pistes (veure ressenya pels detalls).
- retorn des del Tossal de les Àligues: hi ha un tram curt bastant emboscat (veure waypoint). És boix alt, són pocs metres on em vaig obrir pas entre alguna branca per mantenir-me seguint un rastre de corriol (d'animals, segur) que veia. A la ressenya es donen més detalls, l'alternativa és retornar del Tossal de les Àligues cap a la collada del Pillat.

RESSENYA

- Sortim d'un ample espai junt a una taula de pícnic, on hem arribat seguint la pista des de la Guàrdia d'Ares que ens porta als tarters dels manairons, els quals també visitarem.
- Tota la primera part de la ruta es fa en lleugera baixada. Als 3km arribarem a una intersecció i una pista es desvia cap a la dreta (waypoint) amunt. Els primers metres ens poden desanimar una mica, doncs semblen una gimcana d'arbres caiguts que cal superar, però després, quan gira cap al sud, ja esdevé neta i còmoda.
- La pista passa a ser un corriol, bo. Arribem a una clariana que ens fa dubtar, doncs no veiem cap marca ni fita i sembla continuar cap a dos costats possibles. A l'esquerra (waypoint "esquerra"), uns metres endavant, veiem una fita. Sabem que hem fet bé si passem un curiós pi recargolat (waypoint).
- Uns metres més amunt el corriol es va difuminant fins desaparéixer (waypoint "perdem rastre"). No és problema, doncs es pot pujar una mica per tot arreu.
- Cap a la cota 1725m es comença a tapar una mica més el bosc. Anem buscant les millors opcions de pas, aquelles que ens semblen més clares, amb tendència cap a l'esquerra (nord) perquè volem dirigir-nos cap al roc de les Gralles. ALTERNATIVA: sembla, per la foto aèria, que si no volem anar al roc de les Gralles seria millor tendir cap a la dreta, sud o sud-est, i trobaríem bosc més obert per enllaçar amb un corriol direcció al cim del Pla Redon.
- Roc de les Gralles. El bosc per on avançàvem acaba de cop, donant pas a una carena herbada i oberta. Uns metres per sota hi ha el roc. M'hi acosto a tirar fotos, bones vistes.
- Seguim ara la carena direcció al Cap de Pla Redon. El primer tram té bastants arbusts, ens separem uns pocs metres cap a la dreta de la carena, per on s'avança una mica millor. Després s'acaben els arbusts i arribem a un collet previ al cim.
- Cap de Pla Redon. Vèrtex geodèsic, vistes àmplies.
- Seguim cap a l'est, per terreny obert i el que semblen haver sigut pistes fa temps. Ens acostem als miradors de la cara nord de la muntanya. En Manuel Cortés, a la seva ressenya del llibre del Boumort, recomana acostar-se al que ell diu l'extrem del Plansaüc, que per la descripció que en fa dedueixo que correspon amb el topònim "Salt dels Gossos" del ICGC. Arribem a un primer esperó mirador, on he posat un waypoint "Salt dels Gossos". Aquí és on he vist que van molts tracks. Des d'aquest, però, em fixo en un següent esperó al que decideixo també fer visita resseguint la cinglera. Vistes semblants, però ha valgut la pena acostar-m'hi ja que obre la visió cap a un petit roc punxegut de la cinglera que imagino serà la Peralta de Dalt. El deixo pendent de visita, per quan torni al Pla Redon des de Noves de Segre.
- Tornem a Plansaüc i seguim la pista fins la Mata de Callés (waypoint, no hi arribem). Ara cal decidir si anem cap al cim del Picalt (track) o l'evitem. Evitar-lo comporta allargar una micona la ruta i sumar uns 70-80m de desnivell, però passar pel cim, com he dit a la introducció, té tram boix a través (prou còmode, però sense camí ni rastre).
----------------------
PER EVITAR EL PICALT: si decidim evitar el Picalt, seguirem la pista avall cap a l'est (waypoint "Opció pista") fins a una intersecció abans d'arribar a les Bordes d'Ares. Allà prendrem la pista en sentit contrari per tornar a pujar, retrobant el track al sud del cim del Picalt.
----------------------
- Si hem decidit fer el Picalt, avancem direcció a l'allargada massa boscosa que forma el cim. Aquesta cara nord, per on el pugem, és còmoda i neta de sotabosc. Es pot fer per gairebé tot arreu. A mesura que ens apropem al cim, el boix guanya presència. El cim no té cap vista ni interès, però trobem una pedra posada en vertical (segona foto del waypoint) no gaire lluny d'on el cartogràfic marca la cota més alta. Seguim entre boix, buscant-nos la vida fent ziga-zagues fins trobar un tram més obert i retrobar la pista.
- Seguim ara una bona estona (~1h) la pista fins la collada de Pillat. Diu Manuel Cortés que el nom ve donat perquè en aquest indret "fou segrestat ('pillat') l'amo del mas del Favà, l'any 1872". Des de la collada s'obre una bona vista a la vall de Cabó, i podem identificar fàcilment cims de la carena que ja coneixem com Santa Fe, Penya Aguda i Roc de Senyús i l'Oratori.
----------------------
OPCIONS DE RETORN: si hem tingut prou ruta, tornarem uns metres enrere i seguirem la pista avall pel Clot del Catarí fins retrobar la pista feta durant l'anada hores enrere. Si volem un cim més, podrem seguir la carena fins al Tossal de les Àligues. L'opció prudent serà després tornar enrere fins la collada i baixar pel clot com hem dit. I ja per últim, si ens agrada l'aventura, podem tancar una bonica circular com la que aquí al track es presenta.
----------------------
- La pujada al Tossal de les Àligues comença seguint la carena que, a abril de 2024, està plena de boix talat, desbrossat i engroguit. Desconec el motiu. Més endavant, passada la ruïna de la borda del Forner, trobarem algun tram més de boix, baixet però dens, entre el que haurem de zig-zaguejar fins al cim. Molt bones vistes, tant de Cabó com de la part alta de la Serra de Prada, és a dir, els cims del Pla Redon i el Picalt, d'on venim.
- Un rastre davalla del cim cap al nord. El segueixo, esperant arribar a uns plans oberts i herbats que es veuen a sota. El rastre em duu fins a tocar un filat, però no sembla creuar-lo i em mantinc al costat dret. Un cop a baix, però, sí que he de creuar el filat per arribar als plans.
- Avanço còmodament pels plans, i remunto fins a una bassa. Poc després trobo una pista. Quan la pista gira cap a l'esquerra, i donat que els mapes del OpenTopoMap no em marcaven uns camins que els mapes del ICGC i la foto aèria sí semblen mostrar, decideixo que és hora d'abandonar la pista cap a la dreta i seguir bosc a través en direcció oest. Per fer-ho, he de buscar per on creuar de nou el filat, ara amb doble fila de punxes... Trobo un indret (waypoint) on el fil inferior està prou destensat com per permetre'm passar amb cura entre les dues línies d'espines, no sense treure motxilla... El descens pel bosc és còmode, i uns metres per sota, on el ICGC dibuixa una línia discontínua, trobo efectivament un corriolet, cosa que em fa pensar que potser si hagués seguit el dibuix dels mapes hauria creuat còmodament el filat... o no... No ho sé.
- Poc després el corriol es va fent estret i la vegetació arbustiva comença a abundar. Dubto en algun moment si faria millor per un costat o altre, però davant la falta d'indicis em dic que millor mantenir-me seguint aquest rastre que segueixo. Potser no és el millor, potser hi ha opcions més netes, però com a mínim sé que per aquí algun animaló hi passa perquè es veu. Així que ara hi passa un altre de dues potes. Uns metres més avall he d'obrir pas amb les mans, retirant alguna branca de boix, però és molt poc tram. Per alegria meva, el bosc es torna a obrir i sense més problemes arribo a un collet.
- Vaig a buscar on el ICGC marca el dolmen de la cabana de Tova. Veig algun punt de pintura taronja, però res de dolmen. Arribo a una pista, la segueixo a la dreta... i dolmen! No estava exactament on diu el ICGC, però al seu favor diré que tampoc quedava gaire lluny.
- La pista em torna al punt d'inici, on la Sílvia i la Nym ja fa una estona que m'esperen (elles han tornat per l'opció còmoda des de la collada del Pillat).


TEMPS TOTAL: 5h 30 (bon ritme)
- Roc de les Gralles: 1h 30
- Cap de Pla Redon: 20 min
- Salt dels Gossos: 20 min
- el Picalt: 45 min
- Collada de Pillat: 1h
- Tossal de les Àligues: 40 min
- Final: 45 min