Cap Norfeu i les seves coves.

En diferents ocasions hem visitat cap Norfeu i sempre han resultat unes sortides agraïdes.
Avui, amb una tarda meteorològicament dubtosa, amb estones de molta boira podria haver sigut diferent i poc vistosa...
Però tot i la boira, amb el recorregut que hem preparat i les coves que hem pogut visitar, he de dir que ha resultat extraordinària i de molt fàcil fer.
Pot ser la vegada que m'agradat més !.
Ruta curteta i de poc desnivell que es fa en dues horetes sense problemes i amb unes vistes del entorn que mereixen la pena.
Sortida al inici de la ruta 16, pel Coll de Canadell per un camí forca planer , ben fressat i de bon fer.
Veiem al darrera nostra cala Canadell, amb la barrumera blanca del temporalet d'avui.
Cap a lest, veiem l'impressionant imatge de la punta de la Figuera on el onatge trenca amb força.
El camí deixa de ser tan ample i esdevé un corriol més estret, però net i de bon fer.
En poca estona ens porta fins la cova de les Ermites i el corral de Norfeu.
Són veritablement espectaculars.
Sobre tot la cova de les Ermites, amb una fondària de més de 30 metres és un refugi magnífic i pel que hem vist, alguns racons ha sigut preparats per poder pasar-hi la nit.
Seguin el sender i en poca estona arribem a les coves Encantades, la superior i l'inferior,i aquí no hi entrem per no vindre gaire preparats per explorar aquesta clase de coves.

Girem cap al sud, en forca pujada, de fet tenim de grimpar una mica i anem al buscar el GR 92 per seguir amb la visita del cap Norfeu.
Anem donç per un petit sender de poca pujada fins el Puig Norfeu, de 143,4 m.s.n.m aquí la boira ens treu la possibilitat de gaudir d'unes vistes esplendidas.
Seguim avançant fins el mirador de Norfeu, a 137,4 me.s.n.m. i baixem una mica a tocar la cova dels Nassos d'en Daunis.
Aquí la boira ha minvat una mica i podem veure al fons les Illes Móniques envoltades d'una bruna que els hi dóna un aspecte una mica fantasmagòric i molt atractiu.
Reculem una mica fins el Mirador i prendrem el caminet direcció nord que ens durà en poca estona fins la barraca dels Palauencs i tot seguit fins la punta de la Trona, un mirador immillorable de la Badia de Jóncols, avui mermada per l'intensa boira.

Es va vent tard.
Reculem fins la barraca dels Palauencs i prenem el corriol direcció oest que ens portarà a rotar el Puig den Mamet de 151,3 msnm, des d'on ens desviarem una mica per anar a veure l'entrada de la cova del Lliri ( de més de 400 metres de fondària) , on tampoc hi entrem per l'hora i poca preparació i acabem d'arribar a la torre de cap Norfeu de 170,8 msnm i des de aquí ja baixem pel GR92 fins l'inici de la ruta d'avui.
Curta però intensa i molt agradable de fer, sobre tot si no tens vertigen .


Cova de les Ermites

Tipus Edifici
Construcció Medieval
Característiques
Estil arquitectònic Obra popular
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativa Roses (Alt Empordà)
Localització Vessant nord-est del cap de Norfeu, sota la torre. Roses (Alt Empordà)
Wikimedia | © OpenStreetMap
42° 14′ 42″ N, 3° 15′ 08″ ECoord.: 42° 14′ 42″ N, 3° 15′ 08″ E (mapa)
BCIL
Data 1993
Identificador IPAC: 20175
La Cova de les Ermites és una obra d'origen medieval situada al municipi de Roses, a la comarca de l'Alt Empordà, a Catalunya. Es troba protegit com a bé cultural d'interès local.

Història
El topònim "les Ermites" i l'aspecte de la cova, amb mostres evidents d'haver estat modificada per la mà de l'home, són indicis per suposar la probable ocupació per a la vida eremítica, en una època indeterminada (probablement altmedieval) per manca de troballes i de treballs de prospecció a la cova i a la rodalia. Hi ha la possibilitat de relacionar aquesta cova ermita amb el centre de culte que probablement existia a Montjoi (Magrigul)

La península de Norfeu presenta tot un conjunt de restes arqueològiques i arquitectòniques d'interès i de diversitat cronològica. Hi ha algunes altres coves naturals, inexplorades, la més pròxima a les Ermites -vers migdia- mesura uns 12m. de llargada. L'indret no era mancat d'aigua; la déu més propera a les Ermites és a l'altra vessant del turó, vers ponent, dita la Font de Norfeu, indret on hi ha un jaciment d'època romana. Al cim hi ha les restes de la torre de guaita de Norfeu -del segle xvi i derruïda el XVII- i sobre la cova del Traire, al SW, un forn de calç.[1]

A uns 20m. al N de la cova de les Ermites, arrecerat sota el mateix marge de roca, hi ha les restes d'un corral a l'aire lliure, rectangular i bastit amb paret seca.

Descripció
Situada dins la petita península que forma el cap de Norfeu, en un replà ubicat al vessant nord-est del turó més alt, coronat per la Torre de Norfeu. S'hi arriba des de la carretera de Roses a Cadaqués per Montjoi, mitjançant un corriol situat a l'alçada del coll de Canadell que baixa cap a la cala.

Cova natural oberta en un alt marge rocós i construïda en part artificialment. El tram inicial és força ample, però es va fent cada vegada més estreta a mesura que s'avança cap al fons. El sostre va baixant, de manera que al fons és impracticable. L'interior de la cova presenta rebaixos i retocs a les parets, a manera de bancs i lleixes, i també al sostre, així com el nivell del sól, que és força planer. Té una xemeneia natural al costat sud, per on s'escola l'aigua que va a parar a un bassi de pedra situat a l'exterior, al costat sud de l'entrada. L'entrada a la cova, d'uns set metres d'amplada, es troba tancada amb un mur de pedra seca bastit amb pedra de pissarra escairada, col·locada a pla. La porta d'accés és rectangular i està descentrada cap a l'extrem sud.

Davant de la cova hi ha una construcció de grans dimensions, a manera de tancat. De planta més o menys rectangular està format per un mur bastit amb pedra travada en sec, que delimita la terrassa superior on hi ha la cova]

A l'extrem sud d'aquesta terrassa hi ha una barraca de planta quadrada, adossada al marge rocós, amb la coberta a doble vessant de lloses de pissarra. Interiorment presenta una forma copular, amb lloses grans, en alguns punts travades amb fang. Bastida amb pedra pissarra escairada, disposada de forma planera i lligada en sec. La porta està situada al mur de llevant i està descentrada cap al sud. D'obertura rectangular, també presenta una llinda monolítica.

Cau del Lliri
Cova de 460 metres de recorregut i 73 metres de desnivell a Roses

La cavitat es pot considerar dividida en cinc nivells comunicats per un sistema de pous i rampes.
En el nivell superior es troba l'entrada amb una galeria descendent que mena a la sala “Ortensi”. En el seu sostre, a vuit metres i mig d'alçada, un pas estret i una curta rampa porten a un pou de 7'5 metres i al seu fons una curta galeria i un pou de 10'4 metres comuniquen amb la “Sala Gran”. A la zona més baixa d'aquesta sala es troben unes galeries que per un pou de 3 metres menen al tercer i quart nivell mitjançant dues galeries diferents.
També des de la “Sala Gran” surten altres vies. Per la banda del nord-est es pot accedir que porta a la “Sala de la Colada” i per un pas estret també s'arriba a la “Sala Norfeu”, en el tercer nivell. Anant cap al nord-oest, una galeria de secció triangular porta a la “Sala de la Catedral”, de 30 metres d'alçada i de planta gairebé circular d'uns 3 metres de diàmetre. Mitjançant una escalada força compromesa de 25 metres, es pot arribar fins al punt més alt de la cavitat respecte a la boca +20 metres. El desnivell total és de 73'5 metres (-53'5/+20).

Tipo: Cova
Municipi: Roses
Comarca: Alt Empordà
Unitat: Cap de Creus
Recorregut: 460 metres
Desnivell: 73 metres
Granunitat: Pirineu Axial
Litologia: Calcàries
Bio:
Última revisió: 2015-11-27 12:11:54
Situació
Des de Roses ens dirigirem cap a la Cala Montjoi i seguirem en direcció a la Platja de Jóncols, en arribar al Coll de Canadell on deixarem el vehicle, seguirem a peu el camí del nord que es dirigeix al Cap Norfeu i que voreja la badia de Jóncols. Al cap de 650 metres trobarem a la dreta del camí la Cova de les Ermites, seguirem el camí durant 240 metres i a la dreta trobarem un corriol que s'enfila amunt fins al Cau del Lliri.

La cavitat es troba inclosa dins d'una zona protegida com a Reserva Natural Integral (RNI) en aquest cas la de Cap Norfeu, es tracta de la figura de màxima protecció de Catalunya. En aquestes (RNI) només està permès de caminar pels itineraris expressament senyalitzats per tal de garantir la conservació de les espècies amenaçades que hi viuen, així com el seu patrimoni geològic.
L'accés i el retorn a la cavitat només es podrà fer pels itineraris expressament senyalitzats. En el cas d'aquesta cavitat cal utilitzar l'itinerari que passa per la Torre de Norfeu, i no el que passa per la cova de les Ermites.
Només es podrà accedir a les cavitats amb una autorització expressa de l'òrgan gestor del Parc Natural, que caldrà aconseguir prèviament.
Més informació: http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/cap-creus

Història

La primera exploració correspon al CEE (Centre Excursionista Empordanès) de Figueres el 1977. Posteriors treballs del Grup Empordanès d'Investigacions Subterrànies han permès allargar notablement tant el recorregut com el desnivell.