Capella de les Fonts, Erta. i Coves de St. Magí de la Brufaganya, Castell i Esg. de St. Jaume de Rocamora i Puig de les Creus

Per fer aquest interessant recorregut que ha transcorregut per la Serra de la Brufaganya, situada a la Conca de Barbera (Baixa Segarra), hem anat fins la Capella de les Fonts de Sant Magí de la Brufaganya, als voltants de la que hem deixat els cotxes.

Hem començat a caminar, pujant primer a visitar el Santuari de Sant Magí (WP 1), d’on ens hem arribat, agafant un sender d’accés restringit que surt a la dreta de l’entrada al Santuari, a les Coves de Sant Magí que estan situades a sota del cingle i d’on tenim unes boniques vistes. Tornem enrere fins que al arribar prop de la Capella on al enllaçar amb el PR, girem a l’esquerra, seguim uns metres la pista fins que trobem un encreuament on deixem el PR per anar a la dreta, passem per sobre del Barranc de Sant Magí i tot just creuar-lo, nova bifurcació on anem per l’esquerra (Pel la dreta i tornarem després), el camí va pujant lleugerament i arriba a una pallissa on tot i que sembla que s’acabi, a la dreta segueix un inicialment difuminat sender que tot passant pel costat d’unes basses, avui plenes d’aigua per la pluja dels últims dies, en porta a les ruïnes de Rocamora (o Castell de Rocamora), passant pel costat de les runes, en arribem fins les restes de l’Església de Sant Jaume, i tornem enrere a buscar el corriol que baixa a creuar el Barranc de la Fou, un cop l’hem creuat, planegem una estona, caminem uns metres per un camp que s’ha menjat el sender i arribem a una nova bifurcació (WP 5), seguim el camí per la dreta i anem pujant fins al punt mes alt del recorregut, el Puig de les Creus (924 metres), el camí segueix per la Serra de la Brufaganya i com el dia es clar en ofereix unes bones vistes, arribem a una zona on a la part dreta del camí i durant una bona estona hi ha uns pals amb un cable i justament en el moment en que aquestos deixen el camí i giren a la dreta comença una drecera que agafem i que ens baixa mes endavant a trobar novament la pista que seguim a la dreta, direcció a Viladeperdius. Ja a baix i molt propers al poble arribem a un encreuament senyalitzat, on girem a la dreta, el camí transcorre voltat de bosc i de sembrats i ens porta ja a tocar de la Masia de les Fonts, a l’encreuament on ja hem passat abans. Sols ens queda seguir uns metres a l’esquerra per arribar a la Capella de Sant Magí i als cotxes.

Observacions: Recorregut fàcil i amb una bona part de camins i pistes, sols cal anar en compte en el metres de corriol que transcorren pels voltants de les coves de Sant Magí. Donat que la senyalització que es troba en el recorregut es minsa, recomano utilitzeu el GPS per seguir el recorregut.

Seguidament reprodueixo parcialment informació que he trobat referent al Santuari i el seu entorn.

Sant Magí de la Brufaganya. Es troba situat en un vessant del puig de Creus, en una vall formada per la serres del Pany, de la Brufaganya i de la Savinosa. L'any 1073, Tomàs Ripoll, mestre general de l'orde, va fer construir l'actual església del santuari, construcció d'estil barroc neoclàssic, amb tres capelles per banda i un petit campanar a cada costat de la façana. El santuari existia ja l'any 1234 i fou molt popular a partir del segle XIII, i segons explica la tradició, hi féu penitència Sant Magí, màrtir de la ciutat de Tarragona.

Les fonts de Sant Magí. A la banda esquerra del barranc de Sant Magí, i a poca distància del santuari, hi ha les Fonts de les que segons diu la tradició, Sant Magí va fer brollar miraculosament l'aigua donant tres cops a terra amb el seu bastó. Són quatre grans dolls d’aigua fluixa que “no cou ni mol” i com que l’aigua es considerava miraculosa, hom bastí al seu costat un petit hospital per atendre els malalts. Damunt les fonts es construí un petit oratori el 1562, ampliat al començament del segle XVII, reedificat al segle XVIII i restaurat a principis dels anys vuitanta del segle XX.

La cova de Sant Magí. A la banda nord-oriental del santuari, vers el cingle, un rengle d’esglaons condueix a una cavitat natural oberta en el mateix espadat i coneguda per la cova de Sant Magí, on també segons la tradició el sant va viure trenta anys, alimentat pels àngels.

Roures centenaris. A Sant Magí de la Brufaganya també s’hi veuen roures centenaris que es troben als costats dels camins per on arribaven els pelegrins, però avui dia la majoria d’aquests exemplars són morts.