Capella de Sant Andreu - Ermita de Collbàs - Pujol de la Guàrdia - Castell de Claramunt

El Lokal bar

Passarel·la de Sant Galderic

Escultura del Avi i Infant

En ple nucli urbà de la Pobla de Claramunt, a la seva avinguda principal, darrera l'església parroquial i no molt lluny de l'Ajuntament, s'emplaça aquesta escultura de bronze de propietat municipal i obra l'escultor local Manel Vidal Torrens. Es tracta de la representació d'un ancià i una nena asseguts, projectats a escala natural, on l'avi tot subjectant un bastó té la mirada perduda cap al terra i somriu serenament, amb cert aire melangiós. La nena, asseguda al seu costat i descalça -símbol de vulnerabilitat- es repenja amb el braç dret sobre el braç de l'avi mentre que amb la maneta esquerra li agafa la mà a l'ancià, i amb el coll estirat cap amunt el mira amb tendresa.

Capella de Sant Andreu (s.XIII)

Al cim del turó de Sant Andreu, el qual es localitza a l'extrem sud de la Pobla de Claramunt i a la part alta del barri de les Figueres, s'emplaçava des d'un moment indeterminat de l'edat mitjana anterior a l'any 1266 una capella sota el patronatge de sant Andreu avui totalment enrunada, i de la que només en resten els fonaments i algun tram de paret amb una certa alçada no superior als dos metres. Per la planta, es dedueix que es tractaria d'una típica capella romànica d'una sola nau amb absis semicircular orientat cap a l'est. Les seves mides aproximades serien de 12'5 m de llarg per uns 5 metres d'amplada, mentre que el diàmetre de l'absis rondaria els 2 m.

Corriol recte

Barraca de la Meditació

Barraca de pedra seca

Pont de fusta

Pista a la dreta

Mare de Déu de Collbàs (s.XIV)

El santuarí està documentat des de 1205, any en què Ramon de Guàrdia, marit de Saurina de Claramunt, deixa deu sous a Sancte Marie de Collebas. S'ha anat transformant al llarg del temps i l'actual edifici data de 1793. És de planta rectangular, d'una sola nau, amb teulada a dues aigües. El campanar d'espadanya que hi havia, enderrocat per un llamp, va ser substituït l'any 1960 per un altre de semblant. Forma conjunt amb una casa de colònies de construcció recent, emplaçada on havia estat la casa dels ermitans. Des del mirador es pot veure tota la vall de Carme.

Dipòsit

Coll de la Llentia

Panoràmica

Turó de l'Aromir (528m.)

Dipòsit de Can Titó

Turó del Cosconar (474m.)

Pujol de la Guàrdia (488m.)

Castell de Claramunt (s. XII)

El castell de Claramunt no és documentat però com a tal fins a l'any 986, quan el rei Lotari I confirma al monestir de Sant Cugat del Vallès tots els seus béns, entre ells l'església de Santa Maria annexa al castell de Claramunt, la seva immunitat i la lliure elecció d'abat. Des del segle x fins al XIII el castell va pertànyer a la família dels cavallers de la casa de Claramunt. Al segle xi Deodat de Claramunt, fill de Bernat I de Claramunt, es va casar amb Ermessenda de Cardona, filla del primer vescomte de Cardona Ramon Folc I, però va morir el 1090 donant a llum al seu primer fill Bernat Amat de Claramunt, que seria el segon vescomte de Cardona. Tot i així el posterior matrimoni de Deodat, i la cessió a la seva muller dels castells de Claramunt, Espases i Esparreguera van impedir la integració del terme al Vescomtat. L'any 1306 Berenguer de Claramunt va vendre la jurisdicció als vescomtes de Cardona, aleshores Ramon Folc V, que la van mantenir fins a finals del segle xvii.

Acces al Castell

La primera i més popular llegenda entorn d'aquest castell fa referència a l'ocupació sarraïna d'inicis de l'Edat Mitjana: els invasors s'havien fortificat al castell de "Claromonte", però la població local es va conjurar per foragitar-los amb l'ajuda de sant Procopi, patró de la Pobla, qui organitzà un ramat de bens i els hi va lligar torxes a les banyes, tot llençant-los de nit muntanya amunt del castell. Els sarraïns, pensant que es tractava de l'embat d'un gran exercit cristià, varen emprendre la fugida Òbviament, el protagonisme de sant Procopi en l'acció delata l'anacronisme d'aquesta història i permet situar la llegenda en un moment que ha de ser posterior a finals del segle XVII -que és quan les relíquies de sant Procopi arribaren a la Pobla i se'l començà a venerar-. Ara bé, tampoc es pot excloure la possibilitat de que la llegenda fos més antiga i el protagonista fos un altre sant o la mateixa Verge de la Llet, que seria llavor substituït amb l'arribada de les relíquies de Procopi. La segona llegenda del castell fa referència a una imatge del Sant Crist feta d'or massís que roman amagada entre els murs de la fortalesa. Aquesta creença va fer que en moments del segle XIX i primera meitat del XX en que el castell va romandre totalment abandonat, joves de la Pobla pugessin al castell a colpejar les parets per trobar el llegendari tresor.

Muralles del Castell i Mirador

El Safareig

Passarel·la de Cal Jeroni