Capellades - Corral del Sabater - Serra de Llobreia - Miramar - el Castell de Pedra - el Fitó (R6) 2020-11-09 8:41

Capellades - Corral del Sabater - Serra de Llobreia - Miramar - el Castell de Pedra - el Fitó (R6) 2020-11-09 8:41

Aprofitant que entre setmana ens deixen sortir a caminar fora del nostre municipi, he anat fins a Capellades per pujar a Miramar i fer un tomb fins al Castell de Pedra. És un paisatge que començo a conèixer poc a poc, i des del tren dels FGC havia vist que hi ha muntanya i bosc. Veureu que són tres pujades i baixades.

La primera part es una pujada fins Llobreia, passant a visitar les ruïnes del Corral del Sabater. Aquest tram té dos trams molt i molt interessants, totalment aconsellables: la pujada pel Corriol del Torrent de l’Alzinar i el Corriol de la Serra de Llobreia, realment molt bonics, molt poc perdedors doncs estan bastant nets. De baixada arribem fins la pista que mena a les antenes de Miramar, he passat a veure un bonic cairn a la Serra Conillera que havia filat en la meva anterior caminada a Miramar. L'entorn final és un bosc cremat, ara mateix net de troncs.

La segona part és la pujada per la pista fins un dels darrers revolts, allà comença un corriol mig perdut i un xic embardissat que ens porta fins el darrera de Miramar (cal armar-se de paciència, he quedat ben marcat de braços), on retrobem el corriol que hem deixat fa uns minuts llargs. Pugem per aquest corriol net fins a dalt de tot de Miramar. Aquí sens obre el paisatge al complert. Comencem a baixar fins a les antenes, i pel corriol arribem a la pista. Un petit tram de pista i busco l'inici del “corriol” que està marcat a la cartografia del ICGC... totalment perdut. Però com que s’intueix per on passava inicialment i el bosc està prou net... segueixo entre les bardisses el track que m’havia marcat buscant els trams de bosc més net sense allunyar-me del “corriol” que tinc marcat. Finalment arribo al punt que s’anomena el Castell de Pedra... no hi ha castell ni runes... és un punt on hi ha una petita acumulació de pedres, segurament quan els camps estaven cuidats, devia fer el seu efecte, amb tanta paret de pedra seca. La baixada és semblant al darrer tram, cal anar buscant el millor lloc per baixar, la pendent és forta entre terrassa i terrassa. Finalment arribo a un camp abandonat amb una barraca oberta, i poc a poc a la pista.

La tercera part és una pujada de nou fins a Miramar per la pista, quan estem a tocar del trencall que mena a les antenes, agafem la pista que ens porta per la cresta de la Serra del Brugar, passem per el Fitó on tenim una vista excepcional de tota la plana igualadina. Seguim fins la Creu de Miramar i anem baixant per la Serra de Llangònies fins la bassa d’aigua de l’ADF (Associació de Defensa Forestal). En aquest punt si fos cap de setmana, i no treballessin a la pedrera, podríem baixar pel corriol original fins la pedrera, però sent laborable agafo un corriol a l’esquerra i després per la pista arribo a la porta de la pedrera i ràpidament a l’estació de FGC de nou.

És una ruta molt recomanable. He dit que és “difícil”, doncs hi ha alguns trams realment embardissats i es necessita fer de senglar, amb la moral alta ;-) Però és de molt fàcil eliminar la part del Castell de Pedra -que realment té molt poc interès, tot i que és curiós que en els indicadors es citi un parell de cops i després no hi ha camí ni corriol que hi meni-. Si llevem aquesta part, la ruta seria “moderada” (més curta, menys desnivell i molt menys d’aventura). Cal dir que hi ha moments amb una forta pendent.

Una interessant zona, molt bonica ara la tardor, molt distreta amb molts bonics corriols. Les vistes realment espectaculars. La geologia també fa girar el cap sovint. Poder anar a la muntanya directes amb el R6 és un luxe, i aquesta ruta és de les que fa agafar afició. Un dia excel·lent, amb molt de sol, un xic d’aire, he quedat un xic xop (doncs fa uns dies havia plogut), a l’inici feia 9ºC i al final 19ºC, pràcticament tot el camí en màniga curta.

Salut i Cames!!