Capellades - Miramar - Coll del Bosc - el Castellet - el Matar - Vallbona (R6) 2020-11-02 8:41

Capellades - Miramar - Coll del Bosc - el Castellet - el Matar – Vallbona – Torrent de l’Oller (R6) 2020-11-02 8:41

Aprofitant que entre setmana ens deixen sortir a caminar fora del nostre municipi, he anat fins a Capellades per pujar a Miramar i fer un tomb fins a Vallbona d’Anoia. És un paisatge que no conexia, i des del tren dels FGC havia vist que hi ha muntanya i bosc.

Començo dient que qui ha un tram que està tancat entre el 15 de gener y el 15 juny, per salvaguardar especies amenaçades, la resta és totalment transitable tot l'any. L’interès de la primera part és entreveure antigues construccions industrials i molins, aprofitant el cabdal de l’Anoia. Travessem per sota del nucli urbà, veig que la passarel·la de la Cinglera de Capelló està just a sobre del meu cap, les seves cornises, balmes i coves eren ocupats per grups prehistòrics per establir-hi els seus campaments en períodes d’estiatge. Segueixo per l’antic camí de Lleida a Barcelona, i ens trobem de ple amb la C-15. En aquesta jornada, l’incendi d’un camió de ferralla ha entorpit la circulació entre La Pobla i Capellades, estaven tots aturats fins passades les 9 del matí. Superat el primer i bonic corriol, el camí que mena fins dalt de Miramar és una pista, amb molts camins que la creuen envoltats de tot un bosc cremat.

Un petit corriol ens torna des de les antenes a la pista que ens portarà al Coll del Bosc. Un moment donat trenquem a la dreta i ens endinsem a una riera seca, espectacular aquest tram. Trobem la Mare de Déu de Mas Bonans i fem un periple entre terres un xic rogenques, amb profunds esquers, amb algunes formacions singulars a la vista. Ens arribem fins La Bandera que llueix hissada en un roquissar, i pugem al Castellet (he fet un tomb i no he trobat cap restes ni runes). A Can Ferrer del Coll comença un camí, que esdevé corriol en el Matar. Cal dir que està prohibit aventurar-s’hi entre el 15 de gener y el 15 juny, doncs hi nien especies amenaçades.

El petit corriol del Matar acaba davant de l’Anoia, pot semblar que no té sortida, però es pot caminar per una espessa riera, amb poca aigua i molt de canyissar. Ara ens caldrà travessar una zona industrial i arribem a Vallbona de l’Anoia. En aquest punt, en el Camí Ral d’Aragó, podem agafar a l’esquerra un camí que ens durà directes al punt de sortida. Per fer-ho un xic més llarg m’he enfilat a quasi tocar el Coll Bessons. Després he baixat directe fins la pedrera i he comprovat quina fi tenen els nostres vehicles en una industria de desballestament.

Una interessant zona, distreta en els punts que caminem per bonics i costeruts corriols i un xic avorrida per tanta pista. Les vistes realment espectaculars. La geologia també fa girar el cap sovint. Us he de dir que he trobat un empelt de bruixa monumental, d’un diàmetre d’uns dos metres. Poder anar a la muntanya directes amb el R6 és un luxe. El temps excel·lent, ni un núvol, sol i tot el camí amb màniga curta menys els primers minuts del matí ... he sortit amb 9ºC i he arribat amb 21ºC.

Moderat tan sols per la distància, doncs no hi ha més dificultat que els pocs metres de riera al Matar.

Salut i Cames!!