Capellades - Pic de l'Àguila - Castell de Cabrera - Sant Miquel - la Mata - Vallbona 2021-10-02 9:28

Capellades - Pic de l'Àguila - Castell de Cabrera - Sant Miquel - la Mata - Vallbona 2021-10-02 9:28

Fa uns mesos vaig començar a caminar per la zona de Capellades i La Pobla de Claramunt, gràcies al R6 de FGC. Però havia deixat una part de muntanya que veia al davant, quan trescava per Miramar, era la zona de Cabrera. M’he basat en una ruta del company de Wikiloc fitoparera, a qui dono les gràcies per compartir-la, l’hem feta en sentit contrari i hem anat fins el Pic de l’Àguila, per arrodonir-ho. Tot i que té trams realment bonics i engrescadors, cal dir que hem caminat bastant sobre asfalt, segurament caldria buscar algunes alternatives, encara que allarguessim la ruta. Com en la caminada de la setmana passada, hem de comentar que hi ha un tram que està prohibit passar-hi entre el 15 de gener i el 15 de juny, per favor, respectem aquestes indicacions doncs és una àrea crítica per especies amenaçades. Si la fem en sentit invers, no trobarem cap rètol que ens informi d'aquesta prohibició.

La passarel·la a sota els abrics de Capellades està molt malmesa i no s’hi pot passar, una llàstima doncs sembla interessant. El Parc Prehistòric i l’Abric Romaní, tan sols obre els diumenges ;-( i el Museu Molí Paparer de Capellades obre el dissabtes a les 10:30 ... tampoc ens podíem esperar ;-( ho hem deixat per un diumenge que tinguem més temps.

La primera part és realment entretinguda, fins el Pic de l’Àguila, a partir d’aquest punt anirem per asfalt durant una bona estona fins el Castell de Cabrera. Després ens caldrà entrar dins la finca de Can Canals, hi ha un cartell de “Prohibit passar”, però la finca no té clos i no cal saltar cap tanca, entenem que és un corriol ancestral, que no molestem anant a peu... i sense cridar ni fer fressa, passem pel corriol lluny de la casa.

Lamentablement a diferencia d’altres països i regions d’Espanya on la propietat dels boscos es majoritàriament pública (per exemple a Navarra i Cantabria més del 70%), a Catalunya aproximadament el 77% dels boscos són de propietat privada, en algunes comarques gairebé és el 90%, per tant són incomptables els camins i corriols, públics o privats, que passen a través de finques particulars. Caldrà deixar al bon criteri dels propietaris la correcta responsabilitat de defensar la seva propietat al mateix temps que puguem seguir gaudint del territori gracies a una tolerància ancestral al pas, si son camins privats, especialment a qui va a peu o amb bicicleta. I demanar als ajuntaments que defensessin el pas pels camins de sempre. De ben segur que tothom que vulgui fer aquesta ruta ho tindrà en compte.

Tornarem a agafar asfalt durant un altre bon tram, i caminarem al mig de construccions en una gran urbanització de cases col·locades una just al costat de l'altre, travessem el GR-172, continuem per asfalt un tram més i finalment arribem a una pista del bosc del mal pas. A partir d’aquest punt anirem combinant pistes i corriols i el camí, al mig de vinyes, es fa més interessant. Visitem l'ermita de Sant Miquel, del Segle XII. Romànic, en un estat ruïnós, d’una sola nau de planta rectangular totalment llisa i sense decoració. Destaca la façana de pedra llisa, una portada amb arc de mig punt i un petit rosetó (actualment òscul). L’acabament original era en punta a dues vessants i un petit campanar d’espadanya. Al 1186 fou donada al monestir de Sant Cugat del Vallès pels seus propietaris, Arsenda i Guerau de Badorc. Fins el 1581 aquesta església fou sufragània de la parròquia de Vallbona d'Anoia, i després d'aquesta data entrà dins la jurisdicció de la de Cabrera.

Passats Can Ferrer del Coll ens trobarem amb el rètol de prohibit passar-hi entre el 15 de gener i el 15 de juny, per favor, respectem aquestes indicacions doncs és una àrea crítica per especies amenaçades. Quan arribem al Matar, després d’un bonic túnel de canyes, tenim dues opcions -una que vaig seguir fa uns mesos- a la dreta podem caminar pel torrent, o seguim uns pocs metres més al davant i a la dreta comença un corriol que mena directament a dalt per uns escalons picats a la roca.

Continuem per asfalt fins el poble de Vallbona i agafem el Camí Ral d’Aragó per arribar de nou a l’estació de FGC. El temps perfecte, tan sols hem necessitat una sola capa durant tot el camí. La part d’història industrial és molt interessant, impressionat Cal Romeu, amb una canalització que passa just per sota de l’antiga fàbrica (la Font del Taronger diria que deu estar darrera de les cases, jo em pensava que estava a tocar de la fàbrica), Can Violant i el Molí Vell, amb una altre canalització d’aigua dins d'un túnel. En resum, un xic massa d’asfalt, però contents per conèixer un xic més el territori.

Salut i Cames!!