Cardó. Itinerari dels portells.

Portells de Cosp, del Bou i de Cardó. Teixeda de Cosp.

Una de les fites de l’itinerari és visitar algunes de les catorze ermites del desert de Cardó on, a primeries del s. XVII, s’hi establí una comunitat de frares carmelites fundant el convent de Sant Hilari, subsistint fins a la primera meitat del XVIII. Després de l’exclaustració i desamortització s’hi va instal·lar un balneari que va funcionar fins a mitjans del segle passat i posteriorment una planta embotelladora actualment tancada.
Però, ermites a banda, resulta encara més interessant recórrer uns paratges impressionants d’entre els que destaquem la Teixeda de Cosp, la més monumental de Catalunya.
Cal dir que era el segon intent de pujar al Tossal de Santos. Per circumstàncies que no venen al cas al primer no havia passat de la font. I en aquesta ocasió tampoc vaig assolir-lo: la mestralada em va fer-ne desistir. Però l’endemà −cabut de mena− potser amb pitjors condicions i diferent itinerari no se’m va escapar. Així en dues jornades vaig poder gaudir d’una visió més completa de la contrada.
Resumint: és factible i recomanable pujar a la Creu de Santos en aquest fàcil i plaent itinerari.

Accés
A Rasquera, on accedim per la TV-3022 des del Perelló o bé per la C-12, prenem la TV-3021 que, en deu quilòmetres de revoltada carretera, ens mena a l’antic convent carmelità de Cardó, posteriorment balneari i planta embotelladora.
Aparquem poc abans de l’accés, al costat de la carretera vora la casa anomenada la Pallissa.

La Pallissa. Camí dels Frares (500m)
Prenem el camí de bast conegut com dels Frares. Passem per entremig de l’ermita de la Santíssima Trinitat i, prou més amunt, atenyem la del Sant Àngel, un dels accessos al recinte eremític. La muralla que el cloïa encara es manté dempeus. Continuem camí en fort pendent.

Portell de Cosp (636m)
Hi ha un rètol indicador. Per la dreta s’enfila el camí a la Cova Lluminosa i la Foradada. Seguim recte i comencem a davallar arrapats al cingle de la Punta de les Ortigues. Aviat deixem a mà esquerra el camí del Frares que baixa a Rasquera pel Cosp de Múrria (PR C-80).
En aquesta obaga es manté la teixeda de Cosp, la més monumental de Catalunya. S’hi ha intervingut per preservar-la fent-hi replantacions i bancals de pedra seca a fi d’evitar l’erosió, en aquest indret tant penjat a peu de cingle. Hi ha exemplars centenaris de «taxus baccata» però també bones pinasses.
Passem pel refugi lliure de la Font del Teix, petit i ben condicionat, i enfilem cap a la font.

Font del Teix (641m)
Brolla al peu d’un exemplar mil·lenari conegut com a Teix Pare. Ben condicionada i amb un bon enfilall de bassis metàl·lics.
Revoltem per sortir al vessant llevantí. Aviat, una mica separada, trobem a mà dreta la Cova Llòbrega. Antigament es feia servir per resguardar-hi ramats. Superem un petit grau i, planerament, anem flanquejant aquest vessant molt castigat pels incendis on a penes hi subsisteixen alguns exemplars aïllats de pi i el camí es desdibuixa de tant en tant. Ben avall, a l’esquerra, albirem el Pla del Burgar. Ens cal girar de sobte a mà dreta per començar a guanyar cota.

Portell del Bou (772m)
Carenegem propers al cairell del cingle sobre el Barranc de la Fou, guanyant encara alçada. Deixem a mà dreta el camí que, pels Martells, mena a Sant Roc i la Foradada. I poc després comencem a davallar separant-nos del cairell. Vers migdia podem albirar el cim de la Creu o Tossal de Santos (1).
(1) Tot i que el nom de Xàquera ha fet fortuna i no pocs identifiquen el cim amb aquest nom, sembla que no és pas la denominació tradicional.

Portell de Cardó (765m)
Un grauet ens encara a la Font dels Teixets i el Barranc de la Columna. El camí per assolir el cim pel Grau del Portell parteix a mà esquerra. El Portell pròpiament no és aquí sinó més amunt, un pas entre les roques del crestall sobre el Povet de Xàquera.
Baixem pel camí del barranc, trobem una desviació a la Cova dels Porcs, on s’hi guardava bestiar. Continuant per aquest camí podem visitar l’ermita de Sant Onofre (2). Prou més avall prenem un camí a mà dreta que, en poca estona, ens deixa al peu de la de Sant Simeó l'Estilista, o de la Columna, un dels indrets emblemàtics de la serra.
Després de visitar la Columna sols ens resta acabar de baixar a la pista de Tivenys, seguir-la fins a l’accés a l’antic balneari i planta embotelladora i retornar al punt de partida per un curt tram de carretera.
(2) Opció molt recomanable i que nosaltres no vàrem fer per estar més pendents del GPS que del mapa.

Cartografia: Serra de Cardó Nord (1:20000). Editorial Piolet.
Recursos consultats: López-Monné, Rafael «Per la Serra de Cardó». A peu 12. Col·lecció «de ferradura». Arola Editors 2017.

Àlbum d'imatges a https://photos.app.goo.gl/TqEGiZJJeQDnapYX9