Carena integral del Montmell: Puig de les Forques i Migdia, Roc de l’Àliga, Purroig, Puigmoltó, Castell i Talaia del Montmell

Panoràmica ruta sortint de l’Àrea Recreativa del Montmell en la que resseguirem integrament l’allargasada i fàcil carena de la Serra del Montmell assolint tots els cims destacatas i diverses cotes secundàries i pasarem pel castell homónim, l’ermita de Sant Miquel i l’església nova de Sant Miquel.

***RECORREGUT: Àrea Recreativa Forestal del Montmell-Esglèsia nova de Sant Miquel-Collet de Sant Pere-Puig de les Forques (711m)-Purroig (701m)-Estelada-Collet-Puig del Migdia (690m)-Roc de l’Àliga (641m)-Puigmoltó (651m)-Cota secundària (590m)-Cota secundària (544m)-Carrerada de Mas d’en Bosc-Prop de Cal Roset-Plana de Pedrafita-Barranc de Pedrafita-La Vinya Llunya-Camí del Maset-Camp abandonat-Barranc de Pedrafita-Cal Maginot-Cal Meliton-Fondo de Merlés-Roques Vermelles-Collet de Sant Pere-Ermita de Sant Miquel-Castell del Montmell-Creu del Montmell (782m)-Esquena Mular-Talaia del Montmell (861m)-Puig de la Talaia (801m)-Cota secundària (762m)-Collet de les Comes-Pou-Carena del Mas Campaner-Solana del Montmell-Cresta del Gall-Àrea Recreativa Forestal del Montmell.

***CRONICA: Als afores de la Juncosa del Montmell prenem una pista indicada en acceptable estat (quan vaig estar fa uns quants anys estava millor que ara) que en pocs quilometres ens deixa en l’Àrea Recreativa Forestal del Montmell, equipada amb lavabos, barbacoes i taules, aparquem. Iniciem la caminada per un corriol que s’enfila al N entre antigues feixes i pins fins abastar poc despres una pista, que seguim a l’esquerra (O) i tot seguit trobem a l’esquerra l’església nova de Sant Miquel (s.XVI), abandonada l’any 1936. Vista l’església reprenem la pista en suau pujada al NO i despres al SO fins arribar a l’ample Collet de Sant Pere, punt divisori e intermig de la Serra del Montmell. Des del collet seguim davallant una mica per la pista al NO fins trobar a l’esquerra unes fites (i algun senyal blanc), punt on deixem la pista i enfilem fort a l’esquerra (S) per un costerut corriol que despres de recolçar alguna ma en breus i facils passos rocosos ens deixa al capdamunt de la carena O de la Serra del Montmell, que començem a resseguir pel fil amb tendencia al S/SO per un corriol fressat que gairebe planeja i amb algun breu e inocent pas rocos. Poc despres fem una breu pujada tot desviant-nos uns pocs metres del corriol (que flanqueja el cim pel seu canto E) a la dreta fins assolir el cim del Puig de les Forques (711m). Des del cim seguim davallant pel fil carener uns metres al S sense senda definida fins conectar tot seguit amb el corriol que portavem abans, que reprenem amb tendencia al S tot carenejant amb algun curt tram un xic mes “encrestat” i una posterior i breu pujada que ens porta a assolir el cim del Purroig (701m). Just pasat el cim del Purroig fem una breu “anada-tornada” a l’esquerra (SE) per un corriol que mena fins una estelada i despres reprenem el fressat corriol que continua davallant amb tendencia al SO per un vessant cobert de matollar que ens acava deixant en un coll emboscat. Des del coll començem a pujar de nou al SO tot deixant enrere el bosc rapidament i aviat trobem una bifurcacio poc evident on deixem un corriol que davalla a l’esquerra i seguim el corriol que continua pujant (senyals blancs) per un ample vessant cobert de matollar, primer al SO i despres a l’O fins abastar de nou la carena, que anem resseguint tot pujant (O) i desviant-nos del corriol (que flanqueja el cim pel seu canto S) els ultims metres per assolir el cim del Puig del Migdia (690m), coronat per una fita cimera. Des del cim davallem pel fil carener al SO per una mena de senda que tot seguit ens porta a conectar de nou amb el corriol fressat, que reprenem tot carenejant i baixant fins un collet, on el corriol flanqueja un tram mes abrupte de la carena pel vessant E i despres repren el fil carener tot fent petits desnivells amb tendencia al S/SO. Poc mes endavant deixem momentaneament el corriol carener (que flanqueja novament una mica per sota del cim) i ens enfilem uns pocs metres a la dreta obrint-nos pas pel matollar punxent fins coronar el Roc de l’Aliga (641m). Desfem els pocs metres fins el corriol que portavem i el reprenem davallant un breu tram al S i despres al SO sempre a prop de la carena i fent petits desnivells fins poc abans d’arribar al Puigmoltó, on el corriol flanqueja el cim pel seu canto S i trobem una senda fitada per la que ens enfilem a la dreta (N/NO) fins coronar l’ultim cim destacat de la carena O de la Serra del Montmell, el Puigmoltó (651m), coronat per una curiosa “escultura” feta amb un plat i un disc de fre de moto... Des del cim continuem davallant tot carenejant per un corriol al SO i mes avall fem una breu pujada que ens porta a pasar per una poc destacada cota secundaria (590m), des d’on continuem davallant al SO sempre pel fil carener tot pasant per una altre poc destacada cota secundaria (544m) que als mapes del ICC surt com Puigmoltó.
Mes avall el corriol deixa la carena i davalla mes marcat a la dreta i, just quan s’inicia el bosc, trobem una bifurcacio on prenem el sender que davalla a la dreta (NO) per un bosc esclarissat. No triguem a trobar una nova bifurcacio on prenem el sender fressat de la dreta (NO) que davalla suaument, despres deixem un cami fitat a la dreta i seguim davallant suaument fent un ultim tram a l’O que ens deixa en uns camps de vinyes prop de Cal Roset, on trobem una pista asfaltada. Obviem la pista asfaltada i seguim per un cami-pista a la dreta (N/NE) entre vinyes i oliveres i pasant al costat d’un mas ensorrat on trobem un pou. Poc despres el cami-pista esdeve un sender que s’endinsa al bosc i continua al N/NE i, arribats a una bifurcacio, prenem el sender de l’esquerra, que despres de davallar una mica dins del bosc surt a una cruïlla de camins poc clara (fites) on cal seguir recte (NE) uns pocs metres i tot seguit prenem un corriol a l’esquerra que aviat es redreça al N/NE i continua davallant fins sortir a un cami ample, que seguim a la dreta (E/NE), tot seguit deixem un sender fressat a la dreta i inmediatament sortim a una cruïlla de camins on seguim pel cami ample i principal a la dreta. Poc despres deixem un sender fressat i fitat a la dreta que s’enfila cap a la carena d’on venim i seguim pel cami ample amb tendencia a avançar a l’E/NE fent una suau davallada que ens porta al llit del Barranc de Pedrafita, que resseguim uns pocs metres mes fins sortir a una bifurcacio de camins agricoles a prop d’uns camps treballats. En aquest punt la ruta que haviem planificat sobre el mapa de la editorial Piolet “Montmell” continuava pel Fondo de la Masia (al mapa surt un cami o pista), pero poc mes endavant el cami esta totalment perdut e impracticable, aixi que seguim un cami-pista entre vinyes al NO tot deixant a la nostra dreta una caseta i per sota de la linia de la llum en una lleugera pujada que pasant al costat de la casa de El Maset i les seves vinyes ens porta a abastar una nova pista (Camí del Maset), que seguim a la dreta (NE) i en lleugera pujada i, poc despres, just quan la pista fa el primer revolt a l’esquerra, la deixem (podriem seguir per la pista pero fariem força marrada) i prenem un antic cami a la dreta (E) una mica emboscat que no triga en sortir a un camp abandonat, camp que travessem amb tendencia a l’E sense cami pero per terreny obert i de bon fer fins sortir tot seguit a unes vinyes, que anem resseguint (NE) uns pocs metres mes fins sortir a una pista asfaltada, que prenem a la dreta (E) i avall rebutjant els camins agricoles que ens surten a banda i banda fins travessar novament el Barranc de Pedrafita al costat de la casa de Cal Bel, pasat el qual la pista asfaltada continua pujant al NE i aviat surt a una cruïlla de camins cimentats al costat d’uns containers, on seguim la pista que portem (recte, NE) pasant a la vora de la masia de Cal Maginot, on trobem una nova bifurcacio on seguim per la pista asfaltada que portem (recte, NE) i, als pocs metres, la deixem i prenem a la dreta (E/NE) un cami-pista de terra indicat cap a “l’església nova de Sant Miquel” que aviat voreja la casa de Cal Meliton entre prats i tot seguit desemboca en una pista on un nou indicador ens convida a anar cap a “l’església nova de Sant Miquel” per una pista a l’esquerra (NE) i, als pocs metres, deixem aquesta pista mes principal i prenem una pista mes secundaria a la dreta (SE) que puja pasant al costat de Cal Merlès Vell (una mica degradat). Pasat Cal Merlès Vell un nou indicador de “l’església nova de Sant Miquel” ens mena a tombar al N pasant al costat de l’ultima casa de l’Urbanitzacio Masia Ventosa, pasada la qual la pista esdeve un corriol fressat que s’endinsa al bosc al NE fins el Fondo de Merlés, des d’on comença a pujar mes decidit per guanyar les parets dibuixant un parell de llargues marrades que ens porten a faldejar les Roques Vermelles, pasades les quals el corriol continua pujant força comode tombant a l’E i despres al NE fins sortir a una pista que seguim a la dreta (SE) i de pujada (indicador de l’església nova de Sant Miquel) fins arribar inmediatament al Coll de Sant Pere, per on em pasat en l’anada. Desfem un curt tram de cami conegut de l’anada per la pista i quan queda poc per arribar de nou a l’església nova de Sant Miquel deixem la pista i prenem un corriol a l’esquerra que despres d’una breu pero forta pujada s’incorpora a una altre cami, que seguim a l’esquerra i pujant fins sortir poc despres a una cruïlla de camins indicada on seguim a la dreta (E) cap a la “Talaia del Montmell, itinerari nº12” per un sender força rocos que es va enfilant per la cara S de la muntanya i despres puja per una mena de canal amb facils passos rocosos on no cal ni recolçar les mans que ens acaben deixant en l’ermita de Sant Miquel (s.XI i XII), antiga església del municipi del Montmell fins a finals del s.XVI quan es va construir l’església nova de Sant Miquel. Des de l’ermita prenem un sender que s’enfila fort al NE amb algun pas una mica penjat i on com a molt recolçarem alguna ma (que no grimpar) fins buscar una canal ample i força erosionada per on pugem directes fins un collet entre el castell (esquerra) i la Creu (dreta). Des del collet fem una “anada-tornada” a l’esquerra (O) per un corriolet rocos on cal recolçar alguna ma fins arribar a les restes del mil•lenari Castell del Montmell, documentat des de l’any 974 i amb una llarga historia. Vist el castell desfem el cami fet fins el collet i ara anem a l’E/NE per un corriol que puja escorat a la cara S d’una cresta rocosa fins sortir a la carena, on seguim uns metres a la dreta per una facil cresteta fins l’espero coronat per la Creu del Montmell (782m). Des de la Creu seguim carenejant en una pujada força suau i amb tendencia al NE per un corriol fressat que mes endavant ens fa pasar per l’aplanada Esquena Mular, pasada la qual el corriol davalla fent algun breu pas rocos i la carena esdeve mes definida i rocosa fins arribar a un collet, des d’on el corriol continua pujant (NE) per una facil carena rocosa que a trams deixem per seguir pujant prop de la carena pero decantats per la seva cara N fins assolir el panoramic cim de la Talaia del Montmell (861m), coronat per un vertex geodesic i un petit pesebre. Des del cim davallem fortet al NE per un corriol rocos que va resseguint la carena i despres s’aplana fent petits desnivells fins sortir a una cruïlla indicada on seguim cap al “Coll d’Arca” per un corriol que continua a l’E travessant l’indeterminat cim del Puig de la Talaia i despres comença a davallar al SE per terreny un xic relliscos i a trams dret cap a una destacada cota secundaria que veiem en aquella direccio (sera l’ultim cim d’avui). Aviat arribem a un collet previ a la cota secundaria destacada, punt on deixem un corriol a la dreta (seria una bona opcio per qui vulgui retallar la ruta una mica) i enfilem al SE fins assolir l’ultim cim destacat de la Serra del Montmell (cota secundaria 762m), coronat per una curiosa fita cimera i una bona vista panoramica. Des del cim continuem davallant per un corriol que va resseguint una carena prou definida i despres tombem a l’E fins sortir a la cruïlla indicada del Coll de les Comes on obviem l’unica indicacio que surt (cap a Sant Marc) i prenem a la dreta (S) un corriol fressat que aviat travessa un nou collet i continua faldejant la muntanya amb tendencia al SO gairebe de pla. Poc despres travessem un barranc on encara queden clapes de bosc i on trobem un pou (comte de no caure per que esta practicament en el cami) i, tot seguit, arribem a un nou collet (fites). Aquí cal estar atents per que a partir d’aquí el corriol esdeve una mica mes perdedor (i una mica envaït per la vegetacio) i tomba al NO tot pujant i resseguint el vessant orografic dret del barranc que acabem de travessar. Segons pugem el barranc es va estrenyent i al final el corriol puja pel bell mig del mateix una mica fins que, alrededor de la cota 665m, deixa el barranc i fa un breu tram al S que ens porta a guanyar la definida Carena del Mas Campaner, que resseguim tot pujant pel fil de la mateixa al NO (fites) fins sortir poc mes amunt a una nova cruïlla de camins indicada. Obviem totes les indicacions que surten i seguim per un corriol a l’esquerra (SO) en una davallada forta i relliscosa que va resseguint d’aprop les parets de la Serra del Montmell, que en aquest punt sovint tenen una forma baumada pero poc fonda. Despres de travessar un bosquet el corriol (força fressat i ara mes “comode”) continua fent petits pero constants desnivells tot faldejant la Solana del Montmell i sempre amb bones vistes. Força mes endavant pasem al costat de l’abrupte Cresta del Gall i despres continuem faldejant les parets fent desnivells cada cop mes suaus fins sortir a la pista on em pasat al mati (al costat de l’església nova de Sant Miquel), des d’on desfem els pocs metres de cami conegut fins l’Àrea Recreativa Forestal del Montmell.

***NOTA: Alguna recolçada de mà (que no grimpar) en fàcils passos rocosos. Majoritàriament la ruta transita per corriols i senders prou fressats, amb alguns trams pedregossos i de mala petja pel caracteristic terreny de la contrada. Curt tram de cami un xic perdedor des del Maset fins conectar amb la pista asfaltada prop del Barranc de Pedrafita (evitable seguint la pista del Camí del Maset fent força marrada) i des del waypoint “Pou” fins el waypoint “Collet / Deixem carena”. El corriol que va resseguint la carena O de la Serra del Montmell flanqueja gran part dels cims uns pocs metres per sota, pero el track pasa pel capdamunt dels cims fent breus trams sense cami pel matollar típic de la zona (evitables no arribant a assolir els cims).