CARENES DE VALLCÀRQUERA: Vallcàrquera-Tagamanent-Carenes d'en Bosc-Roca Centella-St.Cristòfol
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 12.25 mi
- Elevation gain
- 3,314 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 3,314 ft
- Max elevation
- 3,763 ft
- TrailRank
-
83
4.7
- Min elevation
- 1,285 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 5 hours 52 minutes
- Coordinates
- 1597
- Uploaded
- December 30, 2013
- Recorded
- December 2013
near Figaró, Catalunya (España)
Viewed 11105 times, downloaded 501 times
Trail photos
Itinerary description
Itinerari que ressegueix les carenes que envolten la clotada de Vallcàrquera. Aquesta menuda vall recull les aigües dels sots del sud-oest de la Calma, quedant tancada, a l'est per les esbeltes carenes d'en Bosc, que la separen de la contigua Vallfornès, i a l'oest pels darrers contraforts del Pla de la Calma.
És una ruta llarga (20 kms), però sense complicacions. El desnivell acumulat és prou generós (1.000 metres aproximadament), però la pujada es concentra, bàsicament en tot el tram inicial, des de Vallcàrquera fins al cim del Tagamanent. La resta és d'un bon fer extraordinari, per camins careners, a trams boscosos, a trams panoràmics, que permeten gaudir en majúscules d'aquesta tranquil·la i poc transitada zona del Montseny.
La ruta segueix en la seva totalitat l'itinerari 30 (Volta de la clotada de Vallcàrquera) del llibre "Excursions i caminades pel Vallès", d'en Pere Robert, Cossetània Edicions (edició desembre del 2008). Només hi afegim la pujada al Tagamanent, que afegeix uns 2 kms i uns 200 metres de desnivell més, a la ruta descrita en el llibre.
Deixem el cotxe a tocar de la casa de Can Xicola i l'ermita de Sant Pere de Vallcàrquera, a la que malauradament no s'hi pot accedir, ni a l'esplanada que l'envolta.
Prenem la pista que puja fins a la zona de la rectoria, convertida avui en escola de natura. Anem creuant les múltiples cases i masies que conformen el veïnat de Vallcàrquera fins a tocar de Can Gil. Just abans del gran revolt, del Sot de les Escamargues (hi ha un gran castanyer mig moribund), que desemboca en l'entrada, cadenada, de Can Gil, hem de prendre la pista que surt a mà esquerra, que ens seguirà fent pujar cap a la zona de Can Bosc. Just abans d'arribar a l'esplanada en que deixarem la pista, passem per un revolt preciós, que coincideix amb el sot del Guerot, boscós i amb el torrent davallant al nostre costat.
Arribem a l'esplanada, doncs, on veiem Can Bosc enlairat a la nostra dreta, sobre el turó del Molinot. En aquest punt veiem, a mà esquerra, la cruïlla, clarament indicada amb el cartell de Tagamanent (i un banc blanc al costat), en que s'inicia el camí de Bellver (marques grogues), sender preciós que ja no deixarem fins arribar a aquest mas, a tocar del Tagamanent.
Aquest sender ens fa guanyar molt ràpidament alçada, especialment quan creua totes les corbes de nivell, fins a trobar la carena. A partir d'aquí, girem al nord, i el camí esdevé preciós, amb molt bones panoràmiques a banda i banda, i en les quals podrem observar la tornada que ens espera per les carenes d'en Bosc. Ja va despuntant el Tagamanent, mentre nosaltres sempre caminem encarats cap a Bellver. Voregem el turó dels Corbs, i ràpidament, en una darrera pujada assolim la masia de Bellver, convertida ara en restaurant (tancat en aquesta època nadalenca).
Des d'aquí podem seguir, o bé la carretera o bé el GR5, paral·lel a aquesta, que ens duran, ambdós, collet de Sant Martí, punt d'inici de l'ascensió al Tagamanent.
D'aquí només hem de seguir el camí claríssim fins al cim del Tagamanent, presidit per l'església de Santa Maria. Les vistes panoràmiques des d'aquí, sobre el Vallès Oriental, els cingles de Bertí, Osona o els Pirineus nevats són genials. Un ambient especial es respira des d'aquí dalt, una calma i una serenor increïbles embolcallen aquest clàssic cim de l'excursionisme català.
Fetes les fotos pertinents davallem de nou pel mateix camí, fins al collet de Sant Martí, de nou. D'aquí, podem tornar a prendre un dels dos camins, la carretera o el GR5, per tornar al mas de Bellver. En aquest punt, i just en la zona d'aparcament, abandonem la carretera per prendre un senderó, més o menys paral·lel a aquella, i que ens durà fins a l'espectacular mas de l'Agustí.
Aquest mas actualment és un museu etnològic del Parc Natural del Montseny. El mas es conserva espectacularment bé després de la restauració que se'n va fer els anys 90. És una autèntica joia, un exemplar de masia catalana bellíssim. A més, gaudeix també d'unes vistes magnífiques sobre el Tagamanent i Osona. Espectacular.
Amb les imatges del mas de l'Agustí gravades a la retina, tornem a la pista, però ràpidament l'abandonem prenent un sender poc fressat a l'esquerra. És el camí vell de la creu de l'Agustí. Un antic camí de bast que ens porta a un collet, un ampli planell herbat en el llom del serrat del Passarell, i en el que antigament hi havia hagut la creu de l'Agustí. Aquesta creu, avui desapareguda, recordava la mort d'un mosso de la propera masia del Bellit, per un llop.
Aquí virem a la dreta per retornar a la pista. Deixarem enrere la cruïlla que hem de prendre per anar a trobar, uns 200 metres més amunt, i abandonant la pista, a mà dreta, el vèrtex geodèsic del Parany. És un vèrtex curiós, doncs a diferència del que és habitual, no gaudeix pas de cap vista, envoltat d'arbres. Sí que ens servirà, però per intuir les primeres planícies de la Calma.
Retornem a la pista i fem marxa enrere, aquests 200 metres, fins a la cruïlla amb una altra pista herbada, que surt a mà esquerra (mirant cap a l'Agustí), fàcilment reconeixible per una alzina grossa que hi ha al seu costat.
Agafem aquesta pista per endisnar-nos a la zona anomenada al bosquet de l'Agustí. Ben prest la pista es converteix en sender, i unes marques taronges ens l'aniran resseguint. És en aquest punt on ens endinsem de ple a les carenes d'en Bosc.
El camí que recorre de forma integral les carenes d'en Bosc és una autèntica joia. Seguint les marques taronges, el camí va evitant els petits cims, voltant-los per la dreta o per l'esquerra, i esdevé un sender boscós preciós, amb punts panoràmics espectaculars, sobre la zona del Tagamanent, la clotada de Vallcàrquera i el camí fet de pujada, i la vall paral·lela de Vallfornès, amb la carena de cims del Sui i el turó del Samon.
Així doncs, tot xino-xano, passarem per la collada d'en Jordi, voltarem el turó Monner pel seu vessant ponentí, passarem per la collada Fonda i creuarem el Pla dels Pous, fins aparèixer a la collada del Mojó.
En aquest punt prenem la pista de l'esquerra però immediatament trobem una fita, a mà dreta, que ens endinsarà en un senderó que, tot decidit, s'enlaira fins al cim del Mojó. Aquest és un cim que ens passarà pràcticament desaparcebut, ja que ni aparenta ser-ho, ni té cap mena de vista, tot envoltat d'arbres i vegetació.
Baixarem del Mojó, tot carenejant fins al pla de Santa Maria, on al cap de ben poquet, trobarem les marques verdes que ens indicaran la pujada carenera cap al cim de la roca Centella. Tot i els seus mil metres pelats, aquest és un cim preciós, extraordinari i amb unes panoràmiques cap a la zona del Tagamanent i els Pirineus, i cap a les carenes del Sui i Vallfornès, que mereixen una bona dosi de fotografies! Hi ha un vèrtex geodèsic, també.
Fetes les pertinents instantànies per immortalitzar les precioses vistes, tornem a la pista, d'on sortia el sender d'ascens, i virem a mà esquerra per prendre, ara ja sí, el descens definitiu. Haurem d'anar fent camí avall, vigilant de no prendre cap pista que no vulguem agafar, de les diverses que anem creuant., fins arribar a un collet, a la zona del pla de la Batalla (topònim evocador d'històries passades...). En aquesta cruïlla agafem la pista de la dreta i baixem decididament cap a la zona de l'alzina de Can Valls.
Aquesta alzina, inclosa dins el catàleg d'Arbres Monumentals de Catalunya, és espectacular, preciosa, grandiosa. A més, l'acompanyen unes vistes sobre la Garriga i el Vallès Oriental, que fan d'aquest lloc un indret molt especial. Val molt la pena fer una bona aturada en aquest punt, a l'ombra de l'alzina (si no és ple hivern, com en el nostre cas) i deixar-se endur per la quietud i les panoràmiqes que ens envolten.
Deixem l'alzina de Can Valls per, mitjançant grans llaçades de la pista, que superen les antigues feixes de conreu, arribar a tocar del mas de Can Valls. Aquí, la pista fa el darrer gran revolt, i flanquejant en baixada ja ens durà cap a l'ermita de Sant Cristòfol de Monteugues.
L'ermita de Sant Cristòfol de Monteuges és una ermita romànica, de construcció força senzilla, molt popular a la Garriga. La llegenda diu que va ser construïda per Lluís I el Pietós (el fill de Carlemany) quan anava a conquerir Barcelona. El dia de Sant Cristòfol (10 de juliol) s'hi feia un aplec organitzat pels propietaris de la masia Valls. Es beneïen cotxes i cavalls pel rector del Figaró, es deia una missa i després es feia una costellada. Durant la missa es cantaven els Goigs de Sant Cristòfol Gloriós.
Al costat de l'ermita hi ha una bonica esplanada, apta per a fer-hi un bon descans, si es vol.
A partir d'aquí ja trobem les marques del PR C-33, que ja no abandonarem fins al final. Arribarem al collet on trobem la creu de Can Plans. A tocar d'aquesta prenem el camí que baixa en diagonal, direcció nord-oest, que primer és una pista malgirbada i maloberta, i després un bonic sender boscós.
Arribem a una pista que ja no abandonarem. Creuem a gual la riera de Vallcàrquera i sortirem una mica més avall de l'escola de natura, en el camí que ja hem fet a l'inici de la ruta, i que ja ens conduirà, de nou, fins al punt de sortida, a Sant Pere de Vallcàrquera.
És una ruta llarga (20 kms), però sense complicacions. El desnivell acumulat és prou generós (1.000 metres aproximadament), però la pujada es concentra, bàsicament en tot el tram inicial, des de Vallcàrquera fins al cim del Tagamanent. La resta és d'un bon fer extraordinari, per camins careners, a trams boscosos, a trams panoràmics, que permeten gaudir en majúscules d'aquesta tranquil·la i poc transitada zona del Montseny.
La ruta segueix en la seva totalitat l'itinerari 30 (Volta de la clotada de Vallcàrquera) del llibre "Excursions i caminades pel Vallès", d'en Pere Robert, Cossetània Edicions (edició desembre del 2008). Només hi afegim la pujada al Tagamanent, que afegeix uns 2 kms i uns 200 metres de desnivell més, a la ruta descrita en el llibre.
Deixem el cotxe a tocar de la casa de Can Xicola i l'ermita de Sant Pere de Vallcàrquera, a la que malauradament no s'hi pot accedir, ni a l'esplanada que l'envolta.
Prenem la pista que puja fins a la zona de la rectoria, convertida avui en escola de natura. Anem creuant les múltiples cases i masies que conformen el veïnat de Vallcàrquera fins a tocar de Can Gil. Just abans del gran revolt, del Sot de les Escamargues (hi ha un gran castanyer mig moribund), que desemboca en l'entrada, cadenada, de Can Gil, hem de prendre la pista que surt a mà esquerra, que ens seguirà fent pujar cap a la zona de Can Bosc. Just abans d'arribar a l'esplanada en que deixarem la pista, passem per un revolt preciós, que coincideix amb el sot del Guerot, boscós i amb el torrent davallant al nostre costat.
Arribem a l'esplanada, doncs, on veiem Can Bosc enlairat a la nostra dreta, sobre el turó del Molinot. En aquest punt veiem, a mà esquerra, la cruïlla, clarament indicada amb el cartell de Tagamanent (i un banc blanc al costat), en que s'inicia el camí de Bellver (marques grogues), sender preciós que ja no deixarem fins arribar a aquest mas, a tocar del Tagamanent.
Aquest sender ens fa guanyar molt ràpidament alçada, especialment quan creua totes les corbes de nivell, fins a trobar la carena. A partir d'aquí, girem al nord, i el camí esdevé preciós, amb molt bones panoràmiques a banda i banda, i en les quals podrem observar la tornada que ens espera per les carenes d'en Bosc. Ja va despuntant el Tagamanent, mentre nosaltres sempre caminem encarats cap a Bellver. Voregem el turó dels Corbs, i ràpidament, en una darrera pujada assolim la masia de Bellver, convertida ara en restaurant (tancat en aquesta època nadalenca).
Des d'aquí podem seguir, o bé la carretera o bé el GR5, paral·lel a aquesta, que ens duran, ambdós, collet de Sant Martí, punt d'inici de l'ascensió al Tagamanent.
D'aquí només hem de seguir el camí claríssim fins al cim del Tagamanent, presidit per l'església de Santa Maria. Les vistes panoràmiques des d'aquí, sobre el Vallès Oriental, els cingles de Bertí, Osona o els Pirineus nevats són genials. Un ambient especial es respira des d'aquí dalt, una calma i una serenor increïbles embolcallen aquest clàssic cim de l'excursionisme català.
Fetes les fotos pertinents davallem de nou pel mateix camí, fins al collet de Sant Martí, de nou. D'aquí, podem tornar a prendre un dels dos camins, la carretera o el GR5, per tornar al mas de Bellver. En aquest punt, i just en la zona d'aparcament, abandonem la carretera per prendre un senderó, més o menys paral·lel a aquella, i que ens durà fins a l'espectacular mas de l'Agustí.
Aquest mas actualment és un museu etnològic del Parc Natural del Montseny. El mas es conserva espectacularment bé després de la restauració que se'n va fer els anys 90. És una autèntica joia, un exemplar de masia catalana bellíssim. A més, gaudeix també d'unes vistes magnífiques sobre el Tagamanent i Osona. Espectacular.
Amb les imatges del mas de l'Agustí gravades a la retina, tornem a la pista, però ràpidament l'abandonem prenent un sender poc fressat a l'esquerra. És el camí vell de la creu de l'Agustí. Un antic camí de bast que ens porta a un collet, un ampli planell herbat en el llom del serrat del Passarell, i en el que antigament hi havia hagut la creu de l'Agustí. Aquesta creu, avui desapareguda, recordava la mort d'un mosso de la propera masia del Bellit, per un llop.
Aquí virem a la dreta per retornar a la pista. Deixarem enrere la cruïlla que hem de prendre per anar a trobar, uns 200 metres més amunt, i abandonant la pista, a mà dreta, el vèrtex geodèsic del Parany. És un vèrtex curiós, doncs a diferència del que és habitual, no gaudeix pas de cap vista, envoltat d'arbres. Sí que ens servirà, però per intuir les primeres planícies de la Calma.
Retornem a la pista i fem marxa enrere, aquests 200 metres, fins a la cruïlla amb una altra pista herbada, que surt a mà esquerra (mirant cap a l'Agustí), fàcilment reconeixible per una alzina grossa que hi ha al seu costat.
Agafem aquesta pista per endisnar-nos a la zona anomenada al bosquet de l'Agustí. Ben prest la pista es converteix en sender, i unes marques taronges ens l'aniran resseguint. És en aquest punt on ens endinsem de ple a les carenes d'en Bosc.
El camí que recorre de forma integral les carenes d'en Bosc és una autèntica joia. Seguint les marques taronges, el camí va evitant els petits cims, voltant-los per la dreta o per l'esquerra, i esdevé un sender boscós preciós, amb punts panoràmics espectaculars, sobre la zona del Tagamanent, la clotada de Vallcàrquera i el camí fet de pujada, i la vall paral·lela de Vallfornès, amb la carena de cims del Sui i el turó del Samon.
Així doncs, tot xino-xano, passarem per la collada d'en Jordi, voltarem el turó Monner pel seu vessant ponentí, passarem per la collada Fonda i creuarem el Pla dels Pous, fins aparèixer a la collada del Mojó.
En aquest punt prenem la pista de l'esquerra però immediatament trobem una fita, a mà dreta, que ens endinsarà en un senderó que, tot decidit, s'enlaira fins al cim del Mojó. Aquest és un cim que ens passarà pràcticament desaparcebut, ja que ni aparenta ser-ho, ni té cap mena de vista, tot envoltat d'arbres i vegetació.
Baixarem del Mojó, tot carenejant fins al pla de Santa Maria, on al cap de ben poquet, trobarem les marques verdes que ens indicaran la pujada carenera cap al cim de la roca Centella. Tot i els seus mil metres pelats, aquest és un cim preciós, extraordinari i amb unes panoràmiques cap a la zona del Tagamanent i els Pirineus, i cap a les carenes del Sui i Vallfornès, que mereixen una bona dosi de fotografies! Hi ha un vèrtex geodèsic, també.
Fetes les pertinents instantànies per immortalitzar les precioses vistes, tornem a la pista, d'on sortia el sender d'ascens, i virem a mà esquerra per prendre, ara ja sí, el descens definitiu. Haurem d'anar fent camí avall, vigilant de no prendre cap pista que no vulguem agafar, de les diverses que anem creuant., fins arribar a un collet, a la zona del pla de la Batalla (topònim evocador d'històries passades...). En aquesta cruïlla agafem la pista de la dreta i baixem decididament cap a la zona de l'alzina de Can Valls.
Aquesta alzina, inclosa dins el catàleg d'Arbres Monumentals de Catalunya, és espectacular, preciosa, grandiosa. A més, l'acompanyen unes vistes sobre la Garriga i el Vallès Oriental, que fan d'aquest lloc un indret molt especial. Val molt la pena fer una bona aturada en aquest punt, a l'ombra de l'alzina (si no és ple hivern, com en el nostre cas) i deixar-se endur per la quietud i les panoràmiqes que ens envolten.
Deixem l'alzina de Can Valls per, mitjançant grans llaçades de la pista, que superen les antigues feixes de conreu, arribar a tocar del mas de Can Valls. Aquí, la pista fa el darrer gran revolt, i flanquejant en baixada ja ens durà cap a l'ermita de Sant Cristòfol de Monteugues.
L'ermita de Sant Cristòfol de Monteuges és una ermita romànica, de construcció força senzilla, molt popular a la Garriga. La llegenda diu que va ser construïda per Lluís I el Pietós (el fill de Carlemany) quan anava a conquerir Barcelona. El dia de Sant Cristòfol (10 de juliol) s'hi feia un aplec organitzat pels propietaris de la masia Valls. Es beneïen cotxes i cavalls pel rector del Figaró, es deia una missa i després es feia una costellada. Durant la missa es cantaven els Goigs de Sant Cristòfol Gloriós.
Al costat de l'ermita hi ha una bonica esplanada, apta per a fer-hi un bon descans, si es vol.
A partir d'aquí ja trobem les marques del PR C-33, que ja no abandonarem fins al final. Arribarem al collet on trobem la creu de Can Plans. A tocar d'aquesta prenem el camí que baixa en diagonal, direcció nord-oest, que primer és una pista malgirbada i maloberta, i després un bonic sender boscós.
Arribem a una pista que ja no abandonarem. Creuem a gual la riera de Vallcàrquera i sortirem una mica més avall de l'escola de natura, en el camí que ja hem fet a l'inici de la ruta, i que ja ens conduirà, de nou, fins al punt de sortida, a Sant Pere de Vallcàrquera.
Waypoints
Tree
Panorama
Intersection
3,688 ft
BOSQUET DE L'AGUSTÍ (CRUÏLLA ALZINA GROSSA)
Intersection
1,789 ft
CAN GIL
Mountain pass
3,179 ft
COLLADA FONDA
Summit
3,294 ft
EL MOJÓ
Waypoint
3,761 ft
EL PARANY
Intersection
3,574 ft
LA CREU DE L'AGUSTÍ
Waypoint
1,529 ft
LA RECTORIA (ESCOLA DE NATURA)
Intersection
2,891 ft
PLA DE LA BATALLA
Waypoint
3,189 ft
PLA DE SANTA MARIA
Waypoint
3,179 ft
PLA DELS POUS
Religious site
1,348 ft
SANT PERE DE VALLCÀRQUERA
Intersection
3,081 ft
SENDER AL MOJÓ
Summit
3,602 ft
TURÓ MONNER (CARENES D'EN BOSC)
Comments (42)
You can add a comment or review this trail
Unas vistas espectaculares. Buenas cuestas y buen tramo de bosque frondoso en Turó dels Corbs.
Gracias!
:)
PABLO SINCLAIR: Gràcies a tu company per deixar la teva impressió de la ruta. M'encanta que gaudíssiu de les vistes i els bons senders que recorre!
Salut!
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
EXCURSION CON UNAS PANORAMICAS HERMOSISIMAS
PAPELU54: Moltíssimes gràcies per la valoració! Fantàstic que l'hagueu gaudida!
Gracias a ti, por colgar las rutas y podamos disfrutarlas
.
PEPELU54 i PABLO SINCLAIR: ;)
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Hoy hemos hecho esta ruta de nuevo, pero esta vez corriendo. El tramo de Collada D'en Jordi y Turó Monner son fantásticos para hacer corriendo. Bastante dura la subida de Turó dels Corbs.
60% corriendo - 40% andando (más o menos)
¡Muchas gracias por la info!
:)
PABLO SINCLAIR: Ets lo puto crack! ;) Ja et dic que jo faria 1% corrent i 99% caminant! Enhorabona, ja que com dius la pujada ha de ser ben dureta! Fiera!
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Porquet, una ruta preciosa, agraïda i realment en un entorn espectacular. La baixada de cara al mar és la cirereta. Moltes gràcies per aquesta i d'altres rutes teves que hem seguit.
BARTRON: Uauuu! No saps com de feliç em feu cada cop que em dieu que seguiu les meves rutes, i no només una, si no unes quantes, i que a més, i sobretot, us ho passeu tant bé. Realment, les vistes són precioses, i des de l'alzina de Can Valls, assegut sota la seva ombra... bua! Espectacular! Gràcies pel teu comentari, per la teva fantàstica valoració i, sobretot, per gaudir i estimar la muntanya!
Hola purquet: jo també l'he feta ahir seguint el Llibre de Pere Robert i el teu track. M'agraden les teves grasses explicacions.
RAMON DE PERELLOS: Amb aquesta combinació de llibre + track anaves preparadíssim! Les explicacions són grasses perquè camino amb els meus peuets de ministre! ;)
Celebro que l'hagis feta, que t'ho hagis passat bé, que hagis passat per aquí a fer-m'ho saber i que t'agradi el que explico!
Salut!
Molt bona ruta "porquet", la hem fet avui y ens a agradat moltissim, molt facil de seguir,sense cap complicació y gaudint de unes panorámiques molt boniques,gran "porquet" una salutació!
salut y bones cames!
IUDOBIKERS: Bravo! Així m'agrada! Fer rutes amb optimisme! I si després passeu per aquí a encomanar-me'l, millor que millor! Enhorabona i celebro moltíssim que us ho hagueu passat tan bé! La ruta és d'aquelles que s'ho valen!
Hola bones , com ho veus de fer el senderon de les carenes den Bosc pujant amb bici ? Gracies
LUKIWIKI: Jo de BTT no hi entenc massa, així que et deixo un enllaç d'uns que descriuen el descens pel sender de les carenes d'en Bosc. A més és una ressenya molt recent. Parlen de passos molt tècnics, i que en alguns trams han de posar peu a terra. Així i tot, sembla que el van gaudir moltíssim! Clar que ells el van fer de baixada i tu comentes de fer-lo de pujada. Potser els ho pots preguntar directament a ells i et podran comentar amb més coneixement de causa.
http://airedemuntanyes.blogspot.com.es/2014/05/cami-de-les-carenes-den-bosc-en-btt.html
En tot cas, bona ruta si us hi aventureu!
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Una pasada de ruta tant per els camins com per les vistes que hi han, els corriols tant de pujada com de baixada per gaudirlos d´allo mes
ROSSEGADOR: Moltíssimes gràcies per passar per aquí a deixar-hi la teva. I si a més us ho heu passat bé fent la ruta, doncs jo més feliç que un tornavís!
Salut!
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
¡Muy recomendable!
LCASTANEDA: Moltes gràcies company!
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Ruta fàcil de seguir i amb bones vistes. Jo la vaig fer amb tren, surtint del Figaró i acabant a la Garriga....així que la vaig seguir en un 80%. Gràcies per compartir...
JOSEP.GPS: Moltes gràcies a tu per passar per aquí a dir-hi la teva. Celebro que la ruta t'agradés i la gaudissis!
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
He fet aquesta ruta el 31 de maig. El track de molt ben seguir, sense cap dificultat, i el paisatge fenomenal i molt ombriu per la xona boscosa.. A la tardor repetirem, per veure el canvi de paisatge. Gràcies.
RAMON CELMA: Me n'alegro moltíssim que hagis gaudit de la ruta i de la bona valoració que li poses. I a més, amb ganes de repetir! Jo la vaig fer a ple hivern. Segur que ara té mil-i-un contrastos més! Moltes gràcies!
Salut i muntanya!
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Ruta molt maca, gràcies per la informació .
CARMIKA: Moltíssimes gràcies a tu per passar per aquí i valorar la ruta! Celebro que t'hagi agradat!
Salut i muntanyes!
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Hem fet aquesta ruta però en el sentit invers (anti-horari), amb l'única diferència que per baixar del Tagamanent fins a Vallcàrquera hem passat per Can Coll
GMONTLLO: Moltes gràcies per la valoració i la teva opinió de la ruta! El camí de Can Coll, la veritat és que no el conec. Què tal és? És un sender? Si no coneixes el camí de Bellver te'l recomano de veritat. És un sender preciós, en la seva totalitat fins a Can Bosc que el gadiràs de segur! Gràcies de nou company!
Doncs ho tindré en compte per si hi torno algun dia! Gràcies!
Vem agafar el camí de Can Coll per fer una mica de drecera.
El primer tram, fins a Can Coll, és un sender ben marcat que creua la carretera de pujada al Tagamanent. A partir de Can Coll és un camí ample, que en alguns trams fa força pendent.
GMONTLLO: Perfecte, moltes gràcies! El tindré en compte per futures excursions per la zona.
Hola Porquet
hem fet la ruta aquest dissabte passat 29-04-2017 i l'hem gaudit moltíssim. La pujada a Bellver preciosa i la resta també.
gràcies per compartir.
MARTAPIÑ: Hola Marta. Fantàstic que hagueu gaudit d'aquesta ruta. Realment tota la ruta la trobo fantàstica, amb tots els corriols que es fan, tant de baixada com de pujada. Me n'alegro que us ho hagueu passat tan bé!
Gràcies a tu per passar per aquí a dir-hi la teva!
Salut i muntanyes!
Hola Porquet!! La vam fer el passat 4 de juliol i genial! Espectaculars vistes i paisatges diversos que ens han fet disfrutar molt. I com sempre ens han anat genial les teves explicacions!
JAUME MARÍ: Ja he destapat l'ampolla de cava! Celebro que us hagi agradat i l'hagueu gaudida. La veritat és que és un recorregut que ja he fet en més d'una ocasió perquè m'encanta. Enhorabona!
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Fantàstica ruta per la vessant del Figaró cap al Bellver i Tagamanent. Boscos d'alzines i roures, carenes, paissatges i excepte al Bellver i Tagamanent, sol·litud total. El track no té pèrdua. No té cap mena de dificultat més enllà de la distància i el desnivell acumulat.
XTARAFA: Moltíssimes gràcies per la teva valoració de la ruta i pels teus comentaris al respecte. Me n'alegro que l'hagis gaudida. És una ruta que li tinc una estima especial. Com bé dius té grans vistes, sol·litud, paisatges variats, corriols fantàstics, etc. Enhorabona!
Només llegint com la descrius venen ganes d'anar-hi!! 😍
ESTOFAT DE VEDELLA: Doncs vinga! A trescar-la!
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Ahir dijous vaig seguir el teu magnífic trac amb petites variacions(sense pujar al Tagamanent,ni a la Alzina de can Valls…
La ruta la vaig fer tot seguint un trac del “porquet de Sant Antoni”…
Però sense passar per l’alzina de can Valls ni per Sant Cristòfol….
Quan portava uns 500/600 metres q havia abandonat el trac,va i em trobo dues noies que em surten de un viarany,més perdudes q un pop en un garatge,que em demanen si van bé x pujar al turó del Tagamanent 🤪🤪🤪….
No portàven mapa,ni brúixola,ni cap trac al mòbil…
Havien sortit de BCN ,en tren(molt ecoresponsables,elles)per anar fins al Figaró …a pujar al Tagamanent…
Arribades al figaró algú els hi va mig indicar i …
Total q van estar de sort q jo vaig decidir fer la marrada i variar el recorregut del trac,sinó encara ara donarien voltes…
Aaaah no portàven ni frontal ni una trista manta tèrmica
Només s’em queixàven de lo poc o nul marcatge de la zona 🤣🤣
massaguer Et diria que anar amb tren fins el Figaró per a fer l'excursió em sembla una fantàstica idea. És una cosa que s'hauria de promocionar i fer més (especialment si tinguéssim una xarxa de trens digne).
Ara bé, per la resta, penso que no cal afegir massa cosa més a les teves paraules. Queda clar que no serien un exemple de bona gestió d'una sortida a la muntanya.
Gràcies pel teu comentari i per la valoració de la ruta! I sobretot per gaudir-la!
Jo visc a La Garriga des de fa uns 23 anys i t’asseguro q tots els q patim la R 3,n’estem fins al capdemunt de la puta RENFE,la catenaria i la via única…