Carlit i llacs de les Bouillouses

El Carlit és la muntanya més alta de tota la Cerdanya (i de la Catalunya del Nord, 2.921 mts), és a dir, del Pirineu Oriental. El pic està situat en un massís més o menys aïllat que, per la vessant occidental forma part de la conca del riu d'Aravó, afluent del riu Segre (Espanya), i per la vessant oriental forma part del circ glacial on s'origina el riu Tet (França).
La ruta que hem fet avui es l’habitual per ascendir-hi, que s'inicia a l'estany de les Boulloses i es fa un recorregut per tots els llacs que envolten el Parc Natural del mateix nou que el llac.
L’accés es fa per mitja del bus oficial, que s’agafa des de l’aparcament habilitat, a uns 2 Kms de Mont-Luis, obligatori per endinsar-te pel Parc (en surt un cada ¼ d’hora, per pujar i baixar) i puja fins a d’alt a la presa del llac (2.000 mts).
Hem iniciat la ruta creuant la presa del llac de les Bouillouses i durant uns 5 quilòmetres hem anat creuant una sèrie de petits turons i vorejant diversos estanys de petites dimensions fins a arribar als peus del massís per la seva cara est.
Un cop s’arriba als peus del pic s’inicia l’ascensió amb una forta pujada d'uns 500 metres de desnivell fins a d’alt el cim. Després de passar diverses vegades els rierols del desglaç i alguna glacera, s’arriba a una petita grimpada que s’ha d’anar amb atenció per evitar riscos, abans d’assolir el cim.
Un cop al d’alt gaudim de les magnifiques vistes i fem un tom per la cresta, anant a l’altra punta on es divisa l’estany de Lanós. amb els petits llacs del costat semi-glaçats i unes vistes del Pirineu espectaculars. Per sort, hem pogut gaudir d’un dia fantàstic, sense ni un núvol, i amb aquestes condicions les vistes son molt boniques per totes direccions.
Després de fer les fotos de rigor i la gresca amb els altres companys del cim, iniciem el descens amb tota la prudència del mon per tal de no caure en les fortes pendents del camí.
La tornada la fem per la ruta dels llacs fins al punt d’inici i final de la ruta d’avui.
Els paratges son molt bonics, amb una combinació de colors esplèndid. El blanc de la neu, el verd de la gespa, el gris de la pedra, els marrons i rosos dels cavalls, i per descomptat el blau de l’aigua i el cel, tot això amb l’acompanyament de les flors de tots colors.
En definitiva una ruta molt recomanable i, des de el meu punt de vista, una de les millors i boniques rutes possibles en el Pirineu Oriental.