CARME-CAN BOU (ORPÍ)-SANTA CÀNDIA-ESTRETS DE CAL VIDIELLA-COVA DE LA CENSADA-SANTA MARIA DE MIRALLES-CASTELL D'ORPÍ-CARME

Entretinguda ruta que combina senzills trams de pista i asfalt amb trams més aventurers, com algun corriol una mica exposat i algun corriol poc fresat on trobarem bastant vegetació.
Sortim del centre de la població de Carme, a tocar de l'ajuntament del municipi, dirigint-nos a la seva església de Sant Martí, que deixarem a la nostra dreta i seguint en direcció a la pasarel·la que passa per sobre de la Riera de Carmen, a tocar del camp de futbol. Seguint primera per l'avinguda de Catalunya i després pel carrer de les Escodines, deixarem l'asfalt per agafar un corriol a l'esquerra que baixa a una zona ombrívola i on trobem un indicador que ens indica "Orpí". De fet, tot just agafar el corriol, ja entrarem al terme municipal d'Orpí, seguint el bonic corriol emboscat que ens acabarà portant a un camp i a l'entrada de Can Bou, poble que es considera la capital del municipi i on trobem la casa de la vila. Sortirem a la carretera BV-2141 que a l'alçada de la paperera Paper 3 S.L., es converteix en la BV-2131 que seguirem fins que a l'alçada d'un plafó informatiu de la Riera de Carme, seguirem el camí a l'esquerra que recorre la mateixa i que la va remuntant pel seu marge esquerra. Estem a un bonic tram de bosc on trobarem pollancres, freixes, roures i altres arbres com el singular Om dels 5 ulls que passarem poc més endavant de passar al costat d'altra plafó informatiu dedicat a l'aqüífer Carme-Capellades. Estem a tocar del rec de Santa Càndia, com podem comprovar per les restes que trobem de l'estructura de la canalitzación, d'una caseta d'aigua, o d'una mena de resclosa, entre altres elements fins que arribarem a Santa Càndia, bonic nucli poblacional d'Orpí on destaca l'edifici gòtic de l'església dedicada a Santa Càndia i una font que deixarem a l'esquerra un cop feta la volta al petit nucli, que més avançada la ruta, podrem veure des d'una magnífica panoràmica, des del castell d'Orpí i l'església de Sant Miquel, que podem veure amunt a l'altra banda del poble i de la Riera de Carme. Tornem a baixar a la riera passant per l'antic edifici de les Aigües de Santa Càndia i poc més endavant comencem a trobar, on comença un tram amb baranes de fusta, el conegut com Camí dels Estrets, els primers dels molts gorgs que trobarem. Amb la riera sempre a la nostra esquerra anirem remuntant la mateixa per un corriol on anirem passant per diferents salts, engorjats i tolls, destacant el Gorg del Diable, el més espectacular i gran de tots. El corriol, té algun tram exposat on cal parar atenció perque és estret i la caiguda és important. En algun tram trobem algun cable d'ajuda, tot i que no semblen gaire fiables. Estem a la zona dels Estrets de Can Vidiella, zona on la riera s'estreny al màxim abans d'acabar sortint a un camí que seguint-lo, ens portarà a una pista, on acaba el camí dels engorjats. Al nostre pas, la riera no portava aigua, però sens dubte en època de plugues o quan l'aqüífer de Carme-Capellades està al seu màxim, el recorregut deu ser encara més espectacular si cap. Seguim la pista que ens portarà al mas de Can Llenç, i una mica més endavant arribarem a la cruïlla coincidint amb l'asfalt, on farem un anada-tornada per visitar l'espectacular Cova de la Censada. A l'alçada del mas de la Censada Nova, haurem d'agafar un corriol que surt a l'esquerra i que en lleugera pujada ens portarà a l'entrada de la cova. L’entrada de la cavitat es va produir a la dècada dels anys 20 del segle XX durant els treballs d’extracció de pedra per a la construcció de la carretera. És un cas singular on el procés de descalcificació produït per les infiltracions va provocar una pèrdua de volum suficient per desencadenar el procés d’ensorrament, tractant-se d'una cavitat on gairebé no trobem espeleotemes però que té un recorregut considerable, uns 270 metres. A la cruïlla on hem fet l'anada-tornada, on entrem al terme municipal de Santa Maria de Miralles, seguim l'asfalt camí de les vinyes d'aquesta població, passant pel mas de Ca la Ramona i dirigint-nos després cap a la carretera C-37 que uneix Igualada amb Valls i que seguirem amb molt de compte durant un curt tram a l'esquerra fins arribar a l'edifici de l'ajuntament de Santa Maria de Miralles, municipi encara més disseminat que Orpí si cap. Anem a l'esquerra camí del nucli més antic de la població on trobem el nucli de Sant Romà, on fem un curt anada-tornada per veure la seva església. Deixant enrera el nucli passant per l'impressionant i pel que sembla abandonat mas de Can Sant Romà, seguirem per l'asfalt fent altra durt anada-tornada a l'esquerra per fer la pausa del dia al bonic indret de la Font de Sant Romà, que al nostre pas no rajava. Seguim la pista asfaltada que ens portarà a la cruïlla que hem passat anteriorment abans d'arribar a la C-37. Ara seguim la pista asfaltada a la dreta que va pujant fins que la deixarem a l'esquerra per seguir ara un tram conegut com el Camí del Pla de Fonts que ens porta al mas de Can Genet. Poc més endavant sortirem a altra pista davant un extens camp de vinyes, que prendrem a l'esquerra. Passarem per uns hivernacles abandonats que deixarem a l'esquerra i seguirem la pista sentint el bordar dels gossos del mas de Fontfregona, que queda ocult al bosc. La pista puja progressivament fins que arribats a una cabana de pedra seca a la nostra esquerra, uns metres més endavants arribem a la cruïlla de pistes al Coll d'Orpí, on conflueixen els termes municipals de Santa Maria de Miralles i Orpí, a l'Anoia, i La Llacuna, a l'Alt Penedès. Ara, la pista que seguim a l'esquerra comença a davallar progressivament fins arribar al mas de Can Riba primer, i a tocar, el restaurat i bonic mirador del Castell d'Orpí i la seva església de Sant Miquel. Des d'allà, temim magnífiques vistes del poble de Santa Càndia que hem visitat anteriorment, a l'altra part de la vall, i si mirem a llevant, tal i com ens explica el panell informatiu a peu de carretera, podrem veure la Tossa de Montbui, la Mare de Déu de Collbàs, Montserrat o el Castell de Claramunt. Baixant unes escales a l'esquerra de l'església, baixem a un corriol que s'endinsa al bosc i que baixa després fort perdent alçada ràpidament en direcció al fons de la vall i la riera de Carme. El corriol acaba sortint a una pista que seguirem a la dreta i que torna a pujar fins arribar a enllaçar amb altra pista que agafarem a l'esquerra. Passem per un camp d'oliveres i al poc sortim a una pista a l'alçada del mas de Can Balcells, on prenem el camí que deixa el mas a l'esquerra i que seguirem fins poc després de passar una cadena i una casa que veiem una mica més endavant. Si ens fixem a l'esquerra, fora de la pista veurem unes fites que baixen entre marges per evitar passar per la propietat privada de la casa. Acabarem sortint a una pista i poc després a la carretera BV-2132 que és la que porta al castell d'Orpí. Seguim la carretera fins que poc abans del nucli de Can Bou, que veiem amunt a l'esquerra, veurem un panell informatiu on comença l'Itinerari del Rec, que agafarem a l'esquerra. Aquest camí, segueix la riera de Carme deixant-la a l'esquerra. A l'esquerra deixarem primer un pont que travessa cap a Aigües Artés, i on aflora el Rec de Carme. La ruta continua pujant cap al Collet Roig, però al nostre cas vam decidir seguir per un tram més aventurer, que consisteix en seguin el rec propiament dit continuant en un tram per sobre de la canonada que el cobreix i que tot i que és evident e intuitiu, està força tapat per la vegetació i requereix paciència i esperit aventurer. Superat aquest tram una mica més complicat, el corriol s'obre deixant el rec a l'esquerra i començant un bonic i cómode tram que seguirem ja sense dificultats fins arribar a Carme i sortir al Carrer del Progrés, on només ens quedaran uns pocs metres per tornar a la Casa de la Vila de Carme, on hem començat aquesta complerta ruta.

IBP INDEX 87 HKG (IBP index es un sistema de valoración automático que puntúa la dificultad de una ruta de manera ecuánime y objetiva).