Cartoixa d'Escaladei-Bassis del Boter

Matinal circular pel Priorat, a la Serra del Montsant. Un bloc de conglomerats, abrupte i aparentment inaccessible, la major part dels accessos són per graus. Sembla que el nom prové de la tradició eremítica, ja que els ermitans havien ocupat les abundants coves i després van construir ermites, actualment hi ha unes nou ermites.
Anem al nucli agregat al terme municipal de la Morera del Montsant, Escaladei. Situat al abric del cingle de la Serra Major, al fons d’una vall, la Vall d’Oliver En aquest indret hi ha la Cartoixa de santa Maria d’Escaladei, la primera cartoixa de la península, la seva influència va compondre el territori històric del Priorat. Ubicada en un lloc singular, un espai de pau i tranquil.litat, ideal per al recolliment i el silenci que exigia la regla de l’ordre de la Cartoixa. Abandonat durant la desamortització amb la seva subseqüent ruïna. Actualment declarada monument històric de la Generalitat de Catalunya i en procés de restauració.
Iniciem la caminada seguint el camí que va direcció nord resseguint el mur que encercla la cartoixa, pugem a la Pietat, una casa que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, actualment abandonada i en mal estat de conservació. Als baixos de la casa hi ha una arcada amb volta de canó de maons, on hi ha una font amb tosca coberta de molsa. Al voltant de la casa hi ha diversos arbres centenaris, amb el seu plafó informatiu. Pugem cap al camí dels Cartoixans i trobem un forn de calç mig derruït, el forn del Rosalí.
Seguim pujant per un sender cap al Coll de l’Hort i cap Lo Cingle, arribem als peus de les imponents parets de conglomerat de la cinglera del Montsant. Arribem a la Cova Roja, una gran una gran bauma amb les parets de color vermellós. Voregem les parets cap a ponent i ascendim fent alguna grimpada, arribem a una lleixa que ens porta fins una gran esquerda a la paret de roca que ens permet ascendir, és el Grau de l’Escletxa, al sortir tenim que pujar per una canal equipada amb cadenes. Un cop dalt de la Serra, a la Punta del Boter, iniciem un descens cap al Bassis del Boter.
El camí està brut, la vegetació és de matolls, sobre tot garric i algun pi. Això és el que ens solem trobar quan anem per camins poc transitats, normalment estan descuidats i envaïts per la vegetació. No es pot tenir tot, si aspirem a la placidesa de fruir de la natura amb poca concurrència, ens trobem amb senders poc cuidats, camins poc marcats i molta vegetació.
Trobem una bauma amb una paret de pedra seca coberta per la vegetació, heura arços, garric...es la cova de la Martorella. Arribem al bassis del boter, esta sec. Ens dirigim al Racó de l’Extrem, on hi ha el mas del mateix nom, diuen que és el mas a més altitud del Montsant. Baixem cap a la cova dels Lladres, el camí un altra vegada és una mica salvatge, perdedor i brut de vegetació, costa una mica de trobar, algun tram va pel mig del barranc. La baixada el grau de l’Enderrocada també és abrupte. prop del mas dels Forçans trobem un camí, que més endavant deixem seguint les senyals del GR 171. Al arribar a un desviament deixem el GR i anem pel camí de l’esquerra que va cap al Mas Nou del Barranc de l'Àliga, abans d’arribar al mas ens tornem a desviar a l’esquerra per un sender, el Pas de l’Ase, un altre tram de sender salvatge i perdedor. Finalment arribem al camí del Tancat que ens porta de nou a la Cartoixa.
Hem tingut un bon dia, gaudint d’aquest singular paratge natural privilegiat i del patrimoni arquitectònic històric i cultural.