Casa Nova Obac Pou glaç Estepar Cova Solitari Roca Salvatge Font i Cau Solitari Font de la Portella Turó Roig

Activitat realitzada amb el grup Extrem del CMMollet
Caminada matinal pels camins i corriols del mític bandoler en Capablanca. Un personatge que ens traslladarà al segle XVI, uns anys de violència per aquestes contrades. On els desplaçaments dels habitants de la zona entre l'Obac i Sant Llorenç del Munt suposaven la possibilitat de patir un robatori o perdre la vida en el trajecte.
Testimonis de la importància d'aquesta ruta són les estructures que es mantenen dempeus de les masies de la Calsina i de la Casa Vella de l'Obac.
També podrem visitar alguns dels molts amagatalls d'aquests personatges com són la Cova i el Cau del Solitari, així com algunes de les fonts on calmaven la set: la Font del Solitari i la Font de la Portella.
Tot el recorregut és força fressats, fàcil de seguir i amb pocs dubtes d'orientació, ja que tot el temps tenim una bona visió de l'entorn.
La ruta s'inicia a l'aparcament que hi ha a la Collada de l'Obac, quilòmetre 10 de la Carretera B-122 que va de Terrassa a Rellinars.
Comencem pel camí carreter de Rellinars a Matadepera. A la primera bifurcació agafem el Camí del Serrat dels Ginebres a l'Obac fins a la Casa Vella de l'Obac. Poc abans de passar per sota de la línia elèctrica, l'abandonem i, per un corriol a mà dreta, ens enfilem en moderat pendent al Turó de la Mamella, pujant pels Alts de la Pepa fins a la torre de vigilància del Turó de la Mamella. Des d'aquest indret gaudim d'unes esplèndides vistes: Serra de l'Obac, el Vallès, Bages, sot de la Calsina, Paller de Tot l'Any, la Roca Salvatge, Castellsapera i el Turó de la Carlina.
Continuem pel Camí de l'Estepar, trobem el pou de glaç de l'Estepar; comencem a perdre alçada, separant-nos del sender que puja al Turó de la Carlina i arribem al Collet Estret on agafem el Camí Ral.

A la cruïlla de camins tenim a la nostra esquerra la Canal del Llop, a la nostra dreta observem dos corriols: el que puja al Turó de la Carlina i el que puja del Camí Ral. Nosaltres reprenem la marxa seguint el mateix sentit que portàvem, a pocs metres i a mà esquerra surt el corriol que a través d'una graonada s'enfila a dalt del turonet on el sender ens portarà a l'encreuament amb el Camí Ral que puja des de la Barata i que reconeixerem per les marques del GR5.
Seguim pel Camí Ral fins a trobar-nos a la nostra esquerra la fita que ens assenyala l'entrada de l'estret corriol que baixa en direcció al Torrent de la Saiola. Abandonem la torrentera i arribem al collet que hi ha entre la canal del Forn Gran i la de Mura. A l'esquerra, surt el corriol que s'enfila a la carena de la Roca Salvatge. Carenegem per camí fàcil, amb algun tram aeri. Per superar el darrer obstacle fins al cim, ens podem ajudar d'una corda que hi ha instal·lada.
Retornem al collet i remuntem a mà esquerra pel sender que ens pujara de nou al Camí Ral, abans d'arribar-hi tenim la Cova del Solitari a la nostra dreta.
Arribats al Camí Ral tornem a davallar entre la Roca Salvatge i el Paller de Tot l'Any.
Arribats al torrent i quan el pendent se suavitza trobarem a la nostra dreta el corriol que ens duu al Cau i la Font del Solitari.
Uns metres més enllà trobem el Mas de la Calsina, on podrem observar la seva grandesa històrica si analitzem els elements arquitectònics que encara llueixen a les seves parets.
Creuem la llera del torrent de la Saiola i continuem per l'altre vessant.
Flanquegem per sota l'Agullot de l'Os, creuem la llera de la Canal del Llop i prosseguim per l'altre marge, deixant a mà esquerra el camí al Collet Estret. És un tram molt ombrívol, de bon fer.

A la propera bifurcació anem a l'esquerra per trobar-nos la font de la Portella. Uns grans plàtans ens indiquen que és un bon lloc per buscar l'ombra en dies de molt sol i una aixeta ens convida a refrescar-nos amb l'aigua del dipòsit.
Ens desviem al poc de reprendre el camí, per apropar-nos a la base del bonic Turó Roig.
A la propera bifurcació anem a l'esquerra en direcció al pou de glaç a prop del camí, baixant uns esglaons a mà dreta.
Reprenem el camí i, si aixequem la vista al cel, observem que estem molt a prop de la línia elèctrica que hem travessat a l'anada. Ja estem al camí pavimentat que ens tornarà a la Casa Nova de l'Obac.