Casafort i Jaciment Ibéric de Rabassats des de Nulles.

Casafort.

Casafort és una entitat de població del municipi de Nulles, a la comarca de l'Alt Camp. Es troba al nord-est del nucli urbà de Nulles, a uns 240 m d'altitud. L'any 1359 pertanyia a Francesc de Montbui i tenia cinc focs.
Actualment té unes vuit cases, tot i que n'hi arribà a haver unes vint, incloses les ruïnes d'una antiga casa fortificada, d'on la població agafa el nom.
S'hi troba l'habitatge conegut com a ca l'Hereu o cal Lluc on hi ha una pedra datada del 1583 i la pedra clau de la portalada està datada el 1767 i té l'escut de la Inquisició: una creu, una espasa i una branca d'olivera amb la inscripció "El Senyor promou la teva causa i la jutja".

Jaciment Ibéric de Rabassats.

El jaciment, conegut com a Rabassats o el Bosc, es troba a les proximitats del nucli urbà de la població, a un quilòmetre al nord-oest. Concretament al marge esquerre del camí de Puigpelat, prop d’un petit bosc on hi ha pins pinyoners.
Ha estat objecte d’intervencions arqueològiques entre el 2013 i el 2017 per part de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), finançades per l’Ajuntament de Nulles, la Diputació de Tarragona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. També s’ha comptat amb la col·laboració de Josep Fusté, propietari del terreny on s’ubica el jaciment.
L’edifici central de Rabassats va estar en funcionament al s. III aC. La part més ben conservada és l’ala oest, que consta de tres grans estances disposades en forma de “U” entorn d’un pati. L’habitació més occidental, compartimentada en dos àmbits, s’utilitzava per a activitats domèstiques com la mòlta, la preparació d’aliments i el teixit; al centre, una gran sala amb llar de foc tenia funció residencial; a l’est, una tercera estança estava reservada a magatzem. El pati es devia destinar a activitats culinàries i altres tasques que requerien llum. Més a l’est hi ha altres habitacions identificades, però el seu estat de conservació no permet precisar-ne les funcions. L’espai exterior estava ocupat per diverses sitges i, a la part davantera de l’edifici, un sistema de tres basses o dipòsits connectats, destinats a recollir o decantar aigua o altres líquids.
Uns 200 anys després d’haver-se abandonat el jaciment, es va llençar ― probablement ― el cos d’un home dins la bassa central. Es tracta d’un individu d’entre 40 i 50 anys d’edat que va morir en època romana (al s. I aC – s. I dC), tal com indiquen les proves de datació amb carboni 14 que s’han fet a les restes òssies trobades al jaciment.
Actualment veiem els paviments interiors indicats amb graves grises, la llar de foc s’ha reproduït amb morter de calç amb colorant vermell, les sitges amb graves blanques i les basses amb còdols de riu. La separació entre la part original dels murs i la restaurada s’indica mitjançant una línia de color vermell.

Joan Canela i Gràcia, arqueòleg.