Cascada de Calicanto i Garganta del Ebrón

Les terres on l’Aragó, el País Valencià i Castella entren en contacte s’amaguen racons sorprenents on la roca calcària ha estat esculpida al llarg de mil·lenis per la força de l’aigua de petits rierols que més tard, aigües avall, duran noms com Túria, Xúquer, Cabriel o Tajo.
Nosaltres hem anat a conèixer les gorges del riu Ebrón, un afluent del Túria. L’excursió va ser feta a l’agost del 2023, en plena onada de calor, per la qual cosa vam triar allò que a les ressenyes consultades prometia ser el més interessant i així, quan el sol comencés a escalfar fort, nosaltres ja seríem descansant a la fresca. Si teniu un temps més benèvol, busqueu ressenyes properes a aquesta una mica més completes. La proposta consisteix en un itinerari circular per les gorges des de Tormón fins a l’àrea de lleure del Pozo de la Olla, a prop de El Cuervo. Fins aquesta àrea de lleure s’hi pot arribar amb cotxe de manera que trobareu ressenyes que posen aquí l’inici i final i altres que proposen usar dos cotxes, un a cada punta, i fer un trajecte només d’anada. Esperem que us animeu a tancar el cercle, paga la pena.

APROXIMACIÓ
Tant El Cuervo com Tormón són son poblets de la província de Terol (Teruel) als que podeu accedir des de la N-330 pel S (València-Requena-Utiel) o des del NE (Teruel) enllaçant dins del Racó d’Ademús amb la N-420 (que vé de Cuenca, a l’O). Si veniu des de Albarracín, aneu al SE per la VF-TE-05 en direcció a Bezas i el paratge dels Pinares de Rodeno, en arribar a el centre d’Interpretació de Donarque creuareu la carretera A-1513 i, gairebé enfront, arrenca la carretera TE-67 (sense pavimentar). Continuem per aquesta via en direcció sud fins a desembocar al quilòmetre 10 de la carretera VF-TE-13 que prendreu a la dreta (S) i al cap d’uns 11 km arribareu a Tormón. Per arribar a el Cuervo, abans d’arribar a Tormón, preneu la carretera TE-68 en direcció S. Són uns 11 km més. Consulteu prèviament els vostres mapes. Potser algunes carreteres no les trobeu al vostre mapa i no sempre tindreu cobertura per consultar per internet.
A l’esquerra de la carretera que va cap a Alobras, a mig quilòmetre de Tormon, hi ha un tossalet amb un espai apte per aparcar quatre o cinc cotxes.

RECORREGUT
Comencem la caminada pel marge de la carretera [931 m] rodejant el tossalet, de l’altra banda arrenca un camí (SE) amb dos pals senyalitzadors cap al Calicanto i el barranc de l’Ebrón. Seguirem el SL-TE-1. El sender baixa cap a la fondalada, passem entre les runes d’un molí i arribem a un rierol: l’Ebrón [4 min; 907 m].
Seguim a l’esquerra per la riba fins a la cascada del Calicanto, un centenar de metres entre anar i tornar, i continuem riu avall per la riba dreta.
Arribem a un pal indicador: puente de la Fonseca i El Cuervo a l’esquerra i mirador a la dreta. Seguim cap al pont. Uns metres més endavant creuem el riu per una palanca de fusta [10 min; 913 m] després de la qual el riu s'encaixa entre les roques.
El camí s’allunya del riu, travessa entre unes vinyes abandonades i comença a aixecar-se sobre les roques i entrar al congost.
Creuem el Barranco de la Horca [22 min; 944 m] i seguim guanyant alçada alhora que el riu baixa i baixa. Aviat serem un centenar de metres per sobre el torrent. Som en una bosquina esclarissada amb savines. El camí gira cap a ponent i tenim grans vistes sobre el congost [31 min; 1008 m], amb els gorgs al fons i els pinacles de formes capricioses a la banda oposada. Comencem a baixar, caminant sobre sorra i grava la sensació és que podriem relliscar. Uns esglaons de reixa i alguns trams de passamà de cable ens donen seguretat [38 min; 988 m].
Continuem resseguint la corba que fa el riu, cap al S i seguidament cap a l’E, sempre en baixada. Si ens fixem bé veurem que la gorja està interrompuda. A mesura que ens acostem veurem que, en efecte, el riu travessa sota un pont natural i que a sobre hi ha uns passamans i un cartell indicador: el camí creua per sobre del pont natural de la Fonseca (de fet, al mapa de l’IGN ho diu en plural, puentes. Nosaltres només n’hem vist un, el creuem [50 min; 1002 m].
De nou, som a la riba dreta de l’Ebrón. Unes escales amb troncs ens conviden a pujar cap al mirador. Nosaltres seguim a l’esquerra, cap a El Cuervo, remuntant una mica i seguint per un sender amb molta pedra solta. Uns 300 m més endavant, una fita de pedra a l’esquerra ens fa evident la presència d’un corriol descendent [1h 2 min; 1026 m]. El sender precari, en pendent i amb la pedra solta no dóna massa sensació de seguretat però, amb cura, podrem acostar-nos a la gorja, enfront del pont de la Fonseca. No sabem fins on baixa, no consta a cap del nostres mapes. Nosaltres vam aturar-nos abans de sentir-nos en risc. Unes fotos i tornem al camí.
Seguim cap al sud, ara allunyats de l’aigua, baixant gradualment entre pins i savines. Passat un torrent eixut, una cruïlla senyalitzada [1h 12 min; 1054 m] ens indica el camí cap al Mirador per on tornarem. Seguim avall, fins arribar a prop de l’aigua, els garrics i estepes deixen pas a un bosquet de ribera. Al paratge de Las Tejadas, creuem el riu per una palanca de ferro [1h 30 min; 964 m] i seguim riu avall ara, per l’esquerra, entre joncs. En un petit esperó de roca trobem unes petites plataformes de malla de ferro que ens permeten, gairebé literal, caminar sobre les aigües, el sender continua, cap a l’esquerra (E) per una bosquina per, tot seguit, travessar altre cop el torrent [1h 38 min; 956 m]. El camí guanya un parell de metres d’alçada alhora que gira a la dreta (S) entrant en un estret congost, els Estrechos del Cañamar. Successives palanques de ferro, clavades a la paret, ens permeten passar aquest breu tram on l’aigua s'estén de paret a paret. Creuem a la banda esquerra per un pontet i accedim a un espai més ample a la unió del Ebrón amb la rambla de Alobras. Entre la cinglera i el riu queden unes terrasses, a banda i banda del camí, on hi ha sengles taules de pic-nic [1h 47 min; 955 m]. Alguns caminants s’aturen en aquest lloc. Nosaltres continuem pel sender, primer cap a llevant i tot seguit cap al migjorn fins a un ressalt de roca amb un cable passamà. Aquest és el darrer obstacle, en baixar el camí ja planeja, fins la zona d’esbarjo del Pozo de la Olla [2 h; 940 m] amb taules de pic-nic i l’aparcament fins on arriben els cotxes que pugen des de El Cuervo. Aquí sí que ens aturarem per fer un mos abans de tornar.
Pel camí de tornada, també sobre el el sender SL TE-1, seguim sobre les nostres passes cap a la rambla de Alobras, creuem el pont i superem els estrets [2 h 21 min; 957 m]. Creuem el torrent i continuem a ran del riu amb l’aigua a l’esquerra fins el pontet [2 h 30 min; 964 m] des d’on remuntem per una terrassa amb savines esparses, entre la cinglera i el congost, ja més apartats del riu, fins a la cruïlla senyalitzada on abandonem el camí per on hem vingut [2 h 45 min; 1051 m] i prenem el sender a l’esquerra (O), cap al Mirador (també marcat com SL TE-1).
Entrem en una zona de bosquet remuntant cap al N un barranc afluent de l’Ebrón, en guanyar el llom a la nostra esquerra tornem a ser a la vista del congost de l’Ebrón. A uns 20 metres a la dreta del camí hi ha el Mirador [2 h 58 min; 1111 m] des d’on gaudim d’una gran panoràmica sobre els estrets. El Puente de Fonseca és als nostres peus, un centenar de metres més avall.
Retornem al sender per on continuem cap a la dreta (N) baixant fins a un coll [3 h 2 min; 1093 m]; per la dreta ens arriba el sender que vé del Puente de Fonseca. El Tormón ja és a la vista.
Continuem cap al NNE, ara per un camí en baixada que gira a l’esquerra (O) i es dirigeix cap a la carretera entre el Tormón i Alobras. Un corriol a la dreta, marcat amb una fita de pedra, ens permet baixar ràpidament al riu, al final del sender girem a la dreta (E) i arribem al pal indicador al peu del riu (Fonseca, Mirador) hem tancat el cercle [3 h 14 min; 1022 m].
Només ens cal seguir per la riba dreta de l’Ebrón cap al molí i el Calicanto [3 h 11 min; 1021 m] i remuntar el sender fins a la carretera [3 h 15 min; 1053 m].