Casserres- Ermita El Roseret -Balma de les Set Portes - Alzina dels Colls - Serrat de la Madrona - Ermita El Roseret

Ermita El Roseret

La Capella-ermita del Rosaret és de petites dimensions, d'una sola nau, sense absis i amb la porta a migdia. Presenta un simple campanar. La façana conserva la inscripció amb la data de construcció (1579). Aquesta capella rural, molt arcaïtzant i sense un estil definit, està realitzada amb blocs de pedra no massa regulars. Està situada prop de la Masia de la Madrona, molt transformada. La documentació medieval (any 1145) esmenta l'església de Sant Andreu de la Madrona, actualment desapareguda i que possiblement podia coincidir amb l'emplaçament de la Capella del Rosaret. Aquesta capella fou bastida a finals del segle XVI per iniciativa del prevere de Fonollet, que cada cop que passava per aquest lloc, conta la llegenda, el cavall no volia continuar el viatge. Llavors el prevere decidí aixecar-hi la capella a la Mare de Déu del Roser. Aquesta capella fou bastida en un època de florida devoció a la Mare de Déu del Roser arreu dels Països Catalans (1570-1620).

Església De Sant Sadurní De Fonollet

Església romànica d'una sola nau, coberta amb volta de canó apuntada i coronada per un absis a llevant, i que resta amagat per la casa de cal Fuster que s'ha afegit al mur d'aquesta part de l'església. Així mateix, pel costat de migdia s'hi ha adossat la construcció de la rectoria, de manera que gran part de l'església queda coberta per construccions posteriors que la desfiguren totalment. L'església és totalment llisa, sense ornamentacions. A ponent s'alça la façana amb la porta d'entrada molt senzilla. Consta d'un sol arc adovellat coronat per una cornisa o arquivolta feta amb petites dovelles i que descansa sobre unes impostes amb motllures. Damunt la porta hi ha una finestra de doble esqueixada amb arquivolta i una ornamentació de boles. Un robust i massís campanar corona la façana, d'espadanya de dos ulls d'arc de mig punt adovellat. Al campanar s'hi afegí posteriorment un comunidor. L'interior de la nau és coberta amb volta clarament apuntada. Actualment, les parets interiors són pintades amb decoració que imita un parament de carreus. A l'entrada de l'església hi ha el cor. Davant de la façana de l'església hi ha un petit cementiri de nínxols. Es conserva un fragment del retaule gòtic del segle XV, de Sant Sadurní o Sant Serni de Tolosa, patró de l'església, possiblement un fragment del retaule perdut en la Guerra Civil. A l'exterior s'hi troba una llosa que es va treure de l'antic altar.

Bassa

Foto

Bassa

Panoràmica

Font Pastorelles

Font Pastorelles

Cal Cirera

Lloc religiós Sant Miquel de Fonogedell

Església romànica d'una sola nau coberta amb volta de canó de pedra, amb un petit absis a llevant. És una construcció força austera, sense ornamentació de cap tipus. El parament és de carreus de pedra d'una mida mitjana, disposats en filades i més o menys ben escairats. La porta d'accés originàriament es trobava al mur de migdia però ara està tapiada. La coberta és a dues aigües amb teula àrab. L'edifici romànic original ha sofert moltes modificacions. El campanar d'espadanya, la porta de ponent o el mateix pòrtic, així com la sagristia oberta a tramuntana, són molt posteriors. El cor, als peus del recinte, també modifica substancialment el seu aspecte primitiu. El seu interior està totalment enguixat. S'hi arriba per una pista que surt de Casserres, a l'esquerra, hi ha uns 5 km fins a l'església.

Lloc religiós Sant Miquel de Fonogedell

Flora

Cal Camadall

Roc de la Mel

Es tracta d'una llegenda que explica que sota del roc hi havia amagada una olla molt gran plena de mel.

Flora

Embassament de Cal Pebràs

Embassament de Cal Pebràs

Balma de les Set Portes

La bauma de les Set Portes, també coneguda com la balma del Calau, és una cavitat ubicada dins una paret rocallosa sorrenca que ressegueix tot el seu perímetre frontal. Conserva una de les restes de parets, murs i distribucions interiors més importants de Catalunya. Ben amagada en un petit ressalt del cingle, abocada a la vall del torrent de ca l’Escalé, la bauma ocupa una llargada d’uns cinquanta metres i una profunditat inusual. Això fa que tot el conjunt de l’habitacle tingui molts metres quadrats aprofitables, per la qual cosa no sembla estrany que fos habitada fins a mitjans del segle XX. L’espai interior està compartimentat a mena d’estances destinades a diversos usos com l’estable per al bestiar o les habitacions pròpiament dites. Una de les sales té un forn de pa en molt bon estat. El nom vindria originat per les set portes que es van obrir al mur de pedra i la tàpia que es va construir per convertir-ho en habitatge. Actualment, de les set portes, una està tapiada i una altra ensorrada. En època de guerres, serví com amagatall i, durant les guerres carlines, va ser utilitzada com a presó. Avui en dia encara s’observa el mur que envoltava la presó i alguna de les torres de vigilància.

Balma de les Set Portes forn

Balma de les Set Portes

Alzina dels Colls

Alzina (Quercus ilex ssp ballota) que es troba plantada al bell mig d'una plana de conreu, completament aïllada de vegetació arbòria i exposada a ple sol. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Mesura 19 m d'alçada total x 29 m de capçada mitjana x 4,10 m de volt de canó x 8,50 m de volt de la soca. Per sobre del canó neixen 11 branques que es van bifurcant. Arran de soca, orientada al nord hi ha una fissura de 30 cm d'alçada per 30 cm d'amplada amb una profunditat de 40 cm.Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor.

Ramat de vaques

La pastura al Baix Berguedà és un fet, i si poden veure i trobar forces espais dedicats a la pastura. El mosaic que presenta és de boscos, camps i pastures.

Panoràmica

Serrat de la Madrona (682 mtes)

El Serrat de la Madrona és una muntanya de 682 metres que es troba al municipi de Puig-reig, a la comarca catalana del Berguedà. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 281097001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC

Serrat de la Madrona

Serrat de la Madrona

Flora amb cartell indicatiu