CASTELL D'ALTAFULLA-ERMITA DE SANT ANTONI-CASTELL DE FERRAN-CLOT DEL MÈDOL-TORRE DE LA MÓRA-CASTELL DE TAMARIT-EL GAIÀ.

Fantàstica ruta circular, amb magnífics paisatges i llocs molt interessants per visitar.
La ruta surt del Castell dels Montserrat d'Altafulla, passa per l'ermita de Sant Antoni de Pàdua i baixant fins al riu Gaià arriba a un altre emblemàtic destí, el Castell de Ferran.
Un cop deixem Ferran, la ruta ens porta a la Pedrera Romana del Mèdol. El 1931, el Clot del Mèdol va ser declarat monument historic-artístic, i des del 2001, és un dels monuments que conformen el conjunt arquitectònic de la Tàrraco romana, considerada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Deixem el Clot del Mèdol per dirigir-nos cap a la Torre de la Móra, la Torre d'en Segur i el Castell de Tamarit. En aquest tram de la ruta, el camí passa per zona de penya-segats des d'on podem gaudir d'excel·lents paisatges.
A la platja d´Altafulla, al peu del Castell de Tamarit, trobem la desembocadura del riu Gaià, zona d'espai protegit i seguint el traçat del camí al costat del Gaià arribem a Altafulla el nostre punt de sortida i arribada.

PUNTS D'INTERÈS DE LA RUTA:

CASTELL D'ALTAFULLA:

El Castell d'Altafulla o Castell dels Montserrat és un palau castell del Tarragonès que data del 1059.
Entre els segles X i XI, el tram final del riu Gaià fou la zona més meridional de l'entramat de castells i fortificacions que, durant prop de dos-cents anys, van marcar els límits entre el comtat de Barcelona i els territoris que pertanyien a Al-Àndalus. Zona de guerra i de disputa, moltes d'aquestes fortificacions mil·lenàries han sobreviscut fins avui. De l'antic nucli d'Altafulla destaca el castell i les petites torres, portes i cases ennoblides de l'época d'esplendor en els segles XVII i XVIII.

ERMITA DE SANT ANTONI DE PÀDUA:

Sant Antoni de Pàdua és una església renaixentista amb afegits barrocs del municipi d'Altafulla protegida com a bé cultural d'interès local. És una ermita renaixentista popular amb afegits d'estil barroc, que va més en consonància amb les manifestacions arquitectòniques de tota la resta de la vila. Va ser construïda molt possiblement abans de l'any 1717. L'estil arquitectònic és d'una gran senzillesa. La planta és d'una nau amb llunetes i el revestiment és de maçoneria, reforçades amb carreus a les cantonades.

CASTELL DE FERRAN:

El Castell de Ferran es troba a la localitat del mateix nom, pertanyent al terme municipal de Tarragona, a la comarca del Tarragonès.

Els orígens d aquesta fortalesa es remunten al segle XI, quan es reduïa a una torre adscrita a Tamarit. Ferran va ser una de les nombroses fortificacions comtals aixecades als voltants del curs del Gaià, un dels rius que van marcar la frontera entre terres cristianes del Comtat de Barcelona i musulmanes d'Al-Andalus.
Les primeres referències històriques daten de l'any 1197, amb motiu de la donació testamentària per la qual Guillem de Granada deixava el Castell de Ferran (juntament amb el de Granada) al seu nebot Berenguer de Castellet.
Al llarg del segle XIV va estar sota el domini de l´església de Tarragona.
A finals del segle XVII va passar a propietat del marques de Tamarit, Francesc de Montserrat i Vives. Pateix una gran transformació i és convertit en un palau residencial.

CLOT DEL MÈDOL- PEDRERA ROMANA:

Durant l'antiguitat la pedra va ser un dels principals materials utilitzats a la construcció. Cada ciutat va disposar de les seves pròpies pedreres locals, encara que va ser comuna l'importació, generalment marítima, de materials aliens a la zona. Entre els materials de construcció de major exportació es troba el marbre.

Les principals pedreres tarraconenses estaven destinades bàsicament a l'explotació de pedra calcària, molt freqüent al voltant de la ciutat. Actualment es coneixen una desena de pedreres, encara que la més espectacular per les seves dimensions i l'estat de conservació és la del Mèdol.

El Mèdol és una gran foia de més de 200 metres de llargada i una amplada d'entre 10 i 40 metres, produïda per la constant extracció de pedra en època romana. Al centre de la pedrera s'alça una agulla de pedra de 16 metres d’alçada que marca la cota original de la roca abans d’iniciar-se l'explotació. Es calcula que d'aquesta pedrera es van extreure aproximadament un total de 50.000 m3 de pedra.
La pedra del Mèdol és una lumaquel·la micènica de color groguenc daurat, molt fàcil de treballar, amb què es van construir un gran nombre dels edificis romans més importants de Tàrraco. Possiblement, aquesta pedrera també va ser utilitzada en època medieval. El trasllat dels carreus a la ciutat es va realitzar a través de la Via Hercúlia, coneguda després com Via Augusta, que es trobava a escassa distància de la pedrera.

TORRE DE LA MÓRA:

Torre de la Móra és una torre del municipi de Tarragona declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Està situada en un promontori rocós (Punta de la Móra)
A diferència de la resta de torres de la zona aquesta està molt ben documentada, ja que mossèn Sanç Capdevila va localitzar i publicar el contracte de construcció que data de l'any 1562 en el qual s'especifiquen les seves característiques tècniques.

La determinació de la seva construcció s'havia pres un any abans com a conseqüència dels actes de pirateria dels moros. Per tant, aquesta torre s'han situar en el context de les freqüents incursions de pirates moros que assolaren les costes durant els segles XVI i XVII.
Destaca sobre les altres torres associades a masos, de cronologia similar, pel fet de ser de grans dimensions i d'estar dotada de troneres per a peces artilleres. L'explicació rau en el fet que és una obra del comú de Tamarit i no d'un particular.

CASTELL DE TAMARIT:

El castell de Tamarit està situat sobre un promontori a la vora de la mar Mediterrània, al terme municipal de Tarragona. Les seves muralles envolten la vila closa de Tamarit, que es confon amb l'arquitectura del propi castell. El conjunt de vila closa i castell barreja els estils romànic, gòtic i renaixentista, i les intervencions efectuades a partir de 1916 pel seu nou propietari Charles Deering, assessorat pel seu amic el pintor Ramon Casas, contribuïren a uniformitzar les diferents edificacions.

L'antic nucli medieval de Tamarit, municipi independent fins a mitjan segle XX, es dividia en dos sectors: la «vila fora muralles», de la qual es conserven restes arqueològiques, entre les quals, les d'una drassana (el port de Tamarit fou durant l'edat mitjana un dels deu principals de Catalunya; des d'ell sortiren vaixells per a la Conquesta de Mallorca); i la «vila closa», de la qual es conserven diverses cases senyorials, anomenades «del castlà», una abadia dependent de l'Arquebisbat de Tarragona i l'església romànica de l'Assumpció de la Mare de Déu. La muralla s'obria per quatre portes, de les quals se'n conserven dues: la de la Mora i la de la Creu.

DESEMBOCADURA DEL RIU GAIÀ:

És un Espai de petites dimensions, que segueix el riu Gaià en el seu últim tram fins a la seva desembocadura i que s’engloba en tot un seguit de petites zones humides del litoral tarragoní, algunes de les quals estan pràcticament desaparegudes.
Constitueix un illot de paisatge natural de vegetació de ribera i palustre, que contrasta amb els conreus de secà del seu entorn, així com amb els usos turístics i recreatius.
L’Espai compta amb zones permanentment inundades d’aigua dolça, que són un refugi per a alguns elements faunístics i serveixen com a punt de repòs als ocells migratoris.