Castell d'Arget i Serra del Bac de Grillera

Itinerari circular amb inici i final al Coll dels Horts, al km. 22,200 de la carretera GI-503 de Darnius a Costoja molt a prop de la frontera amb França que ens situarà en diferents talaies on podrem albirar els vessants nord de la serra de Mont i est del Bassegoda, presents en gran part del recorregut.
Hem de remarcar que gràcies a la xarxa de senders de Itinerània, el seu consell dinamitzador està format pels consells comarcals de les tres comarques impulsores del projecte, Ripollès, Garrotxa i Alt Empordà, ens trobarem amb tot un reguitzell de camins marcats amb rectangles grocs i que tal com podrem comprovar al llarg d’aquest itinerari, s’entrellacen en alguns punts i poden crear confusió. En resum, si sou dels que segueixen les marques de pintura a ulls clucs, aneu en compte doncs podeu acabar anant per un lloc que no teníeu previst.
IBP = 65 (Veure detall enllaç web externa)
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI
Km. 0,0 Coll dels Horts (768m) Petita explanada al costat de la corba de la carretera on hi podem aparcar una desena de cotxes. Agafem una pista ampla que s’endinsa al bosc en direcció E-SE. Pal indicador.
Km. 0,146 Cruïlla. Deixem la pista que continua per l’esquerra cap a la Gavarra i l’Hostal del Bac, just per on tornarem, i continuem per la dreta en suau baixada.
Km. 0,480 Deixem una pista a la dreta que baixa i continuem per l’esquerra en suau pujada.
Km. 0,940 Sant Cristòfol dels Horts. Restes de l’ermita romànica on podem contemplar els descomunals contraforts que encara suporten part de la coberta, alguns arcs de mig punt i els frescos barrocs de l’absis. Esmentada per primera vegada al 879, al 990 s’indica en una butlla papal que pertanyia al monestir de Sant Pere de Rodes. Continuem pel caminet que surt per darrere de l’absis en mig de força vegetació.
Km. 1,123 Després de passar per algunes feixes arribem al mateix mas dels Horts, de grans dimensions i que compte amb afegits moderns. Continuem pel camí i anem trobant marques grogues i vermelles- fúcsies en direcció SE.
Km. 2,085 En aquest tram travessem fins a 3 torrents abans de arribar al Collet de la Fillola (798m). Davant nostre tenim les runes de la casa del mateix nom. En aquest punt opcionalment podem deixar la motxilla si així ho considerem doncs haurem de tornar a aquest punt per continuar l’excursió. Anem a cercar el camí que s’endinsa al bosc de la nostra dreta, on el prat comença a fer baixada per migjorn.
Km. 2,754 Coll de Sabassa (767m) Bifurcació agafem la de la esquerra en direcció SE deixant el de la dreta que baixa cap el Grau de la Paradella i que també té marques grogues. Flanquegem per sota del Puig de la Fillola amb algun pas de tartera.
Km. 3,115 Coll de la Ginesta (784m) Tenim a la nostra dreta el Puig de la Fillola i a la nostra esquerra el Castell d’Arget, cap on es dirigim, intuït que haurem de grimpar una miqueta. El camí va guanyant alçada superant trams de roca i canaletes. S’ha d’anar en compte de no relliscar ni fer caure pedres.
Km. 3,252 Castell d’Arget (841m) Magnífica talaia que ens permet albirar el Cap de Creus i el Golf de Roses i més a prop la serra de Mont, el Bassegoda i el Puig del Comanegra. En direcció SE (214º) veiem l’ermita de Sant Bartomeu de Pincaró i una mica més enllà a sobre de la serra de Corsavell l’ermita de Sant Joan de Bossols (199º). Malgrat que sembla que mai hagi hagut cap construcció lo cert és que pels volts del segle VIII, amb l’enfonsament dels poder visigòtics i l’arribada de l’Islam, moltes poblacions de muntanya quedaren desemparats i s’hi establí una complexa jerarquia senyorial per defensar-se d’invasions i pillatges; el Castell d’Arget era un d’aquests llocs de guaita inassequibles que es podien trobar arreu. Fos quin fos el tipus d’estructura que aquí s’alçava, va ser enderrocat durant el segle XI, amb la perdua de la independència d’aquelles disseminades i minúscules poblacions i també amb l’arribada d’un poder feudal mes hegemònic i identificable; el mateix destí va afectar els castells desapareguts de Miralles, Bufalaranya, Sant Climent i el del Bac de la Grillera que pujarem després. Tornarem al Collet de la Fillola pel mateix camí que hem vingut.
Km. 4,453 Collet de la Fillola. Cercarem en direcció N i la pista que guanya alçada deixant la Fillola a la nostra dreta. Això serà més o menys complicat en funció de l’alçada de l’herba dels voltants.
Km. 4,598 Pararem molta atenció, després d’un primer revolt molt pronunciat a la dreta ve un altre cap a l’esquerra, just per sobre de les taulades de la Fillola, aleshores buscarem el camí que puja recte amunt pel fil d’un marge, al principi és poc marcat i guanyem alçada ràpidament.
Km. 4,767 Deixem un camí a la dreta i continuem guanyant alçada enmig del bosc.
Km. 4,848 Anem a petar al camí que ve per l’esquerra de la Gavarra per la Collada Verda i el Coll de Parat, també amb marques grogues. Continuem per la dreta guanyant alçada amb algunes llaçades en un tram bastant dret. Aviat prenem la carena de la Serra del Bac de Grillera.
Km. 5,627 Puig de la Gavarra (1057m) vèrtex geodèsic. Cap el nord podem veure les poblacions de Tapis i Maçanet de Cabrenys i les Salines i cap el sud el Mont i el Bassegoda. Continuem ara de baixada resseguin la carena.
Km. 6,195 Trobem una cadena a manera de passamans, imagino que pot ser útil en cas de que el terreny estigui relliscós.
Km. 6,275 Arribem al punt en que hem de decidir si pugem directament la paret del Castell amb ajuda de les cadenes instal•lades a tal efecte o preferim fer-ho envoltant-lo i assolir el cim per la seva vessant oposada. Si volem grimpar pujarem un primer graó de pedra i de seguida trobarem el reguitzell de cadenes, que primer ens ajuden a baixar fins a la canal que baixa a ran de la paret i a continuació directament per la mateixa fins arribar dalt. ATENCIÓ és un tram d’uns 20 metres perillós i vertical no recomanable per a persones que no estiguin habituades ni tampoc en cas de mal temps. El camí alternatiu baixa per una canal a l’esquerra del graó esmentat abans i envolta el rocam durant 130 metres aproximadament fins que troben la bifurcació que baixa del cim i que seguirem sense cap entrebanc fins dalt.
Km. 6,363 Castell del Bac de Grillera (1014m). Al igual que en el cas del Castell D’Arget, la situació estratègica era molt indicada per construir una torre de guaita, es diu que aquesta era una construcció anterior al segle X. Entre els segles XVII i XVIII aquest punt és esmentat com a frontera entre els termes dels Vilars i del Comú de la Vila. Baixem fins a la bifurcació.
Km. 6,430 Bifurcació, per l’esquerra ve el camí alternatiu. Continuem baixant per la carena per dins del bosc.
Km. 7,337 Arribem al Pou del Fau, es tracta d’una diaclassa - (del grec «διά» dia, a través de, i klasis, trencament) és una fractura a les roques que no va acompanyada de lliscament dels blocs que determina, no sent el desplaçament més que una mínima separació transversal. Es distingeixen així de les falles, fractures en les que sí que hi ha lliscament dels blocs. Un cop més tenim dues opcions entrar-hi o voltejar-ho per l’esquerra. Quan entrem ens ve a la memòria els Bufadors, per l’enfonsament i els forats que hi trobem, si be no té, ni de bon tros, la mateixa grandària. Un cop sortim per l’altre extrem continuem baixant fins el proper coll.
Km. 7,483 Collada del Fau (928m). Un rètol ens indica la direcció a seguir per visitar la Mare de Déu del Fau. Ens hi acostarem abans de continuar camí avall.
Km. 7,701 Mare de Déu del Fau, anomenada també de les Formigues o de les alades, ja que es deia que el dia de l’aplec (el 8 de setembre) aquests insectes hi anaven a morir a milers. L’ermita és del segle XV, tot i que apareix documentada amb anterioritat. Compta amb dues entrades, rosassa, campanar d’espadanya a ponent i altar amb retaule neoclàssic ben conservat. La Mare de Déu es troba a Albanyà. En les dades de la nostra visita es trobava en obres de restauració i condicionament del seu entorn. Hi ha una gran casa al costat que, per les seves dimensions podria tractar-se d’un hostal. Des de l’absis de l’ermita hi ha una extensa visió de l’Alt Empordà i un corriol ens duria a enllaçar amb el GR-11 a l’alçada de la Collada de la Trilla. Tornem fins a la Collada del Fau.
Km. 8,052 Collada del Fau (928m). Comencem a baixar fent amples llaçades per la vessant nord de la serra fins a desembocar a una pista que ens conduirà fins al final.
Km. 8,355 Trobem un gran teix, més espectacular si cap que un altre que hem trobat fa una estona. En aquesta serra son molts els exemplars de teix de totes les mides que hem pogut observar. Continuem per la pista.
Km. 8,763 Després de que la pista que va a Sant Pere dels Vilars, Tapis i a França a traves del Coll de la Dona Morta se’ns uneix per la dreta arribem a un racó de pau i tranquil•litat, es tracta de la font del Bac. A tocar del camí hi ha un gran roure monumental i al darrere una gran roca d’on surt l’aigua de la font. Un xic més enllà, a la dreta, trobem uns prats i l’antic hostal del Bac.
Km. 9,893 Podem veure la gran propietat de la Gavarra, que hem tingut l’ocasió de veure abans des de les alçades del Puig de mateix nom.
Km. 11,300 Deixem una pista a la dreta que porta a Tapis.
Km. 11,420 Arribem al trencall per on hem passat fa unes hores. Cap a l’esquerra es per on hem anat a l’ermita de Sant Cristòfol, ara pugem cap el Coll dels Horts.
Km. 11,570 Coll dels Horts. Final de l’excursió.