Castell de Areny a Borredà, GR4

(En el blog, se accede a la traducción automática al castellano, galego y euskera) (In the blog, you can access the automatic translation into English and other languages)

(Berguedà) Excursió seguint el GR4, organitzada pel Centre Excursionista de Sitges, el 16 de desembre de 2012. Hem fet uns 11 quilòmetres, amb uns desnivells acumulats de + 375 i – 413, en un dia magnífic d’hivern.


Arribem a petit nucli de Castell de l’Areny (940m), un poblat del qual se’n té noticia des del finals del segle IX. Probablement, en aquell temps devia disposar d’una torre defensiva que segur que evolucionà cap a una petita fortificació, de la qual no en queda cap resta. Aquí ens aturem a esmorzar abans de començar la caminada, ja que avui els organitzadors han decidit que en tractar-se d’una sortida curta, era millor fer-ho abans de començar.
El nom segur que s’originà a partir d’un patronímic ja que les primeres dades parlen de “castro Adalasindo”. D’aquí devia derivar cap a “castell d’Alaren”, segons documents del 1194. Va evolucionà també cap a castell d’Alareny, que seria molt més correcte que la interpretació actual d’Areny.

Aquí el GR4 prové de Sant Romà de la Clusa, a tocar de la riera de la Clusa, per sota de la serra del Catllaràs, tot això cap a nord-oest del poblet on som. Es tracta d’un entorn, com anirem veient, on hi ha unes quantes masies escampades. A prop del poble, hi ha, encara que no les veiem, les de cal Maçana, cal Pere Onclet, cal Xic i cal Solà, entre d’altres. Nosaltres, sortim tot seguint el camí que s’endinsa per bosc cap a sud-oest fent el mateix dibuix que fa la riera del poble i que va a parar a l’altra més gran, anomenada ribera del Castell.

Boires i gebrada Fa un dia molt bo, però la gebrada que tot ho cobreix amb el seu color blanc, ens obliga a anar ben abrigats. Però no fa vent i es va molt bé. Estem per un indret abrupte i per tant treballat per multitud de torrentets, que dibuixen un entorn molt humit i amb densa vegetació.

Una mica més avall, arribem a una pista i fem una curta aturada d’agrupament. Al davant hi ha una placa que diu “Plaça Sant Ramon”. A la nostra esquerra, les parets verticals, expliquen èpoques antigues en que les aigües baixaven tumultuoses formant murs impracticables. Aquí al damunt, el coneixen com a Roca dels Coloms. Fem el revolt i passem per sobre del torrentet del Rec de cal Paraire... ...

Si vols accedir al relat sencer, pots clicar al blog vinculat.