CASTELL DE BUFALARANYA des de La Selva de Mar

Una matinal més des del poble que no és Selva ni té Mar. La ruta no té cap dificultat tècnica. Fa molta calor aquests dies i cal anar ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora si no voleu quedar freigits pel sol. Així doncs cal portar aigua. La ruta no està marcada però és fàcil de fer ja que va per pistes que no tenen pèrdua.

Comencem a la Selva de Mar, just a l'aparcament que hi ha a l'entrada del poble, comencem per la carretera en direcció cap El Port de la Selva i agafem el carrrer de les Clotes fins a trobar a l'esquerra una barrera (avui oberta) que obres pas a l'antiga carretera de la SElva fins a Roses. És una pista fantàstica (no hi ha ni una ombre) que s'enfila suaument donant la volta al Puig de la Glòria per continuar per la vessant del rec de Malagambota fins el Puig del Grau per arribar just a dalt el Serrat de Can Berta.

Arribar al cim de la carena i divisar la badia de Roses és un impacte visual molt gratificant, val a badar una bona estona, però compte no busqueu el Castell de Bufalaranya pels cims més propers: resulta que està situat en un turó més baix en direcció cap a Roses. Així doncs, seguim la pista fins arribar a un corriol costerut (ara de baixada) que ens portarà fins el Castell, el qual curiosament té com dos fossats excavats a la roca en la seva part més nord.

El Castell de Bufaralanya és una construcció del segle VIII o IX format per una torre amb una gran pilastra al mig, tota ella està feta amb pedra licorella de gran espesor i hi destaquen diferents trams de construcció "opus spicatum" que li donen una certa elegància.En la part sud hi ha una estança quadrada amb diferents dependències. El seu estat de conservació és lamentable. No obstant les vistes són molt boniques.

Tornem enrera i pugem pel corriol costerut fins a la carena del Serrat de Can Berta i decidim no tornr pel mateix camí sinó enfilar-nos fins el coll de Sant Genís amb vistes també al Badia de Roses a una banda i al Port de la Selva per l'altra. És aquí on trobem una pista que ens menarà fins a trobar el camí del Mas Estela, un mas molt cuidat on sembla que hi fan bon vi.

Des d'aquí fins a arribar al poble de la Selva de Mar és un moment, però l'entrada és molt xula doncs s'arriba pel costat de la riera fins a la torre de defensa del Camp de l'Obra i d'aquí fins el bar del costat de l'església on ens hem begut una de les cerveses més ben aprofitades.

Avui hem fet la ruta la Montse, en Toni i l'Ignasi. La Pilar s'està recuperant.