Castell de Burriac des de Cabrera

Camí de la Font Picant

Des de Cabrera agafem el carrer de La Riera, que més endavant es converteix en un camí de terra, fins arribar a la zona de la Font Picant, convertit en un lloc de lleure amb barbacoes i picnic

Roure al cami de la Font Picant

Vista del Castell Burriac

Des de l'area de lleure de la Font Picant.

Monolit Mancomunitat Maresme

És un monòlit de granit de més de 5 metres d'alçària, tot d'una peça i molt ferm. Fou erigit el 1980 en commemoració del 500è aniversari de l'alliberament dels lligams senyorials de les viles veïnes amb la Baronia del Maresme. Aquest fet suposà el final de l'època feudal per a aquest territori. El 3 de juliol del 1480, el rei Ferran II d'Aragó va signar a Toledo el privilegi que deslliurava jurídicament del feudalisme els termes de la baronia i els incorporava a la jurisdicció reial. En aquesta època, el baró i senyor del Maresme (Pere Joan Ferrer i des Torrent), vivia al Castell de Burriac i no era massa estimat per la població. Sota la jurisdicció del castell es trobaven sis parròquies en total, entre elles les actuals poblacions de Cabrera de Mar, Argentona i Òrrius. Per la cessió de les terres a la corona va obtindre 8.000 florins, 6.000 aportats pels ajuntaments i 2.000 per la pròpia corona. El baró va continuar, però, residint en el castell

Arribant al Castell

Castell de Burriac

Primer es va conèixer com a castell de Sant Vicenç, després va passar a anomenar-se castell de Burriac, que és com se’l coneix avui dia. Si bé es pot suposar l’ocupació del cim de Burriac en les èpoques ibèrica i romana, els indicis trobats no permeten definir quin tipus d’ocupació hi havia. Segons les informacions que es tenen, primer es va construir la capella de Sant Vicenç, de la que actualment només es conserva l’absis i, posteriorment, el castell es va aixecar en el segle X-XI. D’aquesta construcció en queden restes d’un bastió de defensa situat al nord de la part jussana (un cop superada l’entrada del recinte del castell a l’esquerra) i, en la part sobirana (al recinte superior), estrats de fonaments de l’antiga torre de l’homenatge, les habitacions de ponent i l’absis de la capella

Vistas des de Castell de Burriac

S’alça en un punt estratègic des d’on podem veure unes magnífiques vistes de la costa i la plana del Maresme, des de Vilassar fins a Caldes d’Estrac.

Vistas de Mataro, Argentona i Cabrils

És un exemple de castell roquer, és a dir, un castell bastit en una roca, en el cim d’un penyal. Al segle XV es va refer i engrandir el castell, donant com a resultat l’estructura que encara hi podem observar avui i on destaca la muralla exterior, la refacció de la torre de l’homenatge i de tot el sector sobirà

Castell de Burriac

En general la configuració actual correspon al castell del segle XV. Només queden alguns testimonis de les construccions dels segles X-XI i la cisterna de l'època romana, que es va aprofitar en construccions posteriors[3] De la capella de Sant Vicenç queden restes de les voltes del temple. S'hi accedia des de dins del clos del castell i l'absis principal forma part del primer cercle emmurallat. Segons sembla, la part de la capella que resta és la part més primitiva, com la base de la torre i algunes de les parets, del segle XII. Segons l'escriptor Heribert Barallat (1878), la capella era dividida en dues meitats per un arc, que separava la construcció primitiva d'una altra de més modern

Castell de Burriac

El castell va ser construït sobre una torre de defensa anterior, d'època romana. La primera documentació que ens mostra l'existència del castell data de l'any 1017, en un document que Berenguer Ramon I va rebre de la comtessa Ermessenda, la seva mare. Aleshores s'anomenava Castell de Sant Vicenç. La denominació Castell de Burriac apareix per primera vegada l'any 1313. Entre els segles XII i XIII van ser construïts la torre de l'homenatge, els magatzems i la capella. Va ser propietat de la família dels Santvicenç en un principi (se n'havia dit Castell de Sant Vicenç fins al 1313) i a partir del segle XIV del llinatge Desbosc, ciutadans honrats de Barcelona i més tard nobles [Gascón (2011)]. L'any 1471 el castell va passar a mans de Pere Joan Ferrer i des Torrent, que es feia titular "baró del maresme". La baronia del Maresme comprenia els antics termes de Mataró, Cabrera, Argentona, Vilassar i Premià, la jurisdicció sobre els quals va ser concedida a Pere Joan Ferrer pel rei Joan II. Les forques, símbol visible de l'autoritat de Pere Joan Ferrer, s'alçaven dalt d'un turó veí, conegut com el turó de l'infern. Pere Joan Ferrer va residir al castell de Burriac i va fer-hi diverses obres (ampliació del recinte sobirà amb més cambres, quadres i magatzems del recinte jussà, nou cinturó de muralles) fins a donar-li la seva configuració quasi definitiva. El 1532 la propietat del castell va retornar a la família Desbosc, fins a l'any 1671. Cap al segle xviii, el castell va deixar d'utilitzar-se definitivament, però no va ser fins al 1836 que va cessar l'activitat de la capella. Les fotografies de finals del segle XIX i començaments del segle XX ja el mostren enrunat. Fou comprat per l'ajuntament de Cabrera de Mar l'any 1990.

Castell de Burriac

Es tracta d'un recinte murat de planta irregular que s'adapta al terreny escarpat. La part jussana presenta un bastió, al costat de la porta principal, i un recorregut de muralla que clou un pati interior, destinat a estances de servei, bestiar i magatzem al nord, i un altre al sud. La part sobirana, o de residència, dominada per la torre de l'homenatge, de planta circular, on és també la cisterna d'època romana reutilitzada, i la zona de sales nobles en la part central i de llevant, amb la capella de sant Vicenç, flanquejada per la gran sala d'armes gòtica al costat sud i una altra sala al nord

Torre del Homenatge

La torre de l'homenatge és de planta circular amb un mur d'1,25 m de gruix i uns 15 metres d'alçada. La porta d'accés és a 3 m del terra. A la torre s'hi accedia per una escala llevadissa o per un pont de balança. No fou emmerletada. La torre és dividida en dues parts per un pis fet de voltes encanyissades. La part inferior de la torre correspon al castell primitiu i fou modificada durant les diferents etapes de construcció del castell. La resta de la construcció correspon, igual que la capella, al segle XV

Vista d'Argentona des de Castell de Burriac

En primer plá, planta de gatosa (toxo ) en plena floració.

Vista inferior del Castell de Burriac

Des de la pista que baixa a Cabrera

Vista inferior del Castell de Burriac

Bassa d'aigua

Castell de Burriac des de Cabrera

Final