Activity

Castell de Burriac i Creu de Montcabrer

Download

Trail photos

Photo ofCastell de Burriac i Creu de Montcabrer Photo ofCastell de Burriac i Creu de Montcabrer Photo ofCastell de Burriac i Creu de Montcabrer

Author

Trail stats

Distance
4.61 mi
Elevation gain
1,181 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
1,181 ft
Max elevation
1,298 ft
TrailRank 
43
Min elevation
321 ft
Trail type
Loop
Time
3 hours 16 minutes
Coordinates
851
Uploaded
January 4, 2022
Recorded
January 2022
Be the first to clap
Share

near Agell, Catalunya (España)

Viewed 195 times, downloaded 2 times

Trail photos

Photo ofCastell de Burriac i Creu de Montcabrer Photo ofCastell de Burriac i Creu de Montcabrer Photo ofCastell de Burriac i Creu de Montcabrer

Itinerary description

Excursió realitzada per passar un matí a l'aire diferent durant les festes de Nadal amb el meu fill de 10 anys, que ha aguantat sense cap problema. La baixada pel corriol des de la Creu de Montcabrer fins a baix a Cabrera és curta però molt costeruda, per això qualifico la ruta de moderada, però la veritat és que el meu fill l'ha trobat, fins i tot, divertida.

L'interès és, a banda del castell de Burriac en sí, el fet que és un 100 cims de la FEEC, les vistes que des del castell es poden gaudir així com des de la Creu de Montcabrer. Al llarg de la ruta, si els elements acompanyen, sense remarcar la costa del Maresme, podrem veure des de Barcelona fins als Pirineus, passant pel Montseny (Tagamanent inclòs) i els Cingles de Bertí.

Descripció

L'inici i final d'aquest itinerari és a la Plaça del Poble de Cabrera de Mar (110m), al costat de l'Església de Sant Feliu. Fins a la Creu de Montcabrer seguirem gairebé sempre els senyals blancs i verds del SL C-115, així que difícilment ens perdrem. Així doncs, comença l'itinerari cap a gregal, bé sigui creuant la Plaça del Poble, pavimentada amb llambordes, i baixant per unes escales que hi ha al final, bé sigui seguint el carrer d'Anselm Clavé, on es pot veure la Font. En qualsevol cas, s'arriba al carrer del Pare Jaume Català, que es creua, i es continua de front per la Pujada de les Monges, que finalitza al Camí d'Agell (0.29km; 135m; 0:06h). Recuperant l'orientació gregal, és un camí asfaltat molt còmode, que permet recuperar de la primera esbufegada, i mena al cementiri de Cabrera de Mar (0.67km; 152m; 0:12h), que es deixa a la dreta tot prenent el carrer de Josep Punsola. Al costat d'un mausoleu, es deixa l'asfalt i es pren un camí que es va orientant a tramuntana, amb vistes a Mataró i la Mar Mediterrània. Ben aviat, un nou senyal indicador (0.90km; 169m; 0:15h) fa girar cap a ponent, per un camí escalat per les arrels dels pins, orientació que manté fins, pràcticament, al final de l'ascensió al Turó d'en Punsola, on es va orientant cap a mestral i que, finalment, es corona sense més transcendència (1.19km; 227m; 0:21h). La continuació és un corriol planer, sempre cap a mestral, rere les cases d'una urbanització, que queden amagades per la pineda. De tant en tant, les clarianes del bosc deixen veure Argentona. A tot això s'entra dins el Parc Natural de la Serralada de Marina i s'arriba a una cruïlla de camins dominada per un dipòsit (1.73km; 250m; 0:32h), amb el turó del castell de Burriac aixecant-se just al davant.

Comença la segona part de l'ascensió, una pista monòtona però ombrívola que s'enfila per la falda solella del Turó dels Oriols. Al final d'aquesta pujada (2.27km; 303m; 0:42h) es rep per la dreta un caminoi que permet coronar aquest turó (per aquell qui vulgui considerar la possibilitat). En qualsevol cas, es segueix la pista, que fa un lleuger descens fins al collet de Burriac (2.34km; 299m; 0:43h), on s'incorpora el SL C-114, que puja per una pista des d'Argentona. Els dos senders continuen plegats fins a una nova bifurcació de pistes, per on s'accedeix al castell, però amb aquest tram de pista decidim fer una miqueta d'aventura i seguim recte fins arribar al monòlit de Burriac (2.59km; 333m; 0:49h). De cara al monòlit, cap a migjorn, hi ha un camí que s'enfila i que, en algun tram, exigeix alguna grimpadeta, fins arribar de dret a la porta del recinte del castell de Burriac (2.81km; 385m; 0:58h).

Després de fer la visita a totes les dependències del castell, de gaudir de les panoràmiques i de fer-se les fotos de rigor, se surt del castell (3.06km; 385m; 1:17h) i es segueix a llebeig per un corriol que volta el castell pel seu vessant meridional i després d'unes escales mor en una costeruda pista cimentada que mena a la pista principal (3.43km; 327m; 1:24h) i, novament, es torna a pujar cap al monòlit, que ja s'ha visitat abans. Ara, però, es segueix la pista, que baixa sense cap mena d'interès cap a la Font Picant de Cabrera, però abans d'una cruïlla cal parar atenció a prendre un viarany a ponent (4.05km; 260m; 1:38h), que és una drecera a una nova pista -que ve de la cruïlla que s'acaba d'evitar- i que puja fins la Creu de l'Avellà (4.43km; 295m; 1:44h), que es troba mig amagada sota un pi. Aquí es pren un corriol a xaloc que inicialment segueix pujant, per dins el bosc, però que ben aviat emprèn un descens, per un tram força erosionat de sauló, fins a la pista de la Font Picant (4.87km; 264m; 1:53h). Uns metres a garbí per aquesta pista i a les envistes de les primeres cases de les urbanitzacions de Cabrils (4.96km; 265m; 1:54h), es segueixen a migjorn, creuant una cadena, els senyals ara del SL C-115 i del SL C-116, que ambdós menen a la Creu de Montcabrer. És un camí carener, que alterna trams ben còmodes de caminar amb d'altres que estan força erosionats. En un replà (5.48km; 314m; 2:03h) hi ha la possibilitat de coronar el Turó de l'Infern (5.53km; 327m; 2:05h), situat a l'esquerra del camí, amb un vèrtex geodèsic i bones vistes de Cabrera, Mataró i la Mar Mediterrània. Es retorna al camí principal, que segueix a xaloc cap al repetidor de Montcabrer (5.90km; 315m; 2:14h) i, després d'un petit tram força divertit, al mirador de la Creu de Montcabrer (6.10km; 315m; 2:19h), on cal gaudir de tota la vista que s'obre, sobretot per la banda del mar.

En aquest punt, decidim abandonar els SL C-115 i SL C-116, que s'acaben aquí. Entre les tanques de fusta que protegeixen el mirador -encarats al mar, a l'esquerra, si s'aixeca la vista apareix el castell de Burriac- s'origina un corriolet, petit però fressat, que baixa decididament a llevant. És l'altre tram aventurer de la ruta, un descens curt, no senyalitzat però gens perdedor, que exigeix una dosi de concentració, pel que ens ho prenem amb calma. Les complicacions s'acaben a l'arribar a un dipòsit (6.49km; 177m; 2:43h), on es baixa uns metres a gregal fins a trobar un camí planer que passa per darrer ca l'Escarraman i acaba, després de creuar una cadena, al camí de Cabrils a Cabrera de Mar (6.75km; 144m; 2:48h), per on es surt del Parc Natural i es retorna a l'asfalt. Es continua en direcció a Cabrera, es passa per davant ca l'Escarraman i es segueix el carrer de Barcelona a la dreta fins arribar al carrer de la Riera (7.26km; 99m; 2:56h), que es deixa uns metres més avall per pujar per la Baixada de l'Església i retornar a la Plaça del Poble (7.42km; 110m; 3:00h).

Índex IBP: 51.

Waypoints

PictographIntersection Altitude 444 ft

Camí d'Agell

Fi de la primera pujada significativa de la ruta. Hi ha un pal senyalitzador del SL C-115 a la vorera, es continua en lleuger descens cap a gregal.

PictographReligious site Altitude 499 ft
Photo ofCementiri de Cabrera de Mar Photo ofCementiri de Cabrera de Mar

Cementiri de Cabrera de Mar

El cementiri de Cabrera va ser construït entre 1863-1870. Al seu interior hi ha alguns mausoleus interessants. Destaca especialment el de la família Sala, d'estil neomedieval. És remarcable també el panteó on reposa l'arquitecte Domènech Estapà, probablement projectat per ell mateix, construït tot ell amb llambordes. I també la tomba de la família Ordeig, obra de Joaquim Bassegoda, de l'any 1917.

Davant del cementiri hi ha la capella de Sant Sebastià, edificada l'any 1507 i cremada l'any 1936. Va ser restaurada amb posterioritat.

PictographIntersection Altitude 556 ft
Photo ofCorriol a l'esquerra i amunt

Corriol a l'esquerra i amunt

A l'entrar al bosc, cal girar a l'esquerra per començar a pujar el Turó d'en Punsola per un camí on les arrels dels pins fan de graons en molts trams.

PictographSummit Altitude 744 ft
Photo ofTuró d'en Punsola

Turó d'en Punsola

Turó que rep el nom d'en Josep Punsola i Vallespí (Mataró, Maresme, 19 d'agost de 1913 - Mataró, Maresme, 10 de maig de 1949). Membre molt actiu de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC), va treballar intensament per recuperar la cultura catalana després de la Guerra Civil espanyola.

A Mataró, la seva ciutat natal, va organitzar una secció musical a la seu de la Unió Excursionista de Catalunya i va col·laborar amb el músic i escriptor Elisard Sala i Casassas en l'elaboració de les lletres de les Cançons de muntanya, de nit i de camí (1949). Va ser guionista de pel·lícules amateurs, com Porta Closa (1948), d'Enric Fité.

El 1949 es va editar un recull de la seva obra poètica, Poesies, que es va reeditar l'any 1970. L'any 1989 el Patronat Municipal de Cultura de Mataró va editar la seva Obra Poètica Completa, a cura de Maria-Mercè Bruguera i Barbany.

PictographIntersection Altitude 820 ft
Photo ofPedrera d'en Serra

Pedrera d'en Serra

Cruïlla situada just sobre d'aquesta pedrera, segons indica la cartografia de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

És el punt d'entrada al Parc Natural de la Serralada Litoral. Es segueix la pista que s'enfila entre tramuntana i mestral.

PictographMountain pass Altitude 977 ft
Photo ofCollet de Burriac

Collet de Burriac

Petit coll on s'uneixen les pistes que procedeixen de Cabrera de Mar i d'Argentona respectivament i que fan cap al castell de Burriac.

PictographWaypoint Altitude 1,090 ft
Photo ofMonòlit de Burriac

Monòlit de Burriac

Monòlit de granit de més de 5 metres d'alçària, tot d'una peça i molt ferm. Fou erigit el 1980 en commemoració del 500è aniversari de l'alliberament dels lligams senyorials de les viles veïnes amb la Baronia del Maresme. Aquest fet suposà el final de l'època feudal per a aquest territori. El 3 de juliol del 1480, el rei Ferran II d'Aragó va signar a Toledo el privilegi que deslliurava jurídicament del feudalisme els termes de la baronia i els incorporava a la jurisdicció reial.

En aquesta època, el baró i senyor del Maresme (Pere Joan Ferrer i des Torrent), vivia al Castell de Burriac i no era massa estimat per la població. Sota la jurisdicció del castell es trobaven sis parròquies en total, entre elles les actuals poblacions de Cabrera de Mar, Argentona i Òrrius. Per la cessió de les terres a la corona va obtindre 8.000 florins, 6.000 aportats pels ajuntaments i 2.000 per la pròpia corona. El baró va continuar, però, residint en el castell.

PictographCastle Altitude 1,262 ft
Photo ofEntrada al castell de Burriac Photo ofEntrada al castell de Burriac Photo ofEntrada al castell de Burriac

Entrada al castell de Burriac

El Castell de Burriac és un castell que s'alça sobre el turó de Burriac, al terme Cabrera de Mar i tocant al d'Argentona. Per la seva situació és molt visible des de bona part del Maresme central. Ha estat un punt immillorable de guaita i control del territori. És declarat BCIN, Bé Cultural d'Interès Nacional.

Com a cim de 392 m, està inclòs a la llistat dels 100 cims de la FEEC.

És un castell medieval habilitat per a la visita. Es tracta d'un recinte murat de planta irregular que s'adapta al terreny escarpat. La part jussana presenta un bastió, al costat de la porta principal, i un recorregut de muralla que clou un pati interior, destinat a estances de servei, bestiar i magatzem al nord, i un altre al sud. La part sobirana, o de residència, dominada per la torre de l'homenatge, de planta circular, on és també la cisterna d'època romana reutilitzada, i la zona de sales nobles en la part central i de llevant, amb la capella de sant Vicenç, flanquejada per la gran sala d'armes gòtica al costat sud i una altra sala al nord.

El castell va ser construït sobre una torre de defensa anterior, d'època romana. La primera documentació que ens mostra l'existència del castell data de l'any 1017, en un document que Berenguer Ramon I va rebre de la comtessa Ermessenda, la seva mare. Aleshores s'anomenava Castell de Sant Vicenç. La denominació Castell de Burriac apareix per primera vegada l'any 1313. Entre els segles XII i XIII van ser construïts la torre de l'homenatge, els magatzems i la capella. Cap al segle XVIII, el castell va deixar d'utilitzar-se definitivament, però no va ser fins al 1836 que va cessar l'activitat de la capella. Les fotografies de finals del segle XIX i començaments del segle XX ja el mostren enrunat.

PictographIntersection Altitude 852 ft
Photo ofDrecera a la dreta

Drecera a la dreta

Drecera per evitar arribar-se a la cruïlla de pistes que es veu al final de la baixada i a la pujada posterior a la pista de destí, que va cap a la Creu de l'Avellà.

PictographIntersection Altitude 969 ft
Photo ofCreu de l'Avellà

Creu de l'Avellà

En una època molt tardana de l'Edat Mitja, quan Cabrils encara estava sota la jurisdicció del castell de Burriac; el senyor feudal Alí-Bei pretenia utilitzar el dret de cuixa (un dels mals usos) sobre una noia de Cabrils.

El senyor del castell de Vilassar, aliat amb el poble de Cabrils, feren costat a la noia i quan l'Alí-Bei va sortir amb els seus soldats a buscar a la noia, perquè ella no s'hi havia presentat voluntàriament, es va trobar que l'estaven esperant emboscats. La batalla tingué lloc prop del camí antic d'Argentona. En la batalla morí l'Alí-Bei.

Per tal de recordar els fets es va col·locar una creu: la Creu de l'Avellà.

PictographIntersection Altitude 866 ft
Photo ofCamí de la Font Picant

Camí de la Font Picant

Inici de la variant del SL C-115. El sender principal segueix pista a l'esquerra, cap a la Font Picant, la variant segueix pista a la dreta, a buscar la carena que mena a Montcabrer.

PictographIntersection Altitude 869 ft
Photo ofSurera de Burriac

Surera de Burriac

Punt d'unió entre la variant del SL C-115 i el SL C-116, que prové de Cabrils. Ambdós senders continuen junts per la carena de la serra formada per Turó de l'Infern i Matacabrer, amb orientació nord-nord-oest sud-sud-est.

PictographIntersection Altitude 1,029 ft

Corriol al Turó de l'Infern

Un pal indicador dels senders SL C-115 i SL C-116 marca el viarany pel qual es pot accedir al Turó de l'Infern. Si no s'hi vol pujar, seguir recte pel camí principal.

PictographSummit Altitude 1,072 ft
Photo ofTuró de l'Infern

Turó de l'Infern

El Turó de l'Infern és una muntanya de 324 metres de Cabrera de Mar.

És un turó amb una excel·lent vista sobre la vall de Cabrera i el Castell de Burriac, i envoltat d'unes alineacions rocalloses naturals i unes altres de factura humana que les complementen.

Hi ha dos elements interessants en aquest turó: un és una rosa dels vents formada per unes pedres clavades a terra apuntant als punts cardinals (tot i que no queda clar si hi manca la pedra de l'oest o aquesta és la que hi ha al mig del grup i que no es va poder posar millor a causa de la roca que hi ha al costat). L'altre element són tres forats rectangulars a la roca: servien per encaixar els pals de les forques on, durant els segles XIV i XV, es penjaven els malfactors del terme. El fet de fer-ho en aquest turó (que es veu perfectament des de la plana de Cabrera) era per exemplificar el càstig i dissuadir possibles delinqüents o malfactors de cometre delictes. Uns esglaons picats a la roca a la banda sud facilitaven l'accés als enclavaments. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic.

PictographWaypoint Altitude 1,032 ft
Photo ofRepetidor de Montcabrer

Repetidor de Montcabrer

Passar pel costat de les instal·lacions del repetidor i continuar pel camí.

PictographPanorama Altitude 1,033 ft
Photo ofCreu de Montcabrer

Creu de Montcabrer

El Montcabrer és una muntanya de la Serralada Litoral catalana, que s'alça entre les poblacions de Cabrils i Cabrera de Mar, que el coneixen per la Creu.

Situat a tan sols 2,5 km de la línia de mar, constitueix un excel·lent mirador, tant de la costa com de les serralades properes i el Montseny. És de destacar l'excel·lent vista a l'hivern cap al Castell de Burriac en primer terme i els cims nevats del Montseny al fons.

En la petita esplanada del cim hi ha una creu: la Santa Creu de Cabrils. L'existència d'una creu ja consta el 1565 en un document de propietat que l'esmenta com a llindar. Més endavant, tornem a trobar informació sobre una creu que es va enclavar el juny del 1707, en solemne processó, per apaivagar els aiguats que estaven malmetent les collites. Era de fusta de teca i feia 20 palms. A l'interior hi havia un tub de vidre amb la llicència del vicari general i alguns fragments de les relíquies dels Sants Màrtirs de Vilassar de Dalt. El juliol del 1726, i durant una tempesta estiuenca de tarda, un llamp la va fer miques i va escampar els ossos dels sants. La creu actual data de 1983.

PictographIntersection Altitude 579 ft
Photo ofDipòsit

Dipòsit

Fi de la baixada costeruda... Encara queda per baixar, però ja és més agraït.

PictographPavement ends Altitude 474 ft
Photo ofCamí de Cabrils a Cabrera de Mar

Camí de Cabrils a Cabrera de Mar

Sortida dels límits del Parc Natural de la Serralada Litoral arribant al camí de Cabrils a Cabrera de Mar, asfaltat. Seguir a gregal, en direcció Cabrera.

PictographMonument Altitude 438 ft
Photo ofCa l'Escarraman

Ca l'Escarraman

Ca n'Escarraman és un edifici de Cabrera de Mar protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.

Es tracta d'una casa de planta baixa, pis i golfes, amb dos cossos paral·lela a la façana principal i dos de laterals perpendiculars a la planta baixa. Al pis s'utilitzen només el cos de la façana i els laterals que tenen la distribució dels dormitoris i l'escala que, disposada a l'entrada, arriba fins a la part útil de les golfes.

Els esgrafiats que decoren la façana estan enquadrats per pilastres disposades sobre carreuats a la planta baixa. Les finestres i els portals estan emmarcats amb pedra granítica. Celler cobert amb volta de canó seguit.

PictographIntersection Altitude 325 ft

La Riera

Seguir uns metres en sentit sud, descendent, i llavors girar per pujar per la Baixada de l'Església, que mena a la Plaça del Poble.

PictographReligious site Altitude 362 ft
Photo ofCabrera de Mar (Plaça del Poble)

Cabrera de Mar (Plaça del Poble)

L'antiga església romànica de Sant Feliu s'havia quedat petita cap als inicis del segle XVI. Per això, entre 1540 i 1570 es va substituir per un nou temple més gran, bastit pels mestres d'obres Antoni Mateu, de Barcelona, i Joan Vives, de Vilassar.

És una església d'estil gòtic tardà, que consta de tres naus cobertes amb volta de creueria, absis poligonal i un campanar de torre, de planta quadrada, coronat amb merlets. La façana conserva un matacà de defensa. La porta principal i la lateral són d'arcs ogivals, en arquivoltes, i al costat d'aquesta, una intervenció contemporània, els vitralls de Francesc Fornells-Pla. El relleu que guarneix el timpà és obra de Fèlix Albagés. Les pintures murals de l'absis són de Lluís Trepat (1965).

Del temple anterior en procedeix un retaule gòtic de Bernat Martorell (1420), conservat al Museu Diocesà de Barcelona.

Comments

    You can or this trail